Borís Podolski
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ru) Бори́с Я́ковлевич Подо́льский  29 juny 1896 Taganrog (Rússia) |
| Mort | 28 novembre 1966 (70 anys) Cincinnati (Ohio) |
| Formació | Institut Tecnològic de Califòrnia Universitat del Sud de Califòrnia USC Viterbi School of Engineering |
| Director de tesi | Paul Sophus Epstein |
| Activitat | |
| Camp de treball | Electrodinàmica quàntica |
| Ocupació | físic, professor d'universitat |
| Ocupador | Institut Tecnològic de Califòrnia Universitat de Leipzig Universitat de Cincinnati |
| Influències | |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Estudiant doctoral | Philip Schwed (en)  |
| Premis | |
| Lloc web | boris-heir.net |
Borís Iàkovlevitx Podolski (rus: Бори́с Я́ковлевич Подо́льский ; 29 de juny de 1896 - 28 de novembre de 1966) va ser un físic rus-nord-americà d'origen rus - jueu, conegut pel seu treball amb Albert Einstein i Nathan Rosen sobre les funcions d'ona entrellaçades i la paradoxa EPR.
Educació
[modifica]El 1896, Borís Podolski va néixer en una família jueva pobra a Taganrog, a l'oblast de Don Host de l'Imperi Rus, i es va traslladar als Estats Units el 1913. Després de rebre una llicenciatura en Ciències en Enginyeria Elèctrica a la Universitat del Sud de Califòrnia el 1918, va servir a l'exèrcit dels Estats Units i després va treballar a l'Oficina d'Energia i Llum de Los Angeles. El 1926, va obtenir un màster en Matemàtiques a la Universitat del Sud de Califòrnia. El 1928, va rebre un doctorat en Física Teòrica (amb Paul Sophus Epstein) de Caltech.
Carrera
[modifica]Amb una beca del National Research Council, Podolski va passar un any a la Universitat de Califòrnia, Berkeley, seguit d'un any a la Universitat de Leipzig. El 1930, va tornar a Caltech, treballant amb Richard Tolman durant un any. Després va anar a l'Institut Ucraïnès de Física i Tecnologia (Kharkiv, URSS), col·laborant amb Vladímir Fok, Paul Dirac (que hi era de visita) i Lev Landau. El 1932 va publicar un article seminal sobre l'electrodinàmica quàntica amb Dirac i Fok,[1] El 1933, va tornar als EUA amb una beca de l'Institut d'Estudis Avançats, Princeton.
En una carta datada el 10 de novembre de 1933, a Abraham Flexner, director fundador de l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton, Einstein va descriure Podolski com " un dels més brillants dels homes més joves que ha treballat i publicat amb [Paul] Dirac ". El 1935, Einstein i altres de l'Institut van escriure cartes de recomanació per a Podolski, dirigides a Louis T. More, degà de l'Escola de Postgrau de la Universitat de Cincinnati, en les quals Einstein va escriure: " Estic content de poder dir-te que jo estimo molt altament les habilitats de Podolski... és un investigador independent d'un talent indiscutible ".[2] El 1935, Podolski va ocupar un lloc com a professor de física matemàtica a la Universitat de Cincinnati. A la Universitat de Cincinnati va ser assessor MS de Chihiro Kikuchi,[3] i assessor de doctorat d'Herman Branson [4] i Alex Green.[5] El 1961 es va traslladar a la Universitat Xavier, Cincinnati, on va treballar fins a la seva mort el 1966.
Obra
[modifica]Treballant amb Albert Einstein i Nathan Rosen, Podolski va concebre la paradoxa de l'EPR. Aquest famós article va estimular el debat sobre la interpretació de la mecànica quàntica, culminant amb el teorema de Bell i l'arribada de la teoria de la informació quàntica.
El 1933, Podolski i Lev Landau van tenir la idea d'escriure un llibre de text sobre electromagnetisme començant per la relativitat especial i posant èmfasi en postulats teòrics més que en lleis experimentals. Aquest projecte no va arribar a bon port a causa del retorn de Podolski als Estats Units, on havia emigrat el 1913. Tanmateix, de la mà de Lev Landau i E. Lifshitz, l'esquema que van produir es va convertir en The Classical Theory of Fields (1951).[6] Sobre la mateixa base, Podolsky i K. Kunz van produir Fundamentals of Electrodynamics, Marcel Dekker Press (1969), a la qual el fill de Podolsky, Robert, va contribuir amb la majoria de les preguntes al final de cada capítol.
Possible contacte amb espies soviètics durant la Segona Guerra Mundial
[modifica]Un llibre de 2009 de John Earl Haynes, Harvey Klehr i Alexander Vassiliev, Spies: The Rise and Fall of the KGB in America, identifica Podolski com un contacte (QUANTUM) que es va reunir dues vegades amb els serveis secrets soviètics el 1942 i el 1943. L'evidència d'aquests contactes és una mica indirecta. A principis de la Segona Guerra Mundial, diversos cables de VENONA identifiquen un contacte anomenat QUANTUM que va buscar la intel·ligència soviètica el 1942 i va demanar una posició a l'URSS per treballar en el processament de l'urani 235. Un cable de VENONA de 1943 mostra que QUANTUM va proporcionar equacions relativament simples conegudes com a Llei de Graham de difusió gasosa (coneguda des de 1848) que es poden utilitzar per separar l'U-235 fissil de l'U-238 no desitjat.[7] A QUANTUM se li va pagar 300 dòlars per aquesta informació segons un cable de VENONA.[8] Els soviètics no van tornar a contactar amb ell perquè consideraven que QUANTUM no era fiable.[9][10] Un antic oficial de la KGB anomenat Alexander Vassiliev va prendre notes de l'arxiu de la KGB després de la caiguda de l'URSS que van suggerir que QUANTUM era Podolski.[11]
En la cultura popular
[modifica]Podolski és interpretat per l'actor Gene Saks a la pel·lícula de Hollywood de 1994 I.Q.
Referències
[modifica]- ↑ Tomonaga, Sin‐itiro (en anglès) Physics Today, 19, 9, 1966, pàg. 25–32. Bibcode: 1966PhT....19i..25T. DOI: 10.1063/1.3048465. ISSN: 0031-9228. PMID: 17744604.
- ↑ The Advent and Fallout of EPR, Institute for Advanced Study, Princeton, Fall 2013
- ↑ «Memoir | Faculty History Project». www.lib.umich.edu. [Consulta: 31 agost 2018].
- ↑ (en anglès) Physics Today, 14-08-2017. DOI: 10.1063/pt.6.6.20170814a.
- ↑ (en anglès) Physics Today, 2014. DOI: 10.1063/pt.5.6052. ISSN: 1945-0699.
- ↑ Lev Davidovich Landau and E.M. Lifshitz, The Classical Theory of Fields (Pergamon Press Ltd, 1951).
- ↑ Explanation of scientific separation reaction, 1943-06-22.
- ↑ Meeting with KVANT in Washington, 1943-06-21.
- ↑ Archive, Wilson Center Digital. «Wilson Center Digital Archive» (en anglès). digitalarchive.wilsoncenter.org. [Consulta: 30 agost 2018].
- ↑ John Earl Haynes, Harvey Klehr and Alexander Vassiliev, Spies: The Rise and Fall of the KGB in America (Boston: Yale University Press, 2009).
- ↑ Archive, Wilson Center Digital. «Wilson Center Digital Archive» (en anglès). digitalarchive.wilsoncenter.org. [Consulta: 15 setembre 2018].
Altres fonts
[modifica]Materials d'origen primari
[modifica]- Conferència sobre els fonaments de la mecànica quàntica, 1962. Arxiu Universitari, Universitat Xavier .
- Correspondència científica de Niels Bohr, suplement, 1910-1962 . Arxiu Niels Bohr .