Luis García Mañero
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 setembre 1703  Sotillo de la Ribera (província de Burgos) |
| Mort | 20 juliol 1767 (63 anys) Saragossa (Espanya) |
| Sepultura | Basílica del Pilar |
 81è Arquebisbe de Saragossa | |
| 26 novembre 1764 – 20 juliol 1767 ← Francisco Ignacio Añoa y Busto – Juan Sáenz de Buruaga → Diòcesi: arquebisbat de Saragossa | |
| Bisbe de Tortosa | |
| 19 novembre 1759 – ← Francesc Borrull i Ramon – Bernardo Velarde y Velarde → Diòcesi: bisbat de Tortosa | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | prevere catòlic de ritu romà |
Luis García Mañero (Sotillo de la Ribera, 26 de setembre de 1703 - Saragossa, 20 de juliol de 1767) fou un eclesiàstic castellà, bisbe de Tortosa i arquebisbe de Saragossa.
Nascut a Sotillo de la Ribera, de la diòcesi d'Osma, i fill de Gabriel García Mañero i Ana Ruiz de la Cuesta, inicia els seus estudis a Burgo de Osma sota la protecció del seu oncle, el canonge José Mañero. Posteriorment es trasllada a Valladolid per a estudiar filosofia i teologia a la universitat.[1]
En 1724 entra com a familiar al servei del seu oncle, Miguel Herrero Esgueva, arquebisbe de Santiago de Compostel·la, fins a la seva mort el 1727.[1]
Perduda la protecció del seu oncle i la possibilitat d'aconseguir algun benefici eclesiàstic, torna a la universitat de Valladolid, on estudia dret Civil i Canònic, i treu el doctorat en ambdós drets a la universitat d'Osma.[1]
Torna a Valladolid, on exerceix d'advocat en els àmbits civil i eclesiàstic.[1]
En 1746 entra com a col·legial al Col·legi Major de Conca a Salamanca, i als pocs mesos aconsegueix plaça de canonge doctoral a la catedral d'Oviedo, on exerceix d'assessor jurídic del Capítol de la catedral. En 1755, el rei Ferran VI li atorga una canongia a la Catedral de Santiago de Compostel·la.[2]
El 19 de novembre de 1759 és nomenat bisbe de Tortosa,[3] pren possessió a principis de 1760, poc després és consagrat a Madrid, i com assisteix a Corts i a la coronació de Carles III, la seva entrada solemne a Tortosa es retarda fins a setembre del mateix any.[4] L'any 1761 inicia les visites pastorals per la diòcesi. L'acció pastoral del bisbe destaca per la caritat cristiana cap als malalts i pobres, el desig d'instruir els nens en la doctrina cristiana, i per la defensa de la disciplina eclesiàstica front alguns abusos de les dignitats i canonges de la catedral.[5]
El Rei el presenta a l'arquebisbat de Saragossa en agost de 1764, és nomenat per butlla papal de 26 de novembre del mateix any, el 8 de gener de 1765 pren possessió mitjançant procurador,[6] i entra solemnement a Saragossa el 17 de març d'aquest any. Destaca la seva actuació d'apaivagament front l'anomenat motín del pan, de 6 d'abril de 1766, traient en processó el Santíssim Sagrament.[7]
Mor el 20 de juliol de 1767 i el soterraren a la cripta de la Santa Capella de la Basílica del Pilar.[7]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Zaragoza 1785: p. 185.
- ↑ Zaragoza 1785: p. 186.
- ↑ Eubel 1958: p. 194.
- ↑ Zaragoza 1785: pp. 186-187.
- ↑ Zaragoza 1785: pp. 187-189.
- ↑ Zaragoza 1785: p. 189.
- ↑ 7,0 7,1 Jiménez Catalán 1923: p. 205.
Bibliografia
[modifica]- Eubel, Conrad. Hierarchia catholica medii aevi, sive Summorum pontificum, S.R.E. cardinalium, ecclesiarum antistitum series e documentis tabularii praesertim vaticani collecta, digesta, edita (en llatí). Volumen sextum: A Pontificatu Clementis PP. XII (1730) usque ad Pontificatum Pii PP. VI (1799). Patavii: Typis librariae “Il Messaggero di S. Antonio”, 1958.
- Jiménez Catalán, M.; Sinués y Urbiola, J. Historia de la Real y Pontificia Universidad de Zaragoza (en castellà). Zaragoza: Tipográfica la Académica, 1923.
- Zaragoza, Lamberto de. Teatro historico de las Iglesias del Reyno de Aragon (en castellà). Tomo IV. En Pamplona: en la Imprenta de la viuda de Don Joseph Miguel de Ezquerro, Año 1785.