Vés al contingut

Euclasa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralEuclasa
Fórmula químicaBeAlSiO₄(OH)
EpònimEu- i exfoliació Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusOuro Preto, Minas Gerais, Brasil
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.AE.10
Nickel-Strunz 9a ed.9.AE.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/A’.01 Modifica el valor a Wikidata
Dana52.2.1.1
Heys16.6.2
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 4,763(5) Å; b = 14,29(2) Å; c = 4,618(5) Å; β = 100,25°
Grup puntual2/m - prismàtica
Colorincolor, blanc, verd clar a verd groguenc penetrant, blau verdós, blau clar a blau obscur
Exfoliacióperfecte en {010}, imperfecte en {110} i {001}
Fracturaconcoidal
Tenacitatfràgil
Duresa7,5
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanca
Diafanitattransparent, translúcida
Densitat2,99 a 3,1 g/cm³ (mesurada); 3,115 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,652 nβ = 1,655 nγ = 1,671
Birefringènciaδ = 0,019
Pleocroismevisible
Angle 2Vmesurat: 50°, calculat: 48°
Dispersió òpticano en té
Impureses comunesZn, F, Ca, Mg, Fe, Na
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1792
SímbolEcs Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

L'euclasa és un mineral de la classe dels silicats. Va ser descoberta l'any 1792 a Orenburg, un districte del sud dels Urals, Rússia. La seva exfoliació en {010} és perfecte, fet que va inspirar René Just Haüy per anomenar aquest mineral euclasa, que prové del grec εὖ (fàcilment) i κλάσις (fractura).

Característiques

[modifica]
Euclasa, 3.0 x 1.6 x 1.6 cm. Mina Lost Hope, Mwami, Mashonalàndia Occidental, Zimbàbue.

L'euclasa és un silicat de fórmula química BeAlSiO₄(OH). Cristal·litza en el sistema monoclínic en cristalls prismàtics, aplanats en {100}, normalment complexos morfològicament, de fins a 12 cm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 7,5. A part dels elements de la seva fórmula, pot contenir impureses de zinc, ferro, calci, magnesi, flúor i sodi.[1]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'euclasa pertany a «9.AE - Nesosilicats amb anions addicionals (O,OH,F,H₂O); cations en coordinació tetraèdrica [4]» juntament amb els següents minerals: beril·lita, sverigeïta, hodgkinsonita, gerstmannita, clinohedrita, stringhamita, katoptrita, yeatmanita i esferobertrandita.

Formació i jaciments

[modifica]

L'euclasa és el producte de descomposició del beril en pegmatites i també es forma en menes alpines a temperatura baixa.[2]

Ha estat trobada en molts països del món: Alemanya, Austràlia, Àustria, Bèlgica, Brasil, Canadà, Colòmbia, Estats Units, Finlàndia, Itàlia, Japó, Madagascar, Moçambic, Myanmar, Namíbia, Noruega, Perú, Portugal, Regne Unit, República Txeca, Rússia, Sri Lanka, Suècia, Suïssa, Tanzània, Ucraïna, Xina i Zimbàbue. A Catalunya hi ha un jaciment al Cap de Creus.[1]

Sol trobar-se associada amb altres minerals com: feldespat, quars, topazi, beril, mica, calcita, ankerita i clorita.[2]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Euclase» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Euclasa» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 11 octubre 2016].