Berra

el Berra
	El Berra, vist des del pont de la D6009, a prop de la Reserva Africana de Sijan
Tipus	riu
Inici
Cota inicial	430 m
Entitat territorial administrativa	França
Localització	a l'est del Massís dels Corbières al nord del coll de Mairolles; Quintilhan
Final
Cota final	0 m
Localització	Bocana del port de La Novella,; La Novella, Districte de Narbona.
Desembocadura	mar Mediterrània
	42° 56′ 57″ N, 2° 42′ 09″ E / 42.9491°N,2.7025°E; B 43° 00′ 35″ N, 3° 04′ 07″ E / 43.0098°N,3.0686°E
Conca hidrogràfica	conca del Berra
Característiques
Altitud	4 m
Dimensió	52,7 () km ;
Travessa	l'Aude
Superfície de conca hidrogràfica	628 km²
Mesures
Cabal	a Vila-seca de las Corbièras 0,996

El Berra^[1] és un curs d'aigua del departament de l'Aude, a l'antiga regió Llenguadoc-Rosselló, inclòs a la nova regió Occitània. És un riu costaner que aboca a l'estany de l'Ull de Ca (en occità, Estanh de Bajas; en francès, Étang de Bages-Sigean) i a la Mediterrània.

Geografia

El Berra naix en una font a l'est del Massís dels Corbières al nord del coll de Mairolles (434 m), al municipi (comú) de Quintilhan, a 430 m d'altitud.

Passa per les Corberes fluint en sentit de sud-oest a nord-est. Passa pel poble de Quintilhan, a continuació travessa els pobles de Caçcastèl, Vilanòva de las Corbièras, Durban de las Corbièras i finalment Portèl abans d'abocar a l'estany l'Ull de Ca (en occità, Estanh de Bajas), al municipi de La Novella.

La longitud del seu curs d'aigua és de 52,7 km.^[2]

Comuns i cantons travessats

El Berra discorre només pel departament de l'Aude, creua els deu comuns^[2] següents, en ordre descendent de les aigües: Quintilhan (naixenment), Caçcastèl, Albas, Vilanòva de las Corbièras, Durban de las Corbièras, Vila-seca de las Corbièras, Portèl, Sijan, Peiriac de Mar, La Novella (a la bocana del port a la Mediterrània).

En relació amb els cantons, la Berre naix al cantó de les Corberes i té la seva desembocadura al cantó de les Corberes-Marítimes, al Districte de Narbona.

Conca hidrogràfica

El Berra travessa tres zones hidrogràfiques 'El Berra del seu naixement al Barró inclòs' (Y081, 'El Berra del Barró a l'estany de Peiriac de Mar' (Y082), 'Costers del canal de la Robina fins a l'Aude' (Y084), amb una superfície total de 628 km².^[2] Aquesta conca és constituïda en 49,57 % per boscos seminaturals i comunitats, en 31,11 % de zones agrícoles, en 9,24 % de superfícies d'aigua, en 5,46 % de zones humides i en 4,64 % de zones artificials.^[2]

Afluents

El Berra té vint-i-sis afluents col·laboradors de referència^[2]

la riera de Serra
la riera de Sant Martí
la riera de la Frau, amb un afluent:
- la riera de les Avellanes,
la riera Valls, amb un afluent:
- la riera dels Quiós,
la riera de la Mairat, amb un afluent:
- la riera del Prat amb un afluent:
  - la riera de la Pineda,
el corrent del Riu,
el rec de l'Echart,
la riera de Cortals, 7 km del poble de Vilanòva de las Corbièras amb sis afluents i classificació de Strahler quatre.
la riera de Coloms,
la riera de Cressa,
el torrent del Bosc,
la riera de la Pineda, amb un afluent:
- la riera de la Guéguinta,
la Barró, 16,2 km en quatre municipis, amb vuit afluents i classificació de Strahler tres.
el Salat,
la riera de Sajobert, amb un afluent:
- la riera de Cabanut,
la riera de la Font, amb dos afluents i classificació de Strahler tres.
la riera de Sant Pere, amb un afluent:
- la riera de la Tallada,
la riera de Fitor,
torrent Ripod, amb un afluent:
- la riera del Trencat amb un afluent:
  - la riera de Barras amb un afluent:
    - la riera de Papalbosc,
la riera de Linas,
la riera de la Génibert,
la riera de Taura, amb un afluent:
- la riera d'Olivatrès,
la riera de Genentiera, amb dos afluents:
- la riera de la Vidala,
- la riera de Comba Llarga,
la riera de Gaspartes, amb un afluent:
- la riera a la Ginesta, amb un afluent:
  - el torrent del Fonoll,
el Canal de la Robina, 32,5 km més de cinc municipis, amb quatre afluents, dels quals l'Aude i el canal del Tauran.

El seu rang de Strahler, per tant, és de cinc.

Hidrologia

El Berra a Vila-seca de las Corbièras

El Berra ha estat observat des de 1970 des de l'estació Y0824010 - El Berra a Vila-seca de las Corbièras [Ripod] per a un àmbit geogràfic de 166 km², de 56 m d'altitud.^[3]

El mòdul o anual mitjana de cabal és 0,996 m³/s.^[3]

Estiatge o escassetat d'aigua

L'estiatge, és a dir, el nivell baix d'aigua, la VCN3, o cabal mínim del corrent de per tres dies consecutius en un mes, en el cas d'un quinquenni sec a 0,013 m³/s, que és la mínima.^[3]

Inundacions

Durant aquest període d'observació, el cabal màxim diari fou observat el 13 de novembre de 1999 en 206,0 m³/s. El cabal màxim instantani fou observat el 12 de novembre 1999^[4] amb 748,0 m³/s i l'alçada màxima fou de 771 cm el 30 de novembre de 2014, fou 7,71 m^[3]

El QIX 2 és de 130 m³/s, El QIX 5 és de 230 m³/s, el QIX 10 és de 290 m³/s, el QIX 20 és de 340 m³/s i el QIX 50 és de 420 m³/s.^[3]

Full d'aigua i flux específic

El full d'aigua passat en aquesta part de la conca del riu és de 190 mm anuals, que està a uns dos terços de la mitjana a França, a 300 mm/any. El flux específic (Qsp), arribà 6,0 litres per segon i per quilòmetre quadrat de la conca.^[3]

Vegeu també

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Berra

↑ Sénac, P. «La Catalunya musulmana». A: Grup Enciclopèdia Catalana. Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 «Service d'administration nationale des données et référentiels sur l'eau (francès)». Arxivat de l'original el 2011-03-07. [Consulta: 15 octubre 2016].
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 ^3,4 ^3,5 MEDDE (francès)
↑ a les 23h00

[HPSCPC-1] Sénac, P. «La Catalunya musulmana». A: Grup Enciclopèdia Catalana. Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans.

[sandre-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 «Service d'administration nationale des données et référentiels sur l'eau (francès)». Arxivat de l'original el 2011-03-07. [Consulta: 15 octubre 2016].

[hydro-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 ^3,4 ^3,5 MEDDE (francès)

[4] s 23h00

[1]

[2]

[3]

[4]