Bertha Parker Pallan
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (en) Bertha Parker  3 agost 1907 Upstate New York (EUA) | ||
| Mort | 8 octubre 1978 (71 anys) Los Angeles (Califòrnia) | ||
| Causa de mort | malaltia | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | arqueòloga, antropòloga | ||
| Família | |||
| Pare | Arthur C. Parker | ||
| Parents | Dark Cloud, avi | ||
_(1907-1978)_(6891503755).jpg)
Bertha Pallan Thurston Cody (nascuda Parker; Comtat de Chautauqua, 30 d'agost de 1907 - Los Angeles, 8 d'octubre de 1978) va ser una arqueòloga nord-americana que treballava com a assistent d'arqueologia al Southwest Museum, que està consagrat a la cultura dels indis nord-americans. Se la considera la primera arqueòloga nativa americana, ja que tenia ascendència abenaki i sèneca.[1][2]
Va estar casada amb l'actor Iron Eyes Cody.
Biografia
[modifica]Primers anys
[modifica]Bertha (Yeawas) "Birdie" Parker va néixer el 1907 al comtat de Chautauqua, a l'estat de Nova York. La seva mare, Beulah Tahamont (després Folsom), era actriu; quan era adolescent, ella i la seva mare van actuar amb el Ringling Bros i Barnum i Bailey Circus com a part d'un espectacle anomenat "Pocahontas".[3][4] El seu pare, Arthur C. Parker, va ser arqueòleg i el primer president de la Societat per a l'Arqueologia Americana.[5] Els seus avis materns eren els actors Elijah "Cap Dark Cloud" Tahamont i Margaret (Dove Eye) Camp. De petita, va ajudar el seu pare en les excavacions.
Els seus pares es van divorciar el 1914, i els Tahamont (Elijah, Margaret i Beulah) es van traslladar a Los Angeles, amb Bertha a remolc, per treballar en pel·lícules de Hollywood.[4]
Família
[modifica]Bertha Parker es va casar amb Joseph Pallan a principis de la dècada de 1920 i va tenir una filla, Wilma Mae ("Billie") Pallan el 1925.[6] Quan va acabar el matrimoni, es va traslladar a Nevada per treballar en un jaciment arqueològic per al Museu del Sud-oest, dirigit per Mark Raymond Harrington. Harrington s'havia casat recentment amb la tia de Bertha, Endeka Parker. Durant l'expedició de Gypsum Cave el 1930, Bertha va conèixer el paleontòleg James Thurston,[7] amb qui s'hi acabaria casant el 1931. Aquell any 1931, tots dos van emmalaltir mentre treballaven a les coves de guix; Bertha Parker es va posar malalta a causa de les grans quantitats de guano que hi havia a les coves i Thurston va morir sobtadament d'un atac de cor mentre aixecava una roca al jaciment.[8][9] Aquesta malaltia va fer que Bertha Parker se'n tornés a viure amb els seus pares durant un temps a Los Angeles.[10]
Va ser contractada, primer com a secretària, i després com a ajudant d'arqueòloga i etnòloga, per al Museu del Sud-oest, i el 1936, es va casar amb l'actor d'origen sicilià Espera Oscar de Corti, també conegut com a Iron Eyes Cody.[11]
El 1942, la seva filla de 17 anys, Billie, estava visitant la granja de la seva àvia Beulah quan va morir d'una ferida accidental de bala. Bertha i Iron Eyes van adoptar més tard dos fills, Robert "Tree" Cody i Arthur William Cody (1952-1996). Bertha i Iron Eyes van ser figures centrals en l'èxit del Los Angeles Indian Center, un lloc de reunió d'indis urbans traslladats a Los Angeles.[12][13]
Mort
[modifica]Bertha Parker Pallan va morir el 1978, als 71 anys. La seva làpida només diu "Mrs. Iron Eyes Cody".[14][15]
Carrera com a arqueòloga
[modifica]Mark Raymond Harrington, el seu oncle, va contractar a Parker com a cuinera de campament i secretaria d'expedició.[16] poc després de casar-se amb la seva tia Endeka.[17] Va participar en excavacions al jaciment de Mesa House i a altres llocs, i Harrington li va ensenyar mètodes arqueològics sobre el terreny. El 1929, va descobrir i va fer una excavació en solitari al jaciment del poble de Scorpion Hill; les troballes es van exposar al Museu del Sud-oest.[18]
Bertha Parker va treballar a la cova de Gypsum l'any 1930,[16][19] un jaciment que Harrington va promoure com a l'evidència més antiga de l'ocupació humana d'Amèrica del Nord durant el Plistocè.[20]
Com a secretària de l'expedició, Parker va treballar en la neteja, reparació i catalogació de troballes; a més, va explorar les sales de la cova en el seu temps lliure i va poder arribar a algunes de les escletxes més inaccessibles. En una d'aquestes ocasions va descobrir el crani d'una espècie de peresós terrestre gegant extingit, el Nothrotherium shastense, juntament amb eines humanes antigues, a la sala 3.[21] Harrington va assenyalar que la troballa havia estat la més important de l'expedició, perquè gràcies a ella va obtenir el suport d'institucions addicionals, en particular l'Institut de Tecnologia de Califòrnia i més tard la Institució Carnegie de Washington.[22]
Durant aquesta expedició, Bertha també va descobrir el jaciment de Corn Creek després de veure un os de camell fòssil que sobresortia del llit d'un llac erosionat.[23]
De 1931 a 1941, Parker va treballar com a assistent d'arqueologia i etnologia al Museu del Sud-oest. Va publicar diversos articles arqueològics i etnològics a la revista del museu, Masterkey, des de principis dels anys trenta fins als anys seixanta.
Bertha Parker Pallan Thurston Cody és notable en el camp de l'arqueologia pel seu paper com a pionera: va ser una de les primeres (si no la primera) arqueòlogues natives americanes.[24][2] Sens dubte, va ser la primera en la seva habilitat per dur a terme aquest treball amb un alt nivell, però sense una formació universitària, fent descobriments i obtenint coneixements que van impressionar els arqueòlegs oficials.[22]
Obra
[modifica]S'enumeren tal com apareixen en una llista compilada per Marge Bruchac:[1][17][25] Publicat amb el nom de Bertha Parker Thurston:
- 1933. "Scorpion Hill." Masterkey. v. VII, pp. 171–177.
- 1933. "A night in a Maidu shaman's house." Masterkey.v.VII, pp. 111–115.
- 1934. "How he became a medicine-man." Masterkey. v. VIII, pp. 79–81.
- 1935. "How a Maidu-medicine man lost his power; related to Bertha Parker Thurston by a Maidu Indian herbalist." Masterkey. v. IX, p. 28–29.
- 1936. "A rare treat at a Maidu medicine-man's feast." Masterkey. v. X, pp. 16–21.
Publicat amb el nom de Bertha Parker Cody:
- 1939. "A tale of witchcraft as told by a Tewa Indian of New Mexico." Masterkey. v. XIII, pp. 188–189.
- 1939. "A Maidu myth of the first death; by Bertha Parker Cody, as related by Mandy Wilson of Chico, California." Masterkey. v. XIII, p. 144.
- 1939. "A Maidu myth of the creation of Indian women; by Bertha Parker Cody, as related by Mandy Wilson, Maidu Indian of Chico, California. Masterkey. v. XIII, p. 83.
- 1939. "Kachina dolls." Masterkey. v. XIII, pp. 25–30.[26]
- 1940. "Pomo bear impersonators." Masterkey. 1940. v. XIV, pp. 132–137.
- 1940. "California Indian baby cradles." Masterkey. v. XIV, pp. 89–96. (Fullets del Southwest Museum, No. 12)[27][28]
- 1940. Photograph: "Amanda Wilson and granddaughter" (Southwest Museum MSS 160:143:58)
- 1941. "A note on basket care." Masterkey. v. XV, pp. 23–24.
- 1941. "Gold ornaments of Ecuador." Masterkey.v. XV, pp. 87–95.
- 1942. "Simply strung on a single strand." Masterkey. v. XVI, pp. 175–176.
- 1942. "Some Yurok customs and beliefs." Masterkey. v. XVII, pp. 81–87.
- 1943. "Some Yurok customs and beliefs." Masterkey. v. XVI, pp. 157–162.
- 1955. "Enrique" crosses the divide." [Obituari]. Masterkey. vol.XXX, p. 102.
- 1961. "Clarence Arthur Ellsworth [1885-1961]; gifted painter of Indians."Masterkey. vol. XXXV, (no. 1), pp. 75–77.
Publicat amb el nom de la seva entrevistada a Yurok, Jane Van Stralen:
- 1941. "Yurok tales, as told by Jane Van Stralen to Bertha Parker Cody." Masterkey. v. XV, pp. 228–231.
- 1942. "Yurok fish-dam dance; as told by Jane Van Stralen to Bertha Parker Cody." Masterkey. v. XVI, pp. 81–86.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 BRUCHAC, Margaret: "First Female Native American Archaeologist", 2005.
- ↑ 2,0 2,1 Browman, 2013, p. 127-129.
- ↑ «BERTHA “BIRDIE” PARKER» (en anglès). trowelblazers.com. [Consulta: 27 març 2024].
- ↑ 4,0 4,1 Hayden, 2011, p. 22.
- ↑ «SAA Native American Scholarships» (en anglès). Societat per a l'Arqueologia Americana. [Consulta: 27 març 2024].
- ↑ «Wilma Mae “Billie” Pallan» (en anglès). findagrave.com. [Consulta: 27 març 2024].
- ↑ «THE CAREER OF JAMES E. THURSTON AND THE EXTINCTION OF THE PROFESSIONAL FIELD COLLECTOR IN NORTH AMERICAN VERTEBRATE PALEONTOLOGY» (en anglès). gsa.confex.com. Arxivat de l'original el 2018-09-12. [Consulta: 27 març 2024].
- ↑ Bruchac, 2018.
- ↑ «Southern Nevadans work to save state’s historic roots» (en anglès). Las Veas Sun, 03-11-1996. [Consulta: 27 març 2024].
- ↑ «Bertha Parker Pallen Cody – First Native American Archaeologist» (en anglès). Alexis George. Arxivat de l'original el 2019-01-17. [Consulta: 27 març 2024].
- ↑ «Iron Eyes Cody, 94, an Actor And Tearful Anti-Littering Icon» (en anglès). The New York Times, 05-01-1999. [Consulta: 27 març 2024].
- ↑ «Sobre SCIC» (en anglès). Southern California Indian Center, Inc. Arxivat de l'original el 2019-01-25. [Consulta: 27 març 2024].
- ↑ Thrush, 2013, p. 451-452.
- ↑ «Iron Eyes Cody» (en anglès). findagrave.com. [Consulta: 27 març 2024].
- ↑ «Bertha Alden “Birdie” Parker Cody» (en anlès). findagrave.com. [Consulta: 27 març 2024].
- ↑ 16,0 16,1 Harrington, 1940, p. 4-5.
- ↑ 17,0 17,1 «Margaret M. Bruchac» (en anglès). SAR. [Consulta: 27 març 2024].
- ↑ Parker, 1933, p. 171–177.
- ↑ «Arthur, Beulah, and Bertha: The Extended Parker Family» (en anglès). http://lamokaledger.com/,+25-03-2014.+[Consulta: 27 març 2024].
- ↑ Harrington, 1930, p. 365.
- ↑ Harrington, 1940, p. 10-22.
- ↑ 22,0 22,1 Bruchac, 2014.
- ↑ Rafferty, 1984, p. 19.
- ↑ «Bertha Parker Pallan Cody (1907-1978)» (en anglès). Smithsonian. [Consulta: 27 març 2024].
- ↑ «BIOGRAPHY: Bertha Cody – Native American Archaeology» (en anglès). theheroinecollective.com. [Consulta: 27 març 2024].
- ↑ «Kachina dolls» (en anglès). Universitat d'Arizona. Arxivat de l'original el 2013-10-17. [Consulta: 27 març 2024].
- ↑ «California Indian Baby Cradles: Southwest Museum Leaflets, No. 12» (en anglès). Southwest Museum. [Consulta: 27 març 2024].
- ↑ «A California Basketry Bibliography» (en anglès). Palomar College. [Consulta: 27 març 2024].
Bibliografia
[modifica]- Browman, David L. Cultural Negotiations: The Role of Women in the Founding of Americanist Archaeology (en anglès). Lincoln: UNP - Nebraska, 2013. ISBN 978-0-8032-4547-1.
- Bruchac, Margaret M. «Breaking Ground in the 1930s: Bertha Parker, First Female Native American Archaeologist». Keynote for the Sixth Annual Regina Herzfeld Flannery Lecture on the Cultural Heritage of Native Americans at Catholic University, 2014.
- Bruchac, Margaret M. Savage Kin: Indigenous Informants and American Anthropologists (en anglès). University of Arizona Press, 2018. ISBN 9780816538300.
- Harrington, M. R. «Ashes Found with Sloth Remains». The Science News-Letter, 17, 478, 1930. DOI: 10.2307/3905773. JSTOR: 3905773.
- Harrington, M- R. «Man and Beast in Gypsum Cave». Desert Magazine, 1940. Arxivat de l'original el 2013-10-22 [Consulta: 27 març 2024].
- Hayden, Julian D. Field Man: Life as a Desert Archaeologist (en anglès). University of Arizona Press, 2011. ISBN 9780816529056.
- Parker, Bertha «Scorpion Hill». Masterkey, VII, 1933.
- Rafferty, Kevin. Cultural Resources Overview of the Las Vegas Valley (en anglès). Bureau of Lang Management Nevada, 1984.
- Thrush, Coll «Review» (en anglès). Pacific Historical Review, 82, 3, 2013. DOI: 10.1525/phr.2013.82.3.451.