Vés al contingut

Bisbat de Székesfehérvár

Plantilla:Infotaula geografia políticaBisbat de Székesfehérvár
Dioecesis Albae Regalensis
Imatge
La catedral de Székesfehérvár
Tipusbisbat catòlic Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 47° 11′ 30″ N, 18° 24′ 35″ E / 47.1917222°N,18.4097575°E / 47.1917222; 18.4097575
EstatHongria
ComtatFejér
DistricteSzékesfehérvár District (en) Tradueix
VilaSzékesfehérvár Modifica el valor a Wikidata
Parròquies149
Població humana
Població810.000 (2017) Modifica el valor a Wikidata (156,67 hab./km²)
Llengua utilitzadahongarès Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície5.170 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
FundadorMaria Teresa I d'Àustria Modifica el valor a Wikidata
Creació17 de juny de 1777
PatrociniEsteve I d'Hongria Modifica el valor a Wikidata
CatedralSant Esteve
Organització política
• BisbeAntal Spányi

Lloc webszfvar.katolikus.hu

Facebook: baratokboltja Modifica el valor a Wikidata


El bisbat de Székesfehérvár (hongarès: Székesfehérvári egyházmegye, llatí: Dioecesis Albae Regalensis) és una seu de l'Església Catòlica a Hongria, sufragània de l'arquebisbat d'Esztergom-Budapest. Al 2017 tenia 405.000 batejats sobre una població de 810.000 habitants. Actualment està regida pel bisbe Antal Spányi.

Territori

[modifica]

La diòcesi comprèn la província de Fejér a Hongria.

La seu episcopal és la ciutat de Székesfehérvár, on es troba la catedral de Sant Esteve.

El territori s'estén sobre 5.170 km², i està dividit en 149 parròquies.

Història

[modifica]

La diòcesi va ser erigida el 17 de juny de 1777 per mitjà de la butlla In universa gregis del papa Pius VI, prenent el territori de les diòcesis de Veszprém i de Győr.

El bisbe Vince Jekelfalussy va ser el primer bisbe hongarès en publicar el dogma de la infabilitat papal sancionat pel Concili Vaticà I sense demanar primer el consens del rei (placet regium), sent reprovat per l'autoritat.

Cronologia episcopal

[modifica]
  • Ignác Nagy de Sellye † (23 de juny de 1777 - 5 de novembre de 1789 mort)
  • Miklós Milassin, O.F.M. † (21 de juny de 1790 - 2 de juliol de 1811 mort)
  • József Vurum † (23 de setembre de 1816 - 19 d'abril de 1822 nomenat bisbe de Gran Varadino)
    • József Kopácsy † (21 de desembre de 1821 - 27 de juny de 1825 nomenat bisbe de Veszprém) (no confirmat)
  • Pál Mátyás Szutsits † (29 de gener de 1828 - 28 de març de 1831 nomenat bisbe de Bosnia i Sirmio)
  • János Horváth † (30 de setembre de 1831 - 16 de gener de 1835 mort)
  • László Barkóczy † (19 de maig de 1837 - 13 de desembre de 1847 mort)
    • Antal Karner † (25 de juny de 1848 - 27 d'octubre de 1849 nomenat bisbe de Győr) (no confirmat)
  • Imre Farkas † (5 de setembre de 1851 - 5 de gener de 1866 mort)
  • Vince Jekelfalussy † (22 de febrer de 1867 - 15 de maig de 1874 mort)
  • Nándor Dulánszki † (17 de setembre de 1875 - 25 de juny de 1877 nomenat bisbe de Pécs)
  • János Pauer † (28 de febrer de 1879 - 15 de maig de 1889 mort)
  • Fülöp Steiner † (26 de juny de 1890 - 11 d'agost de 1900 mort)
  • Gyula Városy † (16 de desembre de 1901 - 11 de desembre de 1905 nomenat arquebisbe de Kalocsa)
  • Ottokár Prohászka † (11 de desembre de 1905 - 2 d'abril de 1927 mort)
  • Lajos Shvoy † (20 de juny de 1927 - 2 de gener de 1968 mort)
    • Sede vacante (1968-1974)
  • Imre Kisberk † (2 de febrer de 1974 - 5 d'abril de 1982 renuncià)
  • Gyula Szakos † (5 d'abril de 1982 - 13 de setembre de 1991 jubilat)
  • Jusztin Nándor Takács, O.C.D. † (13 de setembre de 1991 - 4 d'abril de 2003 jubilat)
  • Antal Spányi, des del 4 d'abril de 2003

Estadístiques

[modifica]

A finals del 2017, la diòcesi tenia 405.000 batejats sobre una població de 810.000 persones, equivalent al 50,0% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parròquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1970 380.685 ? ? 209 209 1.821 138
1980 464.959 736.000 63,2 258 258 1.802 162
1990 461.000 736.000 62,6 173 173 2.664 163
1999 494.108 750.000 65,9 119 110 9 4.152 4 9 46 144
2000 491.803 740.000 66,5 113 106 7 4.352 5 7 46 144
2001 490.289 735.000 66,7 107 100 7 4.582 5 7 50 144
2002 489.048 730.000 67,0 104 97 7 4.702 6 7 50 144
2003 437.058 760.448 57,5 102 95 7 4.284 6 7 50 144
2004 435.700 858.700 50,7 105 98 7 4.149 6 7 42 144
2010 422.656 840.656 50,3 86 79 7 4.914 11 9 120 149
2014 413.000 825.000 50,1 85 76 9 4.858 9 9 103 149
2017 405.000 810.000 50,0 86 78 8 4.709 10 18 104 149

Notes

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Stuhlweissenburg (Székes-Fehérvàr), a l'Enciclopèdia catòlica, Nova York, Encyclopedia Press, 1913.
  • Butlla In universa gregis, a Bullarii romani continuatio, Tomo VI, Parte I, Prato 1843, pp. 355–358 (llatí)

Vegeu també

[modifica]

Fonts

[modifica]