Bonifaci Ferrer
 Detall del Retaule de fra Bonifaci Ferrer (Gherardo Starnina o Llorenç Saragossa), finals s. XIV  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1355 València (Regne de València) |
| Mort | 29 abril 1417 (61/62 anys) Cartoixa de Valldecrist (Regne de València) |
| Ministre general de cartoixans | |
| 1402 – 1410 ← Guillaume Raynaldi (en)  – Jean de Griffenberg (en) → | |
| Dades personals | |
| Formació | Estudi General de Lleida |
| Activitat | |
| Ocupació | traductor de la Bíblia, escriptor |
| Alumnes | Francesc d'Aranda |
| Orde religiós | Orde de la Cartoixa |
| Participà en | |
| 29 març 1412 | Compromís de Casp |
| Família | |
| Germans | Sant Vicent Ferrer |
Bonifaci Ferrer (València 1350 - Cartoixa de Vall de Crist 1417) fou un religiós valencià a qui s’atribueix la traducció del text imprès l’any 1478 de la Bíblia al català.[1][2] Amb aquesta edició, el català esdevingué la segona llengua romànica (després del toscà) a disposar d’una traducció completa de la Bíblia.[3]
Fou germà del dominic Sant Vicent Ferrer.[4] Després d'estudiar a la Universitat de Perusa i la Universitat de Lleida retornà al Regne de València per exercir diverses funcions oficials en nom de la ciutat de València i actuar com a ambaixador del Regne de València.
A la mort de la seva esposa i de nou dels seus onze fills, i sota la influència del seu germà, va ingressar a la Cartoixa de Portaceli, a la població de Serra (Camp de Túria). Fou llavors quan, amb la col·laboració d'altres experts, devia desenvolupar la seva gran obra, la traducció al català de la Bíblia a partir de la versió llatina, coneguda també com a Vulgata. Aquesta obra fou un dels primers llibres impresos a la península Ibèrica, però Bonifaci Ferrer no ho veié, ja que el fet no es produí fins al 1478. És la coneguda com a Bíblia Valenciana. Segons Jordi Ventura, que ha estudiat el cas d'aquesta Bíblia durant trenta anys,[5] i el mateix colofó de l’obra, els editors van refusar un manuscrit que consideraren que tenia un llenguatge massa antiquat i es basaren en un altre, propietat del noble cavaller Berenguer Vives de Boïl,[4] que contenia la traducció atribuïda a Ferrer. Abans de ser imprès, el text va ser revisat pel convers Daniel Vives sota la supervisió de l’inquisidor dominicà Jaume Borrell per ajustar-lo al màxim a l’original de la Vulgata.[3] Tot i això, la majoria dels exemplars van ser cremats per la Inquisició i només se’n conserva l’últim full d’una de les còpies, amb la part final de l’Apocalipsi i el colofó, a la Hipanic Society of America de Nova York.[6]
Posteriorment Ferrer es traslladà a la cartoixa de Vall de Crist, a la població d'Altura,[4] d'on va arribar a ser prior. Una tradició afirma que allà es dedicà a elaborar imatges de la Mare de Déu.
Soterrat al claustre de la Cartoixa de Vall de Crist, el 1884 el seu cos fou desenterrat i inhumat novament davant l'altar major de l'església parroquial d'Altura. En 1917, el bisbe Amigó en feu traslladar les restes al Santuari de la Cova Santa d'Altura, però foren desenterrats i cremats en 1936, durant la Guerra Civil.
Participació en el Compromís de Casp
[modifica]L'any 1412 la rellevància de la seva personalitat li va permetre ser un dels tres representants del Regne de València, al costat del seu germà Vicent Ferrer i de Pere Bertran, a la reunió del Compromís de Casp, mitjançant el qual es va decidir la successió de Martí l'Humà al tron de la Corona d'Aragó, al morir aquest sense descendència.[7]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Bohigas, Pere. «Dos fragments catalans dels Evangelis, restes de la traducció de la Bíblia de Bonifaci Ferrer». A: Aportació a l’estudi de la literatura catalana. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1982 (Biblioteca Abat Oliba). ISBN 978-84-7202-492-2.
- ↑ Casanellas, Pere. «Medieval Catalan translations of the Bible». A: Xavier Terrado i Flocel Sabaté (eds.). Les veus del sagrat (en anglès). Lleida: Pagès Editors, 2014, p. 15-34. ISBN 978-84-9975-562-5.
- ↑ 3,0 3,1 Casanellas, Pere «Les traduccions catalanes de la Bíblia» (PDF). Qüestions de vida cristiana. Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Barcelona], núm. 236, 2010, pàg. 9-37. ISSN: 0214-7769.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Camps, Guiu «Cinc-cents anys de la primera edicio catalana de la Bíblia» (PDF). Revista Catalana de Teologia. Ateneu Universitari Sant Pacià [Barcelona], Vol. 3, Núm. 1, 1978, pàg. 3-16.
- ↑ Ventura, Jordi. La Bíblia valenciana. Recuperació de la història d’un incunable en català. Sant Pol de Mar: Curial, 1993 (Biblioteca Torres Amat, 12). ISBN 84-7256-958-6.
- ↑ Perarnau, Josep «Aportació al tema de les traduccions bíbliques catalanes medievals» (PDF). Revista Catalana de Teologia. Ateneu Universitari Sant Pacià [Barcelona], Vol. 3, Núm. 1, 1978, pàg. 17-98.
- ↑ «compromís de Casp». enciclopedia.cat. GEC. [Consulta: 1r gener 2024].
