Paul Adrien Maurice Dirac

Paul Adrien Maurice Dirac

Biografia
Naixement	8 agost 1902 Bristol (Anglaterra)
Mort	20 octubre 1984 (82 anys) Tallahassee (Florida)
Sepultura	Cementiri Roselawn, Block G, Section 32, Space 34 30° 29′ 16″ N, 84° 15′ 52″ O
Càtedra Lucasiana
1932 – 1969 ← Joseph Larmor – James Lighthill →
Dades personals
Residència	Regne Unit
Religió	Deisme
Formació	Universitat de Cambridge (1923–1926) Universitat de Bristol (1918–1923) Cotham School
Tesi acadèmica	Quantum Mechanics  (1926 )
Director de tesi	Ralph Fowler
Activitat
Camp de treball	Física teòrica, matemàtiques, mecànica quàntica i electrodinàmica quàntica
Ocupació	matemàtic, acadèmic, educador, professor, científic, catedràtic, físic, físic teòric, enginyer
Ocupador	Universitat de Miami (1969–1972) Universitat Estatal de Florida (1969–1984) Universitat de Cambridge (1932–1969) St John's College, Cambridge (1927–1932)
Membre de	Acadèmia Francesa de les Ciències (1963–) Reial Acadèmia Danesa de Ciències i Lletres (1962–) Acadèmia Pontificia de les Ciències (1961–) Accademia Nazionale dei Lincei (1960–) Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina (1958–) Academia das Ciências de Lisboa (1953–) Acadèmia de les Ciències de Torí (1951–) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències (1950–) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1949–) American Physical Society (1948–) Reial Societat d'Edimburg (1946–) Institut de França (1946–) Reial Acadèmia d'Irlanda (1944–) Societat Xinesa de Física (1943–) Acadèmia Índia de Ciències (1939–) Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica (1931–) Royal Society (1930–)
Professors	Ralph Fowler
Alumnes	Robert Oppenheimer i Paul Weiss
Influències	John Stuart Mill
Participà en
1927	Cinquè Congrés Solvay
Obra
Obres destacables Equació de Dirac mesura de Dirac Mar de Dirac Força Abraham-Lorentz-Dirac espinor de Dirac Integral completa de Fermi-Dirac hipòtesi dels grans nombres de Dirac Efecte Kapitsa-Dirac Adjunt de Dirac constant de Dirac Funció delta de Dirac operador de Dirac Estadística de Fermi-Dirac pinta de Dirac Fermió de Dirac claudàtor de Dirac
Estudiant doctoral	Homi Jehangir Bhabha, Fred Hoyle, Dennis Sciama, John Polkinghorne, Richard J. Eden, A. Lees, Christie Eliezer, Harish-Chandra i Roger J. N. Phillips (en)
Família
Cònjuge	Margit Wigner Dirac (1937–)
Pare	Charles Dirac
Parents	Gabriel Andrew Dirac, fill adoptiu Eugene Paul Wigner, germà de l'esposa
Premis
(1973)  Orde del Mèrit (1969)  Premi Memorial J. Robert Oppenheimer (1964)  Medalla Helmholtz (1952)  Medalla Copley (1952)  Medalla Max Planck (1946)  doctor honoris causa per la Universitat de París (1941)  Conferencia Baker (1939)  Medalla de la Royal Society (1933)  Premi Nobel de Física (1930)  Membre de la Royal Society  Medalla Baker

Paul Adrien Maurice Dirac (Bristol, 8 d'agost de 1902 - Tallahassee, 20 d'octubre de 1984) fou un enginyer, matemàtic i professor britanicosuís, guardonat el 1933 amb el Premi Nobel de Física.

Biografia

Nascut el 8 d'agost del 1902 a la ciutat anglesa de Bristol, fill d'un immigrant suís, del qual conservà la seva nacionalitat fins al 1919. El seu pare, Charles Adrien Ladislas Dirac, era un immigrant de Saint-Maurice, Suïssa, que treballava a Bristol com a professor de francès. Sa mare, Florence Hannah Dirac (nom de soltera Holten), nascuda a Cornwall, Anglaterra, treballava com a bibliotecària a la Bristol Central Library. Paul tenia una germana més jove, Béatrice Isabelle Marguerite, i un germà més gran, Reginald Charles Félix, que se suïcidà el mes de març del 1925. Dirac recordava: "Els meus pares van patir terriblement. No sabia que se l'estimessin tant [...] Mai havia pensat que se suposava que els pares estimaven llurs fills, però a partir d'aleshores ho vaig saber."

Va estudiar a la Bishop Primary School i el Merchant Venturers Technical College, una institució de la Universitat de Bristol, que emfasitzava les ciències modernes, una cosa inusual a l'època, i a la qual Dirac estaria sempre agraït.

Graduat en enginyeria elèctrica a la Universitat de Bristol l'any 1921. Després de treballar poc de temps com a enginyer, Dirac va decantar la seva vocació vers les matemàtiques. Va completar la llicenciatura de matemàtiques a Bristol el 1923, complementant la seva formació a la Universitat de Cambridge, on posteriorment desenvoluparia la major part de la seva carrera professional.

Recerca científica

Cinquena Conferència Solvay (1927). Podem observar Paul Dirac al centre de la segona fila, entre Hendrik Anthony Kramers i Arthur Holly Compton

Es va interessar per la teoria de la relativitat i la física quàntica, aleshores en els seus orígens, tot treballant sota la supervisió de Ralph Fowler.

El 1926, va desenvolupar una versió de la mecànica quàntica que unia els treballs previs de Werner Heisenberg i d'Erwin Schrödinger en un únic model matemàtic que associa quantitats mesurables amb operadors que actuen en un espai vectorial de Hilbert i descriu l'estat físic del sistema.

L'any 1928, treballant en els spins no relativistes de Wolfgang Ernst Pauli, va trobar la que fou més tard anomenada equació de Dirac, una equació relativista que descriu el comportament de l'electró. Aquest treball va permetre a Dirac predir l'existència del positró, l'antipartícula de l'electró, que va interpretar per formular el mar de Dirac. El positró va ser observat per primera vegada per Carl David Anderson el 1932.

El seu llibre El principi de la mecànica quàntica, publicat el 1930, esdevingué un dels llibres de text més populars i és utilitzat encara avui en dia. Va introduir el claudàtor de Dirac i la funció delta de Dirac.

El 1931, va demostrar que l'existència d'un únic monopol magnètic a l'univers seria suficient per a explicar la quantificació de la càrrega elèctrica. Aquesta proposta fou molt ben rebuda, però fins a la data hom no ha trobat cap prova convincent de l'existència del monopol.

Paul Dirac va compartir l'any 1933 el Premi Nobel de Física amb Erwin Schrödinger "pel descobriment de noves teories atòmiques productives".

Dirac va obtenir la càtedra lucasiana de matemàtiques de la Universitat de Cambridge, on va exercir com a professor del 1932 al 1969. Dirac va passar els últims anys de la seva vida als Estats Units, treballant a la Universitat de Miami i a la Universitat Estatal de Florida. Va morir el 20 d'octubre del 1984 a la ciutat nord-americana de Tallahassee.

Ideologia

Dirac fou un ateu reconegut. Després de parlar amb ell, Wolfgang Ernst Pauli va dir en les seves cròniques: "Si entenc correctament Dirac, ell diu: no hi ha Déu, i Dirac és el seu profeta".

Dirac fou conegut entre els seus col·legues per la seva naturalesa precisa i taciturna. Quan Niels Bohr es queixava que no sabia com acabar una determinada frase en un article científic, Dirac li va replicar: A mi em van ensenyar a l'escola que mai s'ha de començar una frase sense saber-ne el final. Quan va visitar la Unió Soviètica, va ser convidat a una conferència que versava sobre la filosofia de la física. Ell, simplement, es va posar dempeus i va escriure a la pissarra: "Les lleis físiques han de tenir la simplicitat i bellesa de les matemàtiques".

Quan en una ocasió li van preguntar sobre poesia, va contestar: en ciència hom intenta dir de manera que tothom pugui entendre alguna cosa que ningú abans no sabia, en poesia passa exactament el contrari.

Dirac fou també reconegut per la seva modèstia. Va anomenar l'equació de l'evolució temporal d'un operador mecanicoquàntic l'equació de moviment de Heisenberg, quan va ser ell el primer a escriure-la. Per a referir-se a l'estadística de Fermi-Dirac sempre va insistir a dir estadística de Fermi.

Vegeu també

• Constant de Dirac.
• Equació de Dirac.
• Delta de Dirac.

Reconeixements

En honor seu s'anomenà l'asteroide (5997) Dirac descobert l'1 d'octubre de 1983 per Antonín Mrkos.

Bibliografia

• Bokulich, Alisa «Paul Dirac and the Einstein-Bohr Debate» (en anglès). Perspectives on Science, Vol. 16, Num. 1, 2008, pàg. 103-114. DOI: 10.1162/posc.2008.16.1.103. ISSN: 1063-6145.
• Dalitz, Richard Henry; Peierls, Rudolf Ernst «Paul Adrien Maurice Dirac, 8 August 1902 - 20 October 1984» (en anglès). Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, Vol. 32, 1986, pàg. 139-185. DOI: 10.1098/rsbm.1986.0006. ISSN: 0080-4606.
• Farmelo, Graham. The Strangest Man: The Hidden Life of Paul Dirac, Quantum Genius (en anglès). Faber and Faber, 2009. ISBN 978-0-571-22286-5. 
• Kursunoglu, Behram N.; Wigner, Eugene Paul. Paul Adrien Maurice Dirac: Reminiscences about a Great Physicist (en anglès). Cambridge University Press, 1987. ISBN 0-521-34013-6. 
• McCubbin, Norman «Beauty in physics: the legacy of Paul Dirac» (en anglès). Contemporary Physics, Vol. 45, Num. 4, 2004, pàg. 319-333. DOI: 10.1080/00107510410001676812. ISSN: 0010-7514.
• Pais, Abraham; Jacob, Maurice; Olive, David I.; Atiyah, Michael F. Paul Dirac: The Man and His Work (en anglès). Cambridge University Press, 1998. ISBN 0-521-58382-9. 

Enllaços externs

• «Paul Adrien Maurice Dirac» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.
• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Paul Adrien Maurice Dirac» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Darrigol, Olivier. «Dirac, Paul Adrien Maurice». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 2 juny 2021]. (anglès)
• Kojevnikov, Alexei. «P.A.M. Dirac». Encyclopaedia Britannica, 2006. [Consulta: 2 juny 2021]. (anglès)
• Vieta, Pep Anton. «Recordem Paul Dirac. Figura clau en la quàntica». CatQuímica, 2011. [Consulta: 2 juny 2021]. (català)