Gilbert de Poitiers

Gilbert de Poitiers

Nom original	(la) Gilbertus Porretanus (fr) Gilbert de la Porré
Biografia
Naixement	1070 ↔ 1076 Poitiers (França)
Mort	4 setembre 1154 (83/84 anys) Poitiers (França)
Bisbe
1142 – 1154 ← Grimoard (en) – Calo → Diòcesi: arquebisbat de Poitiers
Canceller Catedral de Chartres
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Camp de treball	Filosofia
Ocupació	teòleg, filòsof, catedràtic, sacerdot, escriptor
Professors	Bernat de Chartres i Anselm de Laon
Alumnes	Alà de Lilla, Joan de Salisbury, Otó de Freising, Jordan Fantosme (en) i Jean Beleth
Influències	Hilari de Poitiers

Gilbert de Poitiers (Poitiers, 1070 - 4 de setembre de 1154) va ser un lògic i teòleg escolàstic conegut també com a Gilbert de la Porrée.

Biografia

Gilbert va ser educat per Bernard de Chartres i Anselm de Laon. Després d'ensenyar filosofia durant uns quinze anys a Chartres, des del 1137 fins al 1141 va impartir classes sobre dialèctica i teologia a la Universitat de París. Stephen d'Alinerre o Joan de Salisbury varen estar entre els seus alumnes. En 1141 va tornar a Poitiers, sent triat bisbe l'any següent. Les seves opinions heterodoxes respecte a la doctrina de la Trinitat li van valer a les seves obres la condemnació de l'Església. El sínode a Reims el 1148, en què van estar presents tant Gilbert com Stephen, va procurar la sanció papal de quatre proposicions oposades a certs principis de Gilbert, i les seves obres van ser condemnades fins que fossin corregides d'acord amb els principis de l'Església. Sembla que Gilbert es va sotmetre silenciosament a aquest judici, va donar el seu consentiment a les quatre proposicions i va seguir mantenint una relació cordial amb els seus antagonistes fins a la seva mort.

Gilbert distingeix en les deu categories d'Aristòtil dues classes: una essencial i l'altra derivada. Les essencials o inherents (formae inhaerentes) als propis objectes són només substància, quantitat, qualitat i relació en el sentit més estricte del terme. Les sis restants (quan, on, acció, passió, posició i costum) són relatives i subordinades (formae assistents).

Referències

• Geoffroy d'Auxerre, Libellus contra capitula Gilberti Pictaviensis episcopa, Patrologie Latine, t. CLXXXV, col. 617-618.
• H.C. Van Elswijk, Gilbert Porreta. Sa vie, son œuvre, sa pensée, Louvain, 1966.
• J. Jolivet et A. de Libera (éd.), Gilbert de Poitiers et ses contemporains, Naples, Bibliopolis, 1987.