Bernabé Assam
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XV  |
| Mort | segle XV |
Bernabé Assam (Lleida, segle xv) fou un jurista català que exercí de paer en cap de la Paeria de Lleida el 1496.[1]
 |
El contingut d'aquest article, o una part, pot comportar una violació dels drets d'autor. Si sou l'autor d'aquest text i desitgeu publicar-lo a la Viquipèdia sota els termes de la llicència de Creative Commons CC-BY-SA-4.0, seguiu les instruccions de la pàgina Viquipèdia:Autoritzacions. Altrament, si no es pot determinar la legalitat de la llicència d'ús podrà procedir-se a la supressió segons els criteris i terminis establerts. El text o fragment del text apareix a: https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/bernabe-assam Informeu els editors principals a les seves pàgines de discussió d'usuari afegint-hi
{{subst:Avís copyvio web|pg=Bernabé Assam|url=https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/bernabe-assam}}--~~~~ |
El 1460 formà part de l'ambaixada que la Paeria envià al rei Joan el Sense Fe per a intercedir per la llibertat del príncep Carles de Viana. Però en la Guerra Civil catalana actuà al costat del rei i intervingué com a intermediari en el Setge de Lleida (1464). El monarca el nomenà veguer, conseller reial i li atorgà el lloc d'Alcoletge. Catedràtic de prima de cànons de l'Estudi General de Lleida, treballà pel redreç de les escoles, sobretot contra les pretensions d'Osca a mantenir un estudi, contrafent els estatuts fundacionals. El 1474 passà a la cúria de Joan II d'Aragó. Vers 1479-1480 tornava a residir a Lleida. És autor, seguint la moda de l'època, d'un Tractat de cavalleria,[2] on s'aprecia la influència de Giovanni Boccaccio, i dels juristes Guillem de Vallseca i Jaume Callís,[3] així com també la de les Siete Partidas d'Alfons X de Castella.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Bernabé Assam». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «Tractat de la noblesa [Manuscrit]». CCUC / CCPBC. [Consulta: 23 abril 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ Sabaté Marín, Glòria; Soriano Robles, Lourdes «La cavalleria a la 'Corona d'Aragó': tractats teòrico-jurídics de producció propia». eHumanista: Journal of Iberian Studies, 31, 2015, pàg. 154–170. ISSN: 1540-5877.