Arquebisbat de Sens

Arquebisbat de Sens

Archidioecesis Senonensis
La Catédral de Saint-Ètienne de Sens
Tipus	arxidiòcesi catòlica romana no metropolitana i diòcesi sufragània
Localització
48° 12′ N, 3° 17′ E
França
Borgonya
Parròquies	102
Població humana
Població	341.902 (2017) (46,04 hab./km²)
Llengua utilitzada	francès
Religió	romà
Geografia
Part de	Província eclesiàstica de Dijon, Arquebisbat de Dijon
Superfície	7.427 km²
Limita amb	bisbat d'Orleans, oest arquebisbat de Dijon, sud-est bisbat de Nevers, sud bisbat de Troyes, est bisbat de Meaux, nord prelatura territorial de la Missió de França
Creació	Segle III
Patrocini	Sant Savinià
Catedral	Catedral de Sens
Organització política
• Arquebisbe	Yves François Patenôtre
Lloc web	catholique-sens-auxerre.cef.fr/spip1.9/

L'arquebisbat de Sens és una jurisdicció eclesiàstica de França centrada a Sens.

Llista de bisbes i arquebisbes

• sant Savinià, primer bisbe, semi-llegendari
• sant Potencià
• Lleonci
• Severí vers 344
• Audaldus (Audactus)
• Heraclià
• Llunar
• Simplici
• Ursicí
• Teodor
• Siclí
• Ambrosi
• Agrici vers 475
• sant Heracli de Sens o Heracli I, 487 - vers 515. Va fer construir l'abadia de Sant Joan Evangelista vers 515; fou amic de sant Remí de Reims, i va assistir al baptisme de Clodoveu I a la catedral de Reims.
• Pau,
• sant Lleó de Sens, vers 533 - 538 o 541
• Constitut, 549-573
• sant Antemi, 581-585
• sant Llop de Sens (Llop I), vers 614
• Annobert o Honobert
• Riquer I, vers 627
• Hildegari, 632-637
• Armentari, 650-654
• Arnul
• sant Emmó o Emmon, 660-668
• sant Gondelbert, Gombert o Gondelbert (dates incertes)
• Lambert, 680 - 683
• sant Wulfrà de Fontenelle vers 683, mort el 720, evangelitzador de Frísia
• Géry o Juéry, vers 696
• sant Ebbó, vers 711
• Merulf
• Ardobert vers 744
• Llop II vers 765
• Guillicari vers 769
• Godescalc
• Pere I
• Guillebald
• Bernat o Berard, vers 797
• Ragimbert
• Magne (Magnus), 797 - vers 817
• Jeremies, vers 822 - 828
• sant Aldric o Audri, arquebisbe, mort el 836 o 840
• Ganeló o Gueniló, 837 - 865
• Egiló, 865 o 866 - 871
• Ansegis de Sens, 871-883
• Evrard, 884 - 887
• Gauthier I, 887 - 923
• Gauthier II, 923 - 927
• Audald o Autald 927-932
• Guillem I, 932-938
• Gerlari, 938 - 954
• Hildeman, 954 - 958
• Arquembald de Troyes anomenat el «prelat criminal»), 958-967
• sant Anastasi de Sens, 967 - 977
• Seví de Sens o Seguí 978 - 999
• Leoteric 999-1032
• Gelduí 1032-1049
• Mainard 1049-1062
• Riquer II 1062-1096
• Daimbert 1097-1122
• Enric I Sanglier 1122-1142
• Hug de Toucy 1142-vers 1168
• Guillem de les Blanques Mans 1169-1176, després arquebisbe de Reims. Anomenat Cardenal de Xampanya.
• Guiu I de Noyers 1176-1193
• Miquel de Corbeil 1194-1199
• Pere de Corbeil 1199-1221
• Gauthier Le Cornu 1221-1241
• Gil Le Cornu 1241-1254
• Henri Le Cornu 1254-1258
• Guillem de Brosse 1258-1267
• Pere de Charny 1267-1274
• Pere d’Anisy 1274
• Gil II Cornut 1275-1292
• Esteve Béquart (Bécard) de Penoul 1292-1309
• Felip Leportier de Marigny 1310-1316
• Guilleme de Melun 1316-1329
• Pere Roger de Maumont 1329-1330, després papa Climent VI
• Guillem II de Brosse 1330-1338
• Felip de Melun 1338-1345
• Guillem II de Melun 1345-1376
• Ademar Robert 1376-1384
• Gonthier de Bagneaux 1385
• Guiu de Roye 1386-1390
• Guilleme de Dormans 1390-1405
• Jean de Montaigu, 1406-1415 (no s'ha de confondre amb el seu germà Jean de Montagu, conseller dels reis Carles V i Carles VI) bisbe de Chartres el 1389, canceller de França el 1405, arquebisbe de Sens el 1406, mort a la batalla d'Azincourt el 1415.
• Enric de Savoisy 1416-1422
• Joan de Nanton 1422-1432
• Lluís de Melun 1432-1474
• Esteve-Tristà de Salazar 1474-1518
• Esteve Poncher 1519-1525
• Antoni Duprat, canceller de França i cardenal 1525-1535
• Lluís de Borbó-Vendôme, cardenal 1536-1557
• Joan Bertran 1557-1560, cardenal
• Lluís de Lorena, cardenal de Guisa 1560-1562
• Nicolau de Pellevé, cardenal, Arquebisbe de Reims 16/12/1562-1594
• Renaud de Beaune 1594-1606
• Jaume del Perron (Jacques Davy), cardenal del Perron (Berron) 1606-1618
• Joan David del Perron 1618-1621
• Octavi de Saint-Lary de Bellegarde 1621-1646
• Lluís-Enric de Pardaillan de Gondrin 1646-1674
• Joan de Montpezat de Carbon 1674-1685
• Harduí Fortin de La Hoguette 1685-1715
• Dinoís-Francesc Bouthilier de Chavigny 1715-1730
• Joan-Josep Languet de Gergy 1730-1753
• Paul d'Albert de Luynes, cardenal de Luynes 1753-1788
• Étienne-Charles de Loménie de Brienne cardenal de Brienne, 1788-1790. Bisbe constitucional del departament del Yonne (1790-1794).

• L'arxidiòcesi fou suprimida per la Revolució francesa (1790-1817)

Arquebisbes concordataris

• Antoine-Louis-Henri de La Fare 1817-1829, cardenal
• benaventurat Charles-André-Toussaint-Bruno de Ramond-Lalande 09/01/1830-10/04/1830
• Jean-Joseph-Marie-Victoire de Cosnac 1830-1843
• Mellon de Jolly 19 de novembre de 1843-22 d'abril de 1867, va abdicar el 1867
• Victor-Félix Bernadou 16 de maig de 1867-15 de novembre de 1891, cardenal
• Pierre-Marie-Étienne-Gustave Ardin 02 d'abril de 1892-21 de novembre de 1911
• Jean-Victor-Emile Chesnelong 12 de gener de 1912-29 de novembre de 1931
• Maurice Feltin 16 d'agost de 1932-16 de desembre de 1935, transferit a Bordeus (1935)
• Frédéric-Edouard-Camille Lamy 20 d'agost de 1936-27 d'octubre de 1962, retirat el 1962.
• René-Louis Marie Stourm 27 d'octubre de 1962-28 de juny de 1977, retirat el 1977
• Eugène-Marie Ernoult 28 de juny de 1977-21 de desembre de 1990, va abdicar el 1990
• Gérard-Denis-Auguste Defois 21 de desembre de 1990- 4 de setembre de 1995, transferit a Reims (1995)
• Georges-Edmond-Robert Gilson 2 d'agost de 1996-31 de desembre de 2004, retirat el 2004
• Yves-François Patenôtre 31 de desembre de 2004-

Bibliografia

• Trésor de chronologie, pàgs. 1489-1490
• Abat Cornat, Notice sur les archevêques de Sens et les evêques d'Auxerre, Imprimerie et librairie de Ch. Duchemin, Sens, 1855
• La grande encyclopédie (LGE), inventaire raisonné des sciences, des lettres et des arts, tome XXIX, pàg. 1011, réalisée par une societé de savants et de gens de lettres, sous la direction de MM. Berthelot, Hartwig Derenbourg, F.-Camille Dreyfus... et all, 1881-1898, En línia a Gallica
• Annuaire historique 1848 (any 1849), pàg. 115-121