Vés al contingut

L'altre costat de la vida

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaL'altre costat de la vida
Sling Blade
Fitxa
DireccióBilly Bob Thornton
Protagonistes
Billy Bob Thornton
Director artísticClark Hunter
ProduccióDavid L. Bushell i Brandon Rosser
GuióBilly Bob Thornton (adaptació del seu curt)
MúsicaDaniel Lanois
FotografiaBarry Markowitz
MuntatgeHughes Winborne Modifica el valor a Wikidata
ProductoraThe Shooting Gallery
DistribuïdorMiramax (Estats Units) / Les Acacias Films (França)
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1996
Durada135 minuts
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí Sí
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost890.000 dòlars
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióArkansas Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis
Lloc webmiramax.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0117666 FilmAffinity: 534217 Allocine: 10373 Rottentomatoes: m/sling_blade Letterboxd: sling-blade Mojo: slingblade Allmovie: v136170 TCM: 443920 TMDB.org: 12498 Modifica el valor a Wikidata

L'altre costat de la vida (Sling Blade en versió original) és una pel·lícula independent de Billy Bob Thornton produïda per la societat The Shooting Gallery i distribuïda per Miramax el 1997. Explica, en un to tragicòmic, la història d'un disminuït psíquic lleuger, Karl, a l'Amèrica profunda i el seu èxit va fer conèixer el seu autor. Ha estat doblada al català.[1]

Argument

[modifica]

Durant la seva infantesa, Karl ha estat maltractat pels seus pares, dos fanàtics religiosos que igualment el van obligar a desfer-se del cos del seu petit germà. Als dotze anys, sorprenent la seva mare i el seu amant, els mata amb una falç. És enviat a un internat, en companyia de psicòpates com Charles Bushman que li expliquen en detall les seves atrocitats.

És alliberat vint-i-cinc anys més tard i torna a Millsburg; el director de l'internat, Jerry Woolridge, li ha trobat una feina al taller de Bill Cox. S'integra dins de la comunitat per la seva discreció i el seu talent de mecànic, i fa amistat amb Frank Wheatley, la mare del qual, Linda, treballa al supermercat de Vaughan Cunningham, homosexual havent fugit de la reprovació familiar.

Franck acull Karl a casa seva, que se sent còmode en aquesta nova família, malgrat la maldat del sogre de Franck, Doyle Hargraves. Prova fins i tot una aventura sentimental amb Melinda, una companya de Linda.

Però Doyle, alcohòlic frustrat i violent, arrenca a Linda la promesa de casar-se amb ell i vexa Franck. Desitja a més a més que Karl buidi el lloc com més aviat millor, cosa que aquest últim no pot suportar: marxar i deixar els seus amics a mans d'aquest innoble individu. Executa fredament Doyle amb una fulla de tallagespa i torna a l'internat per la resta dels seus dies, l'anima en pau, havent confiat la seva «família» a mans de Vaugham.[2]

Repartiment

[modifica]

Al voltant de la pel·lícula

[modifica]
  • "Sling Blade" és una expressió anglesa sobre una eina agrícola que es converteix en una arma mortal.
  • La pel·lícula, en una atmosfera de l'Amèrica profunda ha estat completament rodada en un poble d'aquest tipus, prop de Malvern, la ciutat de la infantesa de Thornton, Benton, en Arkansas, a una trentena de quilòmetres al sud de Little Rock.
  • Billy Bob Thornton va presentar al Festival de Sundance de 1994 el seu curtmetratge "Some Folks Call It a Sling Blade", corresponent a la primera mitja hora de Sling Blade, escrit per ell mateix però dirigida pel seu amic George Hickenlooper, amb l'objectiu d'atreure inversors per a un llargmetratge en projecte. Thornton va quedar satisfet però va refusar, com era previst, a Hickenlooper per dirigir la pel·lícula i ho va fer ell mateix, cosa que va vexar profundament el jove realitzador.
  • La pel·lícula va permetre a la societat Miramax de refer-se del fracàs de Shine, de la qual no havien pogut obtenir els drets. Harvey Weinstein va comprar en efecte la pel·lícula per deu milions de dòlars, inèdit per a una pel·lícula independent en aquell temps.

Parodies

[modifica]
  • Durant la seva tercera temporada, Mad TV va produir una paròdia autoritzada: ' Sling Blade 2: Judgment Day (parodiant igualment Terminator 2). Hi van tornar durant la seva cinquena temporada amb una segona paròdia, Blades , barrejant el còmic Blade i Sling Blade , on Karl és un caçador de vampirs a l'Amèrica profunda.
  • En l'episodi Servietsky de South Park, Cartman pronuncia algunes rèpliques de la pel·lícula, amb l'accent típic en referint-se a la mare de Stan («no ho hauria de fer, tot just és un noi»).

Premis i nominacions

[modifica]

Premis

[modifica]
  • 1996: Premi especial del National Board of Review
  • 1997: Oscar al millor guió adaptat per Billy Bob Thornton
  • 1997: Premi Edgar Allan Poe a la millor pel·lícula
  • 1997: Premi al millor primer llargmetratge dels Film Independent's Spirit Awards
  • 1997: Premi al millor actor i Premi a la millor producció de la Screen Actor Guild
  • 1997: Premi de la millor Adaptació de la Screen Guild of America

Nominacions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ esadir.cat. L'altre costat de la vida. esadir.cat. 
  2. ↑ «Sling Blade». The New York Times.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=L%27altre_costat_de_la_vida&oldid=34328296»