Vés al contingut

Peix xovato

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Boca dolça)
Infotaula d'ésser viuPeix xovato
Hexanchus griseus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Gairebé amenaçada
UICN10030 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseChondrichthyes
OrdreHexanchiformes
FamíliaHexanchidae
GènereHexanchus
EspècieHexanchus griseus Modifica el valor a Wikidata
Bonnaterre, 1788
Nomenclatura
Sinònims
  • Hexanchus corinum (Jordan & Gilbert, 1880)
  • Hexanchus corinus (Jordan & Gilbert, 1880)
  • Hexanchus griseus australis (de Buen, 1960)
  • Monopterinus griseus (Bonnaterre, 1788)
  • Notidanus griseus (Bonnaterre, 1788)
  • Notidanus monge (Risso, 1827)
  • Notidanus vulgaris (Pérez Canto, 1886)
  • Squalus griseus (Bonnaterre, 1788)
  • Squalus vacca (Bloch & Schneider, 1801)[1]
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

El peix xovato (Hexanchus griseus) és una espècie de tauró de la família Hexanchidae, pescat ocasionalment amb xarxes de ròssec i no ofereix gaire resistència, encara que alguns exemplars poden giravoltar-se i mossegar.

Descripció

[modifica]
  • Cos allargat, amb el cap ample i el musell curt.
  • Presenta sis parells de fenedures branquials.
  • Sense membrana nictitant.
  • Boca ínfera.
  • Una sola aleta caudal molt endarrerida.
  • Color marró fosc.
  • La femella pot arribar als 610 cm de longitud i pesar més de 1.000 kg, però el mascle és més petit.
  • Les femelles maduren sexualment quan tenen 450 cm.

Hàbitat

[modifica]

Individu solitari que viu a una profunditat considerable sobre fons durs, entre els 200 i els 1.875 m, però pot aparèixer ocasionalment en aigües somes o per la superfície. Els més joves es troben més a prop de la costa. Durant el dia neda en aigües més fondes i ascendeix a la nit per alimentar-se. És lent i mandrós, però resistent.

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba a les aigües tropicals i temperades de tots els oceans: l'Atlàntic occidental (des de Carolina del Nord fins a Florida i des del nord del Golf de Mèxic fins al nord de l'Argentina), l'Atlàntic oriental (des d'Islàndia i Noruega fins a Namíbia, incloent-hi la Mediterrània), l'Índic (Madagascar, Moçambic i Sud-àfrica), el Pacífic occidental (des de l'est del Japó fins a Nova Zelanda i Hawaii) i el Pacífic oriental (des de les Illes Aleutianes i Alaska fins a la Baixa Califòrnia -Mèxic-. També és present a Xile).[2]

Alimentació

[modifica]

Menja rajades, quimeres, altres taurons (practica el canibalisme intraespecífic), llampugues, emperadors, marlins, llengües de bacallà, lluços, palaies, raps, macrúrids, tríglids, i invertebrats com crancs, calamars, gambes, etc. També pot menjar carronya.

Reproducció

[modifica]

És vivípar aplacentari. Pot tindre de 22 a 108 cries que, en néixer, fan de 65 a 70 cm. S'han citat acoblaments a la primavera i la tardor, i parts des de l'octubre fins al maig.

Aprofitament

[modifica]

Sense importància comercial, els exemplars grossos són venuts a baix pre o descartats. La seua carn és poc gustosa i es considera purgant.

Referències

[modifica]
  1. «Hexanchus griseus». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
  2. FishBase (anglès)

Enllaços externs

[modifica]