Neotocita
Neotocita | |
---|---|
Neotocita fosca amb cuprita brillant | |
Fórmula química | (Mn,Fe,Mg)SiO₃·H₂O |
Epònim | neo- (en) i naixement |
Localitat tipus | Mina Erik Ers, Torsåker, Hofors, Comtat de Gävleborg, Suècia |
Classificació | |
Categoria | silicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.ED.20 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.ED.20 |
Dana | 71.1.5.4 |
Heys | 14.18.37 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | amorf |
Color | negre, marró fosc a verd oliva fosc |
Duresa | 3 a 4 |
Propietats òptiques | isotròpica |
Índex de refracció | nα = 1,500 a 1,650 |
Birefringència | δ = 1,500 |
Impureses comunes | Al, Mg, Ca, Na, K, C |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Any d'aprovació | 1848 |
Símbol | Neo |
Referències | [1] |
La neotocita és un mineral de la classe dels silicats. Va rebre el seu nom al segle xix, del grec νεοτοκοζ, que significa "d'origen recent", ja que es tracta d'un producte d'alteració.
Característiques
[modifica]La neotocita és un silicat de fórmula química (Mn,Fe,Mg)SiO₃·H₂O. És un mineral amorf o poc cristal·lí. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3 i 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la neotocita pertany a «09.ED: Fil·losilicats amb capes de caolinita, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: dickita, caolinita, nacrita, odinita, hal·loysita, hisingerita, hal·loysita-7Å, amesita, antigorita, berthierina, brindleyita, caryopilita, crisòtil, cronstedtita, fraipontita, greenalita, kel·lyïta, lizardita, manandonita, nepouïta, pecoraïta, guidottiïta, al·lòfana, crisocol·la, imogolita, bismutoferrita i chapmanita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descrita a la mina Erik Ers, a Torsåker, Hofors, al Comtat de Gävleborg, a Suècia. Ha estat descrita a tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida. Als territoris de parla catalana únicament ha estat trobada a la mina Serrana, a El Molar (Priorat, Tarragona).