Borrassa
 Collita manual de l'oliva a Alcover  | |
| Dades bàsiques | |
|---|---|
| Ús | collita |
| Característiques | |
| Material | jute, cànem, xarpellera i termoplàstic |
Una borrassa és una peça teixida, com una mena de flassada o llençol de cànem o jute (modernament de malla de plàstic) usada en la collita d'olives, ametlles, garrofes o productes similars.[1] La caiguda dels fruits madurs de l'arbre es pot provocar manualment (amb els dits -munyida-, amb raspalls o pintes, a cops de canya, escombres…) o mecànicament, fent vibrar l'arbre.
La borrassa també pot usar-se per a transportar palla, alfals i altres materials, embolicant la matèria a transportar en una borrassa i lligant el tot adequadament.
Materials
[modifica]
Les borrasses tradicionals bones eren de borra de cànem[2] (tot i que n'hi podien haver de més senzilles que eren d'arpillera). Tenien unes dimensions aproximades de 3 metres per 2 metres i eren feixugues i difícils de manejar. Plegades, eren voluminoses.[3][4]
Les borrasses actuals es fabriquen de teixits de malla de plàstic i són molt més lleugeres que les tradicionals. Són de més bon manipular i ocupen menys volum quan cal plegar-les. Les dimensions de les borrasses de plàstic són molt més grans que les tradicionals. Poden arribar a 10x5m i més.
Curiositats
[modifica]A Barberà de la Conca, per Carnestoltes, sortien uns personatges anomenats “borrasses” que anaven embolicats amb una borrassa i duien una màquina de sulfatar plena d'aigua a l'esquena, amb la funció de mullar-se els uns als altres tan com podien. Normalment el públic acabava bastant remullat.
Referències
[modifica]- ↑ Borrassa. http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0020638
- ↑ "borra" al DCVB: "Conjunt de fibres curtes d'una matèria tèxtil—cànem, cotó, llana, lli, etc."
- ↑ Rogeli Montalà Magriñà. Evolució del treball de la terra a Catalunya. Cossetània Edicions, 2006, p. 130–. ISBN 978-84-9791-220-4.
- ↑ JOSEP MARIA FRANQUET BERNIS. EL SECTOR PRIMARI A LES TERRES DE L'EBRE: UNA APLICACIÓ DELS MÈTODES QUANTITATIUS. José María Franquet Bernis, p. 464–. ISBN 978-84-616-0092-2.
Eines agrícoles | |
|---|---|
