Bismutoferrita

Bismutoferrita
Fórmula química	Fe₂3+Bi(SiO₄)₂(OH)
Epònim	composició química, bismut i ferro
Localitat tipus	Districte de Schneeberg, Erzgebirge, Saxònia, Alemanya
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.ED.25
Nickel-Strunz 9a ed.	9.ED.25
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/A’.04
Dana	71.1.3.1
Heys	14.14.8
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 5,21Å; b = 9,02Å; c = 7,74Å; β = 100,67°
Duresa (Mohs)	6
Propietats òptiques	biaxial
Índex de refracció	nα = 1,930 nβ = 1,970 nγ = 2,010
Birefringència	δ = 0,080
Dispersió òptica	r > v forta
Impureses comunes	Al, As
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1871
Símbol	Bif
Referències

La bismutoferrita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom per la seva composició: bismut i ferro.

Característiques

La bismutoferrita és un silicat de fórmula química Fe₂³⁺Bi(SiO₄)₂(OH). Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6. És l'anàleg de bismut de la chapmanita, amb la qual es confon fàcilment.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bismutoferrita pertany a «09.ED: Fil·losilicats amb capes de caolinita, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: dickita, caolinita, nacrita, odinita, hal·loysita, hisingerita, hal·loysita-7Å, amesita, antigorita, berthierina, brindleyita, caryopilita, crisòtil, cronstedtita, fraipontita, greenalita, kel·lyïta, lizardita, manandonita, nepouïta, pecoraïta, guidottiïta, al·lòfana, crisocol·la, imogolita, neotocita i chapmanita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al districte de Schneeberg, a Saxònia, Alemanya. Posteriorment també ha estat descrita en diversos indrets d'Alemanya, així com de la República Txeca, França, Anglaterra, Polònia, Romania, Rússia, Sud-àfrica, el Japó, Austràlia, Bolívia, el Canadà i els Estats Units.