Bernat de Chartres
| Nom original | (la) Bernardus Carnotensis (fr) Bernard de Chartres  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | c. 1070 |
| Mort | c. 1130 (59/60 anys) Kemper (Bretanya) |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Escola de Chartres |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia |
| Ocupació | filòsof, teòleg |
| Membre de | |
| Alumnes | Gilbert de Poitiers i Guillem de Conches |
Bernat de Chartres[1] (Bernardus Carnotensis en llatí, Bernard de Chartres en francès) va ser un filòsof del segle xii, de la vida del qual es tenen poques dades. De possible origen bretó, va seguir les idees del neoplatonisme, postulant l'existència de tres plans de la realitat, el món de les idees i el món físic, com deia Plató, per sobre dels quals està Déu.[2]
Destaca per ser l'inventor de la frase "a espatlles de gegants", metàfora que explica que el coneixement avança a partir de la tradició, àmpliament usada en segles posteriors.
Referències
[modifica]- ↑ «Bernat de Chartres | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r gener 2022].
- ↑ «Bernard de Chartres». Encyclopædia Britannica [Consulta: 3 agost 2016].