Biblioteca Nacional i Universitària de Bòsnia i Hercegovina
(sh) Nacionalna i univerzitetska biblioteka  | |||||
|
|||||
 | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | NUBBiH | ||||
| Tipus | biblioteca nacional biblioteca universitària | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1945 | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Biblioteca Digital Mundial Conferència de Bibliotecaris Nacionals Europeus IFLA | ||||
| Identificador ISIL | BA-BnSaNB | ||||
| Lloc web | nub.ba | ||||
La Biblioteca Nacional i Universitària de Bòsnia i Hercegovina, (bosnià, croat i serbi: Nacionalna i univerzitetska biblioteka Bosne i Hercegovine / Национална и универзитетска библиотека Босне и Херцеговине, també Vijećnica), abreujadament NUBBiH, és la biblioteca nacional de Bòsnia i Hercegovina, situada a la ciutat de Sarajevo. La biblioteca es va utilitzar originalment com a ajuntament i va ser l'edifici més gran i representatiu del període austrohongarès a Sarajevo.[1][2]
Història
[modifica]Construcció i ús
[modifica]_(14594946789).jpg)
.jpg)
El projecte de l'ajuntament va ser desenvolupat el 1891 per l'arquitecte txec Karel Pařík, però les crítiques del ministre baró Béni Kállay el van obligar a deixar de treballar en el projecte. De 1892 a 1893, Alexander Wittek va treballar en el projecte, però va morir el 1894 després d'una greu malaltia a la ciutat de Graz, i la va completar Ćiril Iveković.
L'edifici va ser construït en l'estil neomorisc[3] característic de l'època eclecticista en què es va projectar. Els treballs de construcció van començar el 1892 i es van acabar el 1894. En la construcció es van gastar 984 mil corones austrohongareses, de les quals es van gastar 32 mil corones en equips i dispositius diversos. L'ajuntament es va inaugurar oficialment el 20 d'abril de 1896 i s'hi va traslladar l'administració de la ciutat.
El 1914, l'hereu del tron austrohongarès, l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria, va ser assassinat a la sortida d'aquest edifici, la qual cosa va suposar el començament de la Primera Guerra Mundial.[4] L'edifici va ser utilitzat per les autoritats de la ciutat abans de ser lliurat a la Biblioteca Nacional i Universitària de Bòsnia i Hercegovina el 1949.
Incendi
[modifica]
El 25 d'agost de 1992, durant el setge de Sarajevo, membres de l'Exèrcit de la República Sèrbia van bombardejar intensament la biblioteca i hi van calar foc, malgrat que estava senyalitzada amb banderes blaves indicant que era un edifici patrimonial que no s'havia d'atacar.[4] D'altra banda, es van robar uns 700 manuscrits i incunables, així com una col·lecció única d'edicions del renaixement cultural bosnià del segle xix.
Abans de l'atac, la biblioteca tenia 1,5 milions de volums i més de 155 mil manuscrits i manuscrits il·luminats.[5] Els bibliotecaris van salvar 10.000 manuscrits mentre es trobaven sota el foc dels franctiradors serbis, que atacaven qualsevol que s'atansés a l'edifici, i que van matar, com a mínim, una persona.[6] Només es van recuperar del foc 300.000 volums, i la majoria de llibres van cremar.[7]
Reconstrucció
[modifica]La reparació estructural de l'edifici estava previst que es realitzés en quatre etapes: primer entre el 1996 i el 1997, finançat per Àustria amb una subvenció de 750.000 d'euros;[8] del 2000 al 2004, finançat amb una subvenció de la Comissió Europea. La tercera etapa va començar el setembre de 2012 i va costar 4.600.000 KM (uns 2.370.000 €). La quarta etapa va començar després de la finalització de la tercera etapa i va durar uns 20 mesos, amb finalització a finals del 2013 i va costar 14 milions de KM (uns 7.230.000 €), finançat per l'ajuda de preadhesió de la Unió Europea. En aquesta etapa es va reconstruir tot l'interior i les peces d'exposició (pintures, escultures, llibres) van ser restaurades. Es va restaurar tot allò que era restaurable, i es van recrear elements perduts mitjançant tecnologies especials. El procés de reconstrucció i restauració costà uns 12 milions d'euros, dels quals la Unió Europea en va finançar nou milions.[7]
Reobertura
[modifica]El 9 de maig de 2014, després de la restauració, es va inaugurar la Biblioteca Nacional i Universitària de Bòsnia i Hercegovina amb la participació de l'Orquestra Filharmònica de Sarajevo i Vedran Smailović[9] Un període tan llarg de reconstrucció és una evidència de problemes en el govern del país; a més, els representants dels serbis bosnians no van ser presents a la cerimònia.[4]
Se suposa que l'edifici s'utilitzarà per a esdeveniments protocol·laris de tots els nivells de govern, concerts i exposicions. A més de la funció pròpia de biblioteca, a l'edifici també hi ha una sala de sessions de l'ajuntament.
Referències
[modifica]- ↑ (anglès) Sarajevo Library
- ↑ «Sarajevo Vijećnica» (en anglès). Arxivat de l'original el 2011-09-10. [Consulta: 22 abril 2014].
- ↑ Basler, Đuro. The Art treasures of Bosnia and Herzegovina. Svjetlost, 1987, p. 142.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 (rus) В Сараеве открыли восстановленную «Вьечницу» Arxivat 2015-05-01 a Wayback Machine.
- ↑ (anglès) Erasing the Past: The Destruction of Libraries and Archives in Bosnia-Herzegovina Arxivat 2012-01-18 a Wayback Machine. (http://www.webcitation.org/61KfgmFdY) Arxivat 2012-01-19 a Wayback Machine.
- ↑ «The Love of Books: The Brave Librarians of Sarajevo». aljazeera, 26-06-2019. [Consulta: 25 agost 2019].
- ↑ 7,0 7,1 «Famed Sarajevo library reopens 22 years after destruction». GMA News Online, 10-05-2014. [Consulta: 25 agost 2019].
- ↑ «Renace Vijecnica, la biblioteca de Sarajevo destruida por la guerra». RTVE, 09-05-2014. [Consulta: 25 agost 2019].
- ↑ (anglès) Sarajevo reopens landmark city hall and library destroyed in war Arxivat 2015-03-19 a Wayback Machine. a Reuters