Benoît Paul Émile Clapeyron
 |
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
  | |
| Nom original | (fr) Benoît Paul Émile Clapeyron (fr) Émile Clapeyron |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (fr) Benoît Paul Émile 26 gener 1799 París |
| Mort | 28 gener 1864 (65 anys) París (França) |
| Formació | Escola Nacional Superior de Mines de París (1818–1820) École Polytechnique (1815–1818) Collège de Juilly (1808–1814) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Termodinàmica |
| Ocupació | físic, enginyer, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat Estatal de Sant Petersburg |
| Membre de | |
| Premis | |
Benoît Paul Émile Clapeyron (París, 26 de gener de 1799 - París, 28 de gener de 1864), conegut com Émile Clapeyron, va ser un matemàtic i enginyer francès del segle xix, i un dels fundadors de la termodinàmica.
Vida
[modifica]Clapeyron va estudiar a l'École polytechnique on es va graduar el 1818. Més tard, va marxar a l'École des Mines, on va fer una gran amistat amb el també reconegut matemàtic Gabriel Lamé. Junts van viatjar a Rússia el 1820 i s'hi van quedar com a professors de l'École des Travaux Publics de Sant Petersburg durant deu anys, on ensenyaven matemàtiques pures i aplicades. Tots dos es van involucrar també en la conducció dels treballs de conducció, i a més a més, a vegades feien conferències.
El 1830, en retornar a París, estava començant la febre de construcció de ferrocarrils i Clapeyron es va interessar en el tema per a resoldre la multitud de problemes que plantejava. En aquell moment, Clapeyron va proposar una línea de tren de París a St Germain, i finalment l'any 1853, quan s'aprova el projecte de línia fèrria entre París i Saint Germain, es nomena caps del projecte a Lamé i Clapeyron, però Lamé, en ser nomenat professor de l'École polytechnique, deixa sol Clapeyron en el projecte.
Clapeyron, que es va especialitzar en el disseny de locomotores de vapor, va viatjar a Londres el 1836, on va establir contractes industrials amb Sharp, Roberts & Co, una empresa que fabricava locomotores de vapor, després de ser rebutjat per Stephenson per treballar amb dissenys massa complicats.
El 1848 va ser nomenat professor de l'École des Ponts et Chaussées i el 1848 és escollit membre de l'Acadèmia de Ciències de París, on va servir en molts comitès, i des d'on promourà l'estudi de la mecànica.
Clapeyron va expressar les idees de Sadi Carnot sobre la calor en forma analítica. El treball de Sadi Carnot era pràcticament desconegut abans que Clapeyron formulés a les seves obres el cicle de Carnot en fórmula matemàtica. Aquesta obra de Clapeyron tenia influències importants sobre Thomson i Clausius, quan la seva importància per la segona llei de la termodinàmica es va fer evident.
La relació de Clausius-Clapeyron, una equació diferencial que determina la calor de vaporització d'un líquid, és nomenada per ells.
Principals obres
[modifica]La seva obra més important és Mémoire sur la puissance motrice de la chaleur[1] de 1834, on desenvolupa analíticament les idees de Sadi Carnot, presentant el Cicle de Carnot com una corba o un diagrama indicador, un gràfic que relacionava pressió i volum (anomenat Gràfic de Clapeyron en honor seu).
L'any 1843, Clapeyron va estendre la idea de procés reversible, ja suggerida anteriorment per Carnot, i va fer l'anunciació definitiva del principi de Carnot, conegut també com la segona llei de la termodinàmica.
Altres obres
[modifica]Clapeyron també va treballar en la caracterització dels gasos perfectes, l'equilibri dels sòlids homogenis, i càlculs d'estàtica, en particular el teorema de tres moments (Teorema de Clapeyron).
Publicacions
[modifica]- Clapeyron, I. (1834). "Mémoire sur la Puissance motrice de la Chaleur" Diari de l'École Polytechnique Royale (en francès) (París: en impremta Royale) .. Cahier Vingt-troisième, Tom XIV: 153-190.
- Clapeyron, I. (1837). " Memòria sobre la potència motriu de la calor ".
Honors
[modifica]- Membre de l'Académie des sciences, (1858).
- El Clapeyron Rue de Paris;'districte 8, que és nomenat per a ell.
- El seu nom és un dels 72 noms inscrits a la Torre Eiffel.
Bibliografia
[modifica]- Mendoza, E. (ed.), Reflections on the motive power of fire by Sadi Carnot, and other papers on the second law of thermodynamics by E Clapeyron and R Claissius. Dover. New York, 1960.
Enllaços externs
[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Benoît Paul Émile Clapeyron» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Clapeyron, Benoit-Paul-Émile. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consultat 15 Jun 2013 http://www.encyclopedia.com.
Referències
[modifica]- ↑ Text complet a Mendoza, E.