Beril·lita
Beril·lita | |
---|---|
Fórmula química | Be₃(SiO₄)(OH)₂·H₂O |
Localitat tipus | Natrolite Stock (Pegmatite No. 61), mont Karnasurt, massís de Lovozero, Península de Kola, óblast de Múrmansk, Districte Federal del Nord-oest, Rússia |
Classificació | |
Categoria | silicats > nesosilicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AE.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AE.05 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/A’.01 |
Dana | 52.1.1.1 |
Heys | 14.3.3 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
Color | blanc |
Duresa | 1 |
Lluïssor | sedosa |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Índex de refracció | nα = 1,541 nβ = 1,553 nγ = 1,560 |
Birefringència | δ = 0,019 |
Dispersió òptica | r > v forta |
Impureses comunes | Ti, Al, Fe, Mg, Ca, Na |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Any d'aprovació | 1954 |
Símbol | Byt |
Referències | [1] |
La beril·lita és un mineral de la classe dels silicats.[2] Rep el seu nom de la seva composició química, contenint beril·li.
Característiques
[modifica]La beril·lita és un nesosilicat de fórmula química Be₃(SiO₄)(OH)₂·H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 1.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la beril·lita pertany a «9.AE - Nesosilicats amb anions addicionals (O,OH,F,H₂O); cations en coordinació tetraèdrica [4]» juntament amb els següents minerals: euclasa, sverigeïta, hodgkinsonita, gerstmannita, clinohedrita, stringhamita, katoptrita, yeatmanita i esferobertrandita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta l'any 1954 al mont Karnasurt, al massís de Lovozero, a l'óblast de Múrmansk (Districte Federal del Nord-oest, Rússia). També ha estat descrita a l'àrea del Taseq i a l'altiplà de Kuannersuit, ambdues localitzacions al complex intrusiu d'Ilímaussaq, a Narsaq (Kujalleq, Groenlàndia).
Referències
[modifica]- ↑ «Beryllite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r octubre 2016].
- ↑ «Beril·lita». TERMCAT, Centre de Terminologia. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 5 maig 2024].