Vés al contingut

Besuc blanc

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Besuc)
Infotaula d'ésser viuBesuc blanc
Pagellus acarne Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN170229 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreSpariformes
FamíliaSparidae
GènerePagellus
EspèciePagellus acarne Modifica el valor a Wikidata
Risso, 1827
Nomenclatura
Sinònims

El besuc blanc, besuc o calet (Pagellus acarne) és un peix teleosti de la família dels espàrids i de l'ordre dels perciformes.[2][3] La seva carn és molt apreciada i és consumida fresca.

Morfologia

[modifica]
  • Pot arribar als 36 cm de llargària total.
  • El cos és oblong, lleugerament comprimit amb el perfil corbat.
  • El cap és gros, més llarg que alt, amb la boca petita.
  • La cavitat bucal és de color taronja.
  • Els ulls es troben a la part superior del cap.
  • L'aleta dorsal és alta a la part anterior i minva l'altura a la part posterior. Les pectorals, llargues, tenen una taca negra a la base. La caudal és escotada.
  • El dors i els costats són daurats amb tonalitats rosades. El ventre és blanc. Les aletes són rosades i a la base de les pectorals hi ha una taca negra.[4][5]

Reproducció

[modifica]

És hermafrodita proteràndric, és a dir, són primer mascles i, més endavant, es transformen en femelles. Es reprodueix a final d'estiu. Tant els ous com les larves són planctònics.[6]

Alimentació

[modifica]

És carnívor: menja principalment crustacis, mol·luscs, larves de peixos i cucs.[7][8]

Hàbitat

[modifica]

És una espècie costanera de fons sorrencs i fangosos que es troba, normalment, entre els 40 i els 100 m, tot i que, de vegades, també ha estat observat fins als 500 m.[9]

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba a les costes de l'Atlàntic oriental (des de la Mar Cantàbrica fins al Senegal, Illa de Madeira, les Illes Canàries, les Açores i Cap Verd) i de la mar Mediterrània (sobretot a la part occidental).[4][10]

Costums

[modifica]

Pot formar moles molt nombroses.[11]

Es pesca amb arts d'arrossegament, tremalls i volantí.[11]

Conservació

[modifica]

No es troba a la Llista Vermella de la UICN.[12]

Referències

[modifica]
  1. MarineSpecies.org (anglès)
  2. UNEP-WCMC Species Database [Enllaç no actiu] (anglès)
  3. The Taxonomicon (anglès)
  4. 4,0 4,1 «Pagellus acarne» (en anglès). FishBase. Froese, Rainer; Pauly, Daniel (editors).
  5. Bauchot, M.-L. i J.-C. Hureau, 1986. Sparidae. p. 883-907. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (editors) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. volum 2. UNESCO, París, França.
  6. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 184.
  7. Bauchot, M.-L. i J.-C. Hureau, 1990. Sparidae. p. 790-812. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (editors) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  8. PescaBase[Enllaç no actiu] (castellà)
  9. Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
  10. Barreiros, J.P., R.S. Santos i A.E. de Borba, 2002. Food habits, schooling and predatory behaviour of the yellowmouth barracuda, Sphyraena viridensis (Perciformes: Sphyraenidae) in the Azores. Cybium 26(2):83-88.
  11. 11,0 11,1 Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 184.
  12. Russell, B., Carpenter, K.E.; Pollard, D. (2014). "Pagellus acarne." 2014 Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició 2014. [Consulta: 3 abril 2023]

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]