Vés al contingut

Berta Riaza Gómez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Berta Riaza)
Plantilla:Infotaula personaBerta Riaza Gómez
Biografia
Naixement27 juliol 1927 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort24 juliol 2022 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de l'Almudena Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0722703 TMDB.org: 1042182
Find a Grave: 241972102 Modifica el valor a Wikidata

Berta Riaza Gómez (Madrid, 27 de juliol de 1927) és una actriu espanyola que va desenvolupar una excel·lent carrera teatral i televisiva, amb incursions puntuals en el mitjà cinematogràfic, entre els anys 1947 i 2003, prenent part en obres clàssiques i contemporànies dels principals autors universals.[1]

Biografia

[modifica]

Teatre

[modifica]

La seva carrera artística, dedicada principalment al teatre, s'inicia a la fi de la dècada de 1940, ingressant com a meritòria en la Companyia del Teatro María Guerrero.[2][3] Debuta sobre l'escenari amb l'obra Historia de una casa, de Joaquín Calvo Sotelo. Roman en la Companyia durant cinc anys i treballa a les ordres de Luis Escobar, Humberto Pérez de la Ossa i Alfredo Marqueríe, estrenant, entre altres, Alberto (1949), de José López Rubio i En la ardiente oscuridad (1951), d'Antonio Buero Vallejo.

Posteriorment passaria per les companyies de Antonio Vico i Carmen Carbonell, la Companyia Lope de Vega, recalant finalment al Teatro Español, on té ocasió d'interpretar el Tenorio, de Zorrilla en 1959.[4] Paral·lelament, participa en diverses ocasions en el Festival de Teatre Clàssic de Mèrida: La Orestiada (1959), de Esquilo, Edipo rey (1960), de Sòfocles, El cerco de Numancia (1961), de Miguel de Cervantes, Retablo jovial (1967), d'Alejandro Casona i La Orestíada (1990), d'Esquil.

En les dècades dels setanta i vuitanta compagina actuacions al Centre Dramàtic Nacional, el Teatre de la Comedia i el Festival de Teatre Clàssic de Mèrida, destacant Las tres hermanas (1973), d'Anton Txèkhov, Las cítaras colgadas de los árboles (1974), d'Antonio Gala,[5] Las bicicletas son para el verano (1982), de Fernando Fernán Gómez,[6] Todos eran mis hijos (1988), d'Arthur Miller, amb Agustín González[7]El yermo de las almas (1996), de Valle-Inclán.

En 1997 va celebrar els seus cinquanta anys en l'escena representant L'avar, de Molière, al costat de Rafael Álvarez "El Brujo".[8] La seva intensa activitat professional a penes disminueix en els anys següents. En 2004 confirma la seva retirada dels escenaris, sent considerada una actriu de referència en el mitjà teatral.[9]

Cinema

[modifica]

Les seves actuacions en la pantalla gran han estat molt esporàdiques. Debuta en 1959, a les ordres de José Luis Sáenz de Heredia en la pel·lícula Diez fusiles esperan. No torna a posar-se davant una càmera fins al cap de deu anys, a Los escondites. Als vuitanta roda Entre tinieblas (1983), de Pedro Almodóvar, donant vida a la Madre General; Luces de bohemia (1985), de Miguel Ángel Díez, amb Paco Rabal i El placer de matar (1988), de Félix Rotaeta, amb Antonio Banderas. La seva última incursió cinematogràfica es remunta a 2000, amb el curtmetratge El Puzle, de Belén Macías.

Televisió

[modifica]

Enfront de la seva escassa presència en la pantalla gran, s'ha prodigat amb profusió en televisió, especialment en els espais dramàtics, interpretant desenes de personatges en les adaptacions de teatre per a la pantalla petita realitzades per TVE sobretot en els anys seixanta i setanta. En 1980 intervé en l'adaptació Fortunata y Jacinta a càrrec de Mario Camus.

Premis

[modifica]

Trajectòria en teatre

[modifica]

Trajectòria en televisió

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Berta Riaza, la gran dama de la escena». El País, 01-03-2005. [Consulta: 28 abril 2011].
  2. «En "Lara" se estrenó "X=2", de Chorot y López-Montenegro». Diari ABC, 29-08-1947. [Consulta: 14 novembre 2012].
  3. «Berta Riaza recibe el Premio Scaena». Revista de la Unión de Actores. Arxivat de l'original el 14 de desembre de 2010. [Consulta: 28 abril 2011].
  4. «Berta Riaza – Premio Nacional de Teatro 1992». Ministerio de Cultura de España. [Consulta: 28 abril 2011].
  5. «"Las cítaras colgadas de los árboles" de Antonio Gala». Diari ABC, 19-09-1974. [Consulta: 1r juny 2011].
  6. «Una obra maestra». Eduardo Haro Tecglen, El País, 25-04-1982. [Consulta: 31 maig 2011].
  7. «El regreso del viejo melodrama». El País, 29-03-1988. [Consulta: 6 maig 2011].
  8. «Berta Riaza celebra sus 50 años de oficio con 'El avaro', de Moliére». El País, 12-07-1997. [Consulta: 28 abril 2011].
  9. «Me retiro. Estoy cansada, necesito disfrutar trabajando». El País, 09-08-2004. [Consulta: 13 novembre 2012].
  10. «En el "María Guerrero" se estrenó "Alberto", de José López Rubio». Diario ABC, 30-04-1949. [Consulta: 28 abril 2011].
  11. «Estreno de La casa de Bernarda Alba, de García Lorca». Diario ABC, 22-03-1950. [Consulta: 7 novembre 2011].
  12. «Ficha de En la ardiente oscuridad». Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. [Consulta: 28 abril 2011].
  13. «Euridice». ABC, 11-05-1954. [Consulta: 30 maig 2011].
  14. «'Dialogos De Carmelitas». ABC, 12-11-1954. [Consulta: 30 maig 2011].
  15. «Estreno de La novia del espacio». El Mundo Deportivo, 18-02-1956. [Consulta: 6 maig 2011].
  16. «Cartel de Las brujas de Salem». Diari ABC, 09-01-1957. [Consulta: 27 abril 2011].
  17. «En el Español se estrenó El baile de los ladrones, de Anouilh». Diario ABC, 05-02-1960.
  18. «Estreno de "Todos eran mis hijos"». Diario ABC, 12-05-1963. [Consulta: 13 maig 2011].
  19. «"El rufián Castrucho", de Lope de Vega, en el Español». Diario ABC, 01-05-1968.
  20. «"Las mocedades del Cid" en el Español». Diario ABC, 17-11-1968.
  21. «Estreno de "El padre", de Strindberg». El País, 26-03-1978. [Consulta: 20 abril 2012].
  22. «Macbeth, al fin un espectáculo para el Español». Diario ABC, 30-10-1980.
  23. «Crítica Teatro: "El engañao"». Eduardo Haro Tecglen, El País, 15-02-1981. [Consulta: 15 maig 2011].
  24. «Pérdida de sustancia». Eduardo Haro Tecglen, El País, 13-04-1986. [Consulta: 15 maig 2011].