Bernardí de Manlleu
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | maig 1586  Manlleu (Osona) |
| Mort | 9 octubre 1644 (58 anys) Girona |
| Activitat | |
| Ocupació | ambaixador |
Bernardí de Manlleu (Manlleu, maig de 1586 – Girona, 9 d’octubre de 1644), nascut amb el nom de Jaume Valls, va ser ambaixador de la Diputació del General a la Cort de Felip IV de Castella.[1]
Va ingressar a l’orde dels caputxins, concretament al convent-noviciat de Santa Eulàlia de Sarrià, el 25 de setembre de 1605. En fer-ho, va adoptar el nom de “fra Bernardí de Manlleu”. En complir-se l’any de noviciat, va professar el 25 de setembre de 1606. Al convent de Sarrià, va exercir múltiples responsabilitats: guardià, definidor provincial, custodi del Capítol General.[1]
Segons Valentí Serra de Manresa, Bernardí va gaudir de popularitat en tots els estaments socials de Catalunya. Va exercir de mentor espiritual de les famílies del duc de Cardona i el comte de Santa Coloma, i també va comptar amb l’estima de les classes popular, gràcies a les tasques de suport contra el contagi que es va viure el 1631 al Rosselló.[2]
El 1640 va ser nomenat ambaixador de la Diputació del General. Amb aquest nomenament, Pau Claris volia protestar davant la cort castellana contra els greuges causats per les tropes allotjades a Catalunya. El 10 de maig de 1640, en una entrevista amb Felip IV i el comte-duc d’Olivares, va aconseguir alliberar els ambaixadors de la Generalitat que es trobaven detinguts a Alcalá de Henares i el compromís que les tropes allotjades al Principat abandonessin el país.[3]
Arran de l’esclat revolucionari de la Guerra dels Segadors, Claris demana a Bernardí de Manlleu que romangui a Madrid, on restarà fins al 6 de desembre. El frare explica les gestions que va desenvolupar en el manuscrit Memorial de lo que se ha fet en eixa Cort. [3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Serra de Manresa, Valentí «Bernardí de Manlleu en el context de la Guerra de Separació. Notícia d'alguns documents inèdits». Pedralbes, n. 10, 1990, pàg. 144 i 145.
- ↑ Serra de Manresa, 1990, p. 145.
- ↑ 3,0 3,1 «Bernardino de Manlleu» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 18 novembre 2022].