Vés al contingut

Jordi Ventura i Subirats

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJordi Ventura i Subirats
Biografia
Naixement1932 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1999 Modifica el valor a Wikidata (66/67 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballHistòria econòmica i medievalisme Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Premis

Jordi Ventura i Subirats (Barcelona, 1932-15 de gener de 1999) fou un historiador català especialitzat en cultures minoritàries i en occitanisme, professor d'història econòmica de la facultat de ciències econòmiques de la Universitat de Barcelona.

Biografia

[modifica]

Participà en la fundació del Partit Socialista Català i en la vaga de tramvies, i va viure exiliat del 1951 al 1956 a França, Estats Units i Veneçuela. També fou membre de la francmaçoneria.[1]

Es diplomà en Ciències Empresarials als Estats Units, però més tard es doctorà en Història, i estudià periodisme. S'especialitzà en Edat Mitjana i intentà ser un revulsiu a l'escola històrica impulsada per Ramon d'Abadal i de Vinyals. Fou professor a l'Escola de Periodisme de l'Església, a Barcelona. Ha estat membre de l'Institut d'Estudis Occitans i coordinador del comitè científic de l'Assemblea de les Regions d'Europa des del 1989.[2]

S'ha interessat per qüestions de temàtica variada, com les nacions minoritàries d'Europa (en especial, Occitània), i per la influència d'Étienne Cabet en el socialisme utòpic català. Darrerament havia mantingut una forta polèmica amb Jesús Mestre i Godes sobre la seva visió del catarisme, a causa del plagi provat, per part d'aquest darrer, de pàgines senceres d'un llibre d'Anne Brenon.[1]

Obres

[modifica]
  • Pere el Catòlic i Simó de Monfort (1960)
  • Alfons el Cast, el primer comte-rei (1961)
  • Les cultures minoritàries europees (1963)
  • Els catalans i l"occitanisme (1964).
  • Els heretges catalans (1963)
  • El catarismo en Cataluña al Butlletí de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 1959-60.
  • La valdesía de Catalunya al Butlletí de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 1960-61).
  • Théorie des nations prolétaires. Les raisons économiques du nationalisme minoritaire (1963)
  • Vida del treball a tallers i fàbriques (1965)
  • Lluís Alcanyís, médico valenciano del siglo XV (1973)
  • La verdadera personalidad del barón Koenig (1970)
  • Icària... a "Cuadernos de Historia Económica de Cataluña" (1972)
  • Inquisició espanyola i cultura renaixentista al País Valencià (1977) Premi Joan Fuster d'assaig
  • Historia de España (1975) en quatre volums
  • Les equivalències monetàries a Catalunya a principis de l'Edat Moderna (1984)
  • La moneda a Catalunya durant el regnat de Carles III (1988)
  • El llenguatge econòmic, legal i social del segle XV (1991)
  • Les manipulacions monetàries a València a finals del segle XV (1993)
  • La Bíblia valenciana. Recuperació d'un incunable en català (1994)

Referències

[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Dolors Bramon, Teresa Carnero Arbat, J.A. Martínez-Serrano, Màrius García Bonafé i Vicent Soler i Marco
Raons d'identitat del País Valencià: Pèls i senyals
Premi Joan Fuster d'assaig
1977
Succeït per:
Sebastià Serrano Farrera
Lingüística i qüestió nacional