Vés al contingut

Estació d'esquí Boí-Taüll

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Boí Taüll)
«Boí-Taüll» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Esglésies romàniques de la Vall de Boí».
Plantilla:Infotaula indretEstació d'esquí Boí-Taüll
Imatge
Tipusestació d'esquí Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativala Vall de Boí (Alta Ribagorça) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 28′ 40″ N, 0° 52′ 10″ E / 42.4779°N,0.8694°E / 42.4779; 0.8694
SerraladaPirineus Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitudpunt més baix: 2.040 m
punt més alt: 2.751 m Modifica el valor a Wikidata
Estació d'esquí
Remuntador10 (13.200 pers/h) Modifica el valor a Wikidata
catifa rodant=3  telecadira=5  telesquí=2  canó de neu=150 Modifica el valor a Wikidata
Pista d'esquí alpí43 (45 km) Modifica el valor a Wikidata
  6  15  16  6 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webboitaull.cat Modifica el valor a Wikidata

L'Estació d'esquí Boí-Taüll és sovint anomenada simplement Boí Taüll, o Boí Taüll Resort per interessos comercials.[1] També és el nom atribuït recentment al massís del Pirineu català, situat a la comarca de l'Alta Ribagorça que envolta la vall on es troba aquesta estació, que va ser inaugurada la temporada 1988-1989. És l'estació d'esquí del Pirineu català que té la cota màxima esquiable, al Cap de les Raspes Roies, a 2.747,3 m.[2] (El cim de la muntanya és a 2.758,7). De vegades, aquest cim és anomenat Puig Falcó o Collbirós, noms que no apareixen en la cartografia tradicional de la zona.

L'Estació d'esquí és instal·lada a la capçalera de la vall de Mulleres,[3] i s'estén a la major part de muntanyes i carenes que l'envolten, sobretot a migdia i llevant.

Les instal·lacions

[modifica]

L'estació només comprèn la petita vall de Mulleres, tot i que estan previstes futures ampliacions cap a la vall de Manyanet. Al Pla de Vaques (2.038,7 m. alt.) és on hi ha tots els serveis i aparcaments. Des del Pla de Vaques surten quatre telecadires (Vaques, de quatre places; Júnior, de tres; Mulleres, de quatre, i Ressort Express, de quatre i desembragable), un telesquí, (Carreretes), i tres Catifes rodants (Irgo, Viuet i Neret). Del Pla de la Carlina (2.176,9 m. alt.) surten dos telecadires més (Roies, de quatre places; i Llevata de dues), i dos telesquís (Transfer i Xicoia). Al Pla de les Bassetes (2.270,2 m. alt.), hi acaben dos telecadires (Mulleres i Júnior), i un telesquí (Transfer); hi comencen tres telesquís (Erta, Edelweiss i Ginesta). Al Pic de la Pala de Ginebrell (o Bony de Ginebrell) (2.323,6 m. alt.), hi acaba el telecadira de Vaques, i s'hi poden contemplar vistes de la Vall de Boí.

Al Pas de Llevata (2.440,6 m. alt.) hi acaba el telecadira de Llevata. Al Port d'Erta (2.465,3 m. alt.) hi acaba el telesquí d'Erta, i es poden veure impressionants vistes de la Pica de Cerví (2.753,2 m. alt.), del Bony de l'Aigua Blanca (2.586,7 m. alt.), i de la Pica Cerví de Durro (2.656,4 m). Aquest lloc és ja a la zona de les cotes altes de l'estació: el Balcó del Cerví (2.536,1 m), és on acaba el telecadira més llarg i desembragable de l'estació, el Ressort Express. Al Coll de les Raspes Roies (2.543,4 m. alt.), hi acaba el telecadira de Roies, i hi comença el telecadira que condueix a la cota més alta de l'estació. Des d'aquí, on es poden veure impressionants vistes del Pallars Jussà, i també el Pic de l'Orri, a la veïna estació d'esquí de Port Ainé. Al pic del Cap de les Raspes Roies (2.753,7 m. alt.), és la cota més alta de l'estació, i de totes les estacions d'esquí del Pirineu català, fa límit amb la zona perifèrica del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

El 2014 la Generalitat de Catalunya va comprar la instal·lació a través de l'Institut Català de Finances, a fi de mantenir la seva activitat.[4]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Boí-Taüll Resort». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 3 setembre 2022].
  2. ↑ Pérez Farré, Quirc «Estudi preliminar del reemplaçament del telecadira de Puig Falcó, a l'estació d'esquí de Boí Taüll, per una altra instal·lació de transport per cable.». Treball de Fi de Grau - Grau en Enginyeria en Tecnologies Industrials, 20-06-2020.
  3. ↑ Jover García, Joan. Progressió en neu i glaç. Manual pràctic.. Cossetània Edicions, 2008, p. 117. ISBN 978-84-9791-318-8. 
  4. ↑ Gabriel, Ramón. «La Generalitat compra la estación de esquí de Boí Taüll» (en castellà). El Periódico, 23-12-2014. [Consulta: 3 setembre 2022].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Estació_d%27esquí_Boí-Taüll&oldid=33976360»