Vés al contingut

Beringen

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaBeringen
Imatge
Tipusmunicipi de Bèlgica i municipi belga amb títol de ciutat Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 51° 02′ N, 5° 13′ E / 51.03°N,5.22°E / 51.03; 5.22
EstatBèlgica
Regióregió Flamenca
ProvínciaLimburg
Districtedistricte de Hasselt Modifica el valor a Wikidata
CapitalBeringen Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població46.065 (2018) Modifica el valor a Wikidata (588,31 hab./km²)
Idioma oficialneerlandès Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície78,3 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perCanal Albert Modifica el valor a Wikidata
Altitud39 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Mayor of Beringen (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataThomas Vints Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal3580, 3583, 3582 i 3581 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic011 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webberingen.be Modifica el valor a Wikidata

Facebook: stadberingen X: stadBeringen Instagram: stadberingen LinkedIn: stad-beringen Youtube: UCoMVs_w4lq-XoGsIE3c_JMQ Modifica el valor a Wikidata

Beringen (en limburguès Berringe) és una ciutat de Bèlgica, a la província de Limburg, que forma part de la regió flamenca.[1] La ciutat actual és el resultat de la fusió el 1977 amb els municipis Beverlo, Koersel i Paal.

Història

[modifica]

Hi ha traces arqueològiques que daten de l'any 90 aC. L'any 1239 Beringen va rebre els privilegis de ciutat del comte Arnold IV de Loon. Aquest comtat va integrar-se al Principat de Lieja, del qual la ciutat va esdevenir una de les Bones Viles germàniques. La ciutat fou annexada per França l'any 1795 i integrada al Regne Unit dels Països Baixos el 1815 i després a Bèlgica l'any 1830.

A l'inici del segle xx, el descobriment de carbó al subsól i l'explotació subseqüent de les mines va canviar el caràcter rural de la ciutat que va tenir un rol major en la industrialització de tota la província. Després d'un greu conflicte social, les mines es van tancar definitivament el 28 d'octubre 1989. Avui, el conjunt miner, un dels més importants d'Europa, és un museu: el Mijnmuseum (Museu de les mines).

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • «Het Mijnmuseum» (en neerlandès, francès, anglès, alemany). Arxivat de l'original el 2017-02-16. [Consulta: 15 febrer 2017].(amb moltes fotos)