Bernardo Velarde y Velarde
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 gener 1720  Santillana del Mar (Cantàbria) |
| Mort | 12 juny 1782 (62 anys) Saragossa (Espanya) |
| Sepultura | Basílica del Pilar |
 83è Arquebisbe de Saragossa | |
| 1r març 1779 – 12 juny 1782 ← Juan Sáenz de Buruaga – Agustín de Lezo Palomeque → Diòcesi: arquebisbat de Saragossa | |
| Bisbe de Tortosa | |
| 22 abril 1765 – ← Luis García Mañero – Pedro Cortés y Larraz → Diòcesi: bisbat de Tortosa | |
| Canonge Santa Metropolitana i Patriarcal Església Catedral de Santa Maria de la Seu de Sevilla | |
| Canonge Catedral de Palència | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat de Salamanca |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic |
| Consagració | Diego de Rojas y Contreras |
Bernardo Velarde y Velarde (Santillana del Mar, 3 de gener de 1720[1] - Saragossa, 12 de juny de 1782) fou un eclesiàstic càntabre, bisbe de Tortosa i arquebisbe de Saragossa.
De família noble, fill de Carlos Velarde, de Ruiloba, i de Manuela Velarde, de Santillana del Mar,[2] estudia gramàtica i filosofia en la seva terra, després es trasllada a la universitat de Valladolid on estudia dret civil i dret canònic,[3] i d'allí passa a la universitat de Salamanca, com a col·legial del Col·legi Major de l'Arquebisbe,[4] i es doctora en dret canònic.[5]
Ordenat prevere, és elegit canonge doctoral de la catedral de Palència i després, al voltant de 1755,[6] ocupa el mateix càrrec a la catedral de Sevilla.[4]
Nomenat bisbe de Tortosa el 22 d'abril de 1765, és consagrat el 14 de juliol[5] i entra solemnement a la seu el 8 d'octubre.[7][8] En els anys 1769, 1773 i 1778 excusa la presència en Roma o nomena procuradors, però entrega l'informe preceptiu que acompanya a la visita ad limina.[9] En 1769 ja havia realitzat una visita pastoral a totes les parròquies, utilitzant la primavera i la tardor,[9] com quan visita Castelló el 12 d'octubre de 1767 i ordena que el llibres de baptismes es redacten en castellà.[10] A les ordres de la política regalista de Carles III, el bisbe Bernardo Velarde inicia el procés d'unió, supressió i reducció dels beneficis de la diòcesi (1772-1776), i reestructura les canongies i les dignitats de la catedral (1774).[11] També l'any 1774 el bisbe proposa al Rei l'erecció d'un seminari conciliar al Reial Col·legi de Sant Jaume i de Sant Maties de Tortosa,[12] i en informar a Roma el 1778, indica l'oposició dels dominicans a aquest projecte.[9]
L'1 de març de 1779 és nomenat arquebisbe de Saragossa, amb la concessió del pal·li,[13] i pren possessió el 15 de maig del mateix any.[14] Estant malalt, decideix realitzar una visita pastoral a la diòcesi, però recau i ha de tornar a Saragossa, on mor el 12 de juny de 1782, essent soterrat en el panteó-cripta de la Santa Capella de la Basílica del Pilar, en el mateix nínxol ocupat per l'arquebisbe Luis García Mañero.[15]
Referències
[modifica]- ↑ Alguns autors mantenen aquesta data (Zaragoza 1785: p. 197; Salazar Mir 1996: p. 73) però altres l'avancen al dia 22 de desembre de 1719 (Eubel 1958: p. 194, nota 4)
- ↑ Salazar Mir 1996: p. 73.
- ↑ Zaragoza 1785: p. 198.
- ↑ 4,0 4,1 Madoz 1850: p. 647.
- ↑ 5,0 5,1 Eubel 1958: p. 194, nota 4.
- ↑ Aquest és l'any en què s'inicia l'expedient de neteja de sang a la catedral de Sevilla. (Salazar Mir 1996: p. 73)
- ↑ Fernández y Domingo 1867: pp. 285-286.
- ↑ Villanueva 1806: p. 117
- ↑ 9,0 9,1 9,2 «Visites “ad Limina” de Tortosa»
- ↑ Pitarch i Almela 2001: p. 152.
- ↑ Carrasco Rodríguez 1997: pp. 421-423.
- ↑ Carrasco Rodríguez 1997: p. 368.
- ↑ Eubel 1958: p. 137, nota 5.
- ↑ Zaragoza 1785: p. 200.
- ↑ Zaragoza 1785: p. 202.
Bibliografia
[modifica]- Carrasco Rodríguez, Antonio. El Real Patronato en la Corona de Aragón Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.. Alacant : Universitat, 1997. ISBN 84-7908-351-4. (castellà)
- Eubel, Conrad. Hierarchia catholica medii aevi, sive Summorum pontificum, S.R.E. cardinalium, ecclesiarum antistitum series e documentis tabularii praesertim vaticani collecta, digesta, edita: Volumen sextum: A Pontificatu Clementis PP. XII (1730) usque ad Pontificatum Pii PP. VI (1799)). Patavii : Typis librariae "Il Messaggero di S. Antonio", 1958. (llatí)
- Fernández y Domingo, Daniel. Anales o Historia de Tortosa, desde su fundación hasta nuestros días, escritos en presencia de las obras que tratan de esta materia, de varios documentos inéditos y noticias adquiridas. Barcelona: Establecimiento tipográfico de Jaime Jepús, 1867. (castellà)
- Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Tomo XVI. Madrid : Imprenta del diccionario geográfico-estadístico-histórico de D. Pascual Madoz, 1850. (castellà)
- Pitarch i Almela, Vicent. Llengua i església durant el barroc valencià. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2001. ISBN 84-8415-302-9.
- Salazar Mir, Adolfo de. Los expedientes de limpieza de sangre de la Catedral de Sevilla. Tomo II. Madrid : Hidalguía, 1996. ISBN 84-87204-95-3. (castellà)
- Villanueva, Jaime; Villanueva, Joaquín Lorenzo. Viage literario a las iglesias de España, le publica con algunas modificaciones. Tomo 5. Madrid: Imprenta Real, 1806. (castellà)
- «Visites "ad Limina" de Tortosa[Enllaç no actiu]». Arxiu diocesà i Biblioteca diocesana del Seminari de Girona. Arxiu Diocesà. Documents i textos. [Consulta: 12 maig 2012]
- Zaragoza, Lamberto de. Teatro historico de las Iglesias del Reyno de Aragón. Tomo IV. En Pamplona : en la Imprenta de la viuda de Don Joseph Miguel de Ezquerro, Año 1785. (castellà)