Beril·lita

Beril·lita
Fórmula química	Be₃(SiO₄)(OH)₂·H₂O
Localitat tipus	Natrolite Stock (Pegmatite No. 61), mont Karnasurt, massís de Lovozero, Península de Kola, óblast de Múrmansk, Districte Federal del Nord-oest, Rússia
Classificació
Categoria	silicats > nesosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.AE.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.AE.05
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/A’.01
Dana	52.1.1.1
Heys	14.3.3
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Color	blanc
Duresa	1
Lluïssor	sedosa
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,541 nβ = 1,553 nγ = 1,560
Birefringència	δ = 0,019
Dispersió òptica	r > v forta
Impureses comunes	Ti, Al, Fe, Mg, Ca, Na
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1954
Símbol	Byt
Referències

La beril·lita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el seu nom de la seva composició química, contenint beril·li.

Característiques

La beril·lita és un nesosilicat de fórmula química Be₃(SiO₄)(OH)₂·H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 1.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la beril·lita pertany a «9.AE - Nesosilicats amb anions addicionals (O,OH,F,H₂O); cations en coordinació tetraèdrica [4]» juntament amb els següents minerals: euclasa, sverigeïta, hodgkinsonita, gerstmannita, clinohedrita, stringhamita, katoptrita, yeatmanita i esferobertrandita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta l'any 1954 al mont Karnasurt, al massís de Lovozero, a l'óblast de Múrmansk (Districte Federal del Nord-oest, Rússia). També ha estat descrita a l'àrea del Taseq i a l'altiplà de Kuannersuit, ambdues localitzacions al complex intrusiu d'Ilímaussaq, a Narsaq (Kujalleq, Groenlàndia).