Blue in the Face
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Wayne Wang Paul Auster |
Protagonistes | |
Producció | Harvey Keitel, Robert Weinstein i Harvey Weinstein |
Guió | Paul Auster Wayne Wang |
Música | John Lurie |
Fotografia | Adam Holender |
Muntatge | Christopher Tellefsen |
Vestuari | Claudia Brown |
Efectes especials | Daniel Leung |
Productora | Miramax Films |
Distribuïdor | Miramax Films i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units |
Estrena | 1995 |
Durada | 83 minuts |
Idioma original | anglès |
Color | en color |
Descripció | |
Gènere | comèdia dramàtica |
Lloc de la narració | Nova York i Brooklyn |
Blue in the Face és una pel·lícula independent estatunidenca escrita i dirigida per Wayne Wang i Paul Auster de 1995, que és alhora una pseudoseqüela de Smoke.[1]
Un cop finalitzat el rodatge d'aquesta, quedaven moltes històries, personatges i escenes que finalment no havien estat utilitzats a Smoke, i els directors van decidir fer una continuació de la pel·lícula aprofitant aquest material i la col·laboració d'alguns dels actors, afegint-ne d'altres. El rodatge es va fer en cinc dies i està ple de situacions i diàlegs improvisats pels mateixos actors, ja que, a més, no es va fer servir un guió complet.[2]
Argument
[modifica]La història transcorre novament al voltant de l'estanc d'Auggie a Brooklyn i és explicada pels personatges que la freqüenten, molts dels quals ja sortien a Smoke. Aquests filosofen sobre el plaer de fumar, el beisbol, Nova York, les relacions humanes i els gofres belgues.
Repartiment
[modifica]- Harvey Keitel: Auggie Wren
- Victor Argo: Vinnie
- Giancarlo Esposito: Tommy Finelli
- Roseanne Barr: Dot
- Michael J. Fox: Pete Maloney
- Lily Tomlin: Waffle Eater
- Mira Sorvino: joveneta
- Lou Reed: home de les ulleres estranyes
- Jim Jarmusch: Bob
- Mel Gorham: Violet
- Keith David: Jackie Robinson
- Jared Harris: Jimmy Rose
- Madonna: Singing Telegram
- José Zúñiga: Jerry
- RuPaul: ballarina
Premis i nominacions
[modifica]La pel·lícula va estar nominada al Cavall de Bronze del Festival de Cinema d'Estocolm, i Lily Tomlin, al seu torn, va optar a l'American Comedy Award a l'actriu secundària més divertida.
Banda sonora
[modifica]La banda sonora original de la pel·lícula conté aquests temes:[3]
- Danny Hoch As Caribbean Tiger - Danny Hoch
- God's Child - David Byrne/Selena
- Danny Hoch As Andy - Danny Hoch
- The Brooklynites - Soul Coughing
- Mi Barrio - La Casa
- Suwanee Jo - Paula Cole
- To My Ba-bay! - Speerhead and Zap Mama
- Brooklyn Movements - Da Bush Babees
- As Flex - Danny Hoch amb Basehead
- Why Can't We Be Friends - Geggy Tah
- Let's Get Ready To Rhumba - John Lurie National Orchestra
- Tango Apasionado - Astor Piazzola
- As Shaddjeh - Danny Hoch
- Happy Suicide - David Byrne i Vjana Anand
- Egg Cream - Lou Reed
- In The Return Of Flex - Danny Hoch
Referències
[modifica]- ↑ Blue in the Face[Enllaç no actiu], a Fotogramas (castellà)
- ↑ Blue in the Face a Allmovie (anglès)
- ↑ La banda sonora, a Amazon.com