Vés al contingut

Bertold IV de Merània

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaBertold IV de Merània
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1153 Modifica el valor a Wikidata
Mort12 agost 1204 Modifica el valor a Wikidata (50/51 anys)
Dießen am Ammersee (Alemanya) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
SepulturaKloster Diessen (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc Modifica el valor a Wikidata
FamíliaComtat d'Andechs Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAgnes of Rochlitz Modifica el valor a Wikidata
FillsAgnès de Merània, Ekbert de Andechs-Meranien, Eduvigis d'Andechs, Enric II d'Ístria, Berthold de Méran, Otó II de Borgonya, Gertrudis de Merania Modifica el valor a Wikidata
ParesBertold I d'Ístria Modifica el valor a Wikidata  i Hedwig of Wittelsbach Modifica el valor a Wikidata
GermansPoppo d'Andechs-Meranien
Matilda of Andechs Modifica el valor a Wikidata

Bertold IV de Merània o Andechs-Merània, II d'Ístria i de Carniola (mort el 12 d'agost de 1204) va ser comte d'Andechs (des 1173). Des de 1180 va agafar el títol de duc de Croàcia i Dalmàcia i vers el 1182-1183 es va proclamar primer duc de Merània, per concessió imperial; des de 1188 fou marcgravi d'Ístria i de Carniola per herència del seu pare Bertold I (III d'Andechs). Merània derivaria del llatí "mare" o sigui "mar", ja que corresponia a les possessions d'Andechs a la costa de Dalmàcia i d'Ístria banyades per la mar Adriàtica. Els dos marcgraviats van estar dins del ducat de Merània el que va donar a aquest títol un considerable prestigi. Vegeu Ducat de Merània. Bertold IV o II era el fill de Berthold I d'Ístria i d'Hedwiga de Wittelsbach.

En 1186 va acompanyar a l'emperador Enric VI, al regne de Sicília. En 1189, va dirigir la tercera divisió de l'exèrcit imperial i va ser el seu abanderat en la Tercera Croada. En 1195, es va presentar com el defensor de l'abadia de Tegernsee. Després de la mort d'Enric el 1197, va prendre partit pel pretendent Felip de Suàbia. En aquesta conjuntura, el duc de Merània estava en la cúspide del seu poder i influència. Posseïa terres des de Francònia a la mar Adriàtica.

Bertold va morir el 1204 i va ser enterrat a Diessen. El va succeir el seu fill Otó I, si bé les marques d'Ístria i Carniola, jurisdiccions feudals dins del ducat de Merània, van ser pel segon fill Enric com a feudatari del seu germà.

Matrimoni i fills

[modifica]

Bertold es va casar amb Agnes de Rochlitz, també coneguda com a Inés de Wettin, i van tenir els fills següents:

Referències

[modifica]