Enric II d'Ístria
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1175 (Gregorià)  |
| Mort | 18 juliol 1228 (Gregorià) (52/53 anys) Slovenj Gradec (Eslovènia) |
| Sepultura | Kloster Diessen (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | marcgravi |
| Altres | |
| Títol | Marcgravi |
| Família | Comtat d'Andechs |
| Pares | Bertold IV de Merània i Agnes of Rochlitz |
| Germans | Eduvigis d'Andechs Gertrudis de Merania Agnès de Merània Ekbert de Andechs-Meranien Berthold de Méran Otó II de Borgonya |
 | |
Enric II d'Ístria i I de Carniola fou marcgravi d'aquestos territoris, fill del duc Bertold IV de Merània.
A la mort del seu pare el 12 d'agost de 1204 el ducat de Merània (o ducat de Croàcia i Dalmàcia) que comprenia les terres heretades a la costa Adriàtica (elevades a ducat per l'emperador uns anys abans), el comtat d'Andechs, les terres ancestrals de Diessen, terres a Francònia (Plassenberg i Stein) i terres a Baviera (Kulmbach) i la jurisdicció feudal sobre les marques d'Ístria i Carniola, van ser pel fill gran Otó I (que a més per matrimoni fou comte palatí de Borgonya com Otó II); l'administració efectiva d'Ístria i Carniola fou concedida a Enric.
Enric i el seu germà, el príncep-bisbe Egbert de Bamberg van ser acusats d'haver participat en l'assassinat (1208) del rei alemany, Felip de Suàbia fill de Frederic Barba-roja, probablement en el marc d'una intriga ideada pels seus cosins els Wittelsbach, rivals dels Hohenstaufen. Enric va ser desterrat i fou privat de les marques per l'emperador Otó IV, el 1209 (si bé sembla que en va conservar el domini almenys en part), i també es van confiscar les seves terres bavareses que van passar als Wittelsbach.
El germà d'Enric, el duc Otó I de Merània va tractar de reconciliar-se amb l'autoritat imperial per recuperar les possessions de la família el que sembla que va aconseguir, i Enric va tornar a governar.
Enric es va casar amb Sofia de Weichselburg, però va morir sense fills el 18 de juliol de 1228. El seu germà Otó I va agafar llavors per a si mateix el títol de marcgravi d'Ístria i de Carniola.
Referències
[modifica]- Genealogia Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.