Càvec
 càvec tradicional  | |
| Tipus | eina agrícola |
|---|---|
Un càvec és una eina composta d'una fulla de ferro de forma triangular més estreta de l'aixada i sensiblement corbada cap als costats amb acer a la punta i un ull a la part ampla on es fica el mànec de fusta.[1] Aquest mànec forma un angle agut amb la fulla metàl·lica i se subjecta amb unes gaies o petites làmines també de ferro.[2] En forma més petita amb mànec curt es parla de caveguell o caveguet.[3][4]
La paraula prové del verb cavar derivat del llatí cauus ‘buit, concavat’[5] amb el sufix -ec, per influx de la paraula ‘mànec’.[6]
Descripció
[modifica]Tradicionalment, el mànec del càvec té una longitud de 62,5 cm; la fulla triangular, 33 cm a la base i 33 cm d'altura. L'arader era l'artesà, una mena de fuster, que feia el mànecs.[7] El mànec dels càvecs moderns és una mica més llarg i la fulla més petita. El mànec és de fusta d'ullastre (Olea europaea) o de coscoll (Quercus coccifera) i la fulla de ferro acerat a la punta.[8]
El càvec s'empra amb les dues mans. L'eina serveix en agricultura de regadiu per entaular, fer recs, recollir hortalisses, passar l’aigua a les boqueres, girar taps, etc.[8] i en la construcció per cavar i construir parets de pedra seca per retirar la terra i el reble quan es desxerneix, per escombrar i per omplir les senalles.[2] Hom se situa davant el material, es col·loca la senalla amb certa inclinació entre els peus i recolzada a les cames, amb el càvec s'arreplega i arrossega el material i se n'omple la senalla.
Referències
[modifica]- ↑ «Càvec». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 Alomar Canyelles et alii, 2002, p. 70.
- ↑ «Eines per feinejar». Cultura Popular de Menorca. Arxivat de l'original el 2022-02-08. [Consulta: 8 febrer 2022].
- ↑ «caveguell». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Seva i Llinares, Antoni. «cauus, caua, cauum». A: Diccionari Llatí-Català. 2007, 1993, p. 234-35. ISBN 978-84-7739-631-4.
- ↑ Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «cau, 1.cava 1.cavar 5. càvec». A: Diccionari etimològic. 2004, 4a edició, 1996, p. 192-193. ISBN 9788441225169.
- ↑ Limon Pons, Miquel Àngel «La trista mort dels araders». dBalears, 26-03-2007.
- ↑ 8,0 8,1 «Càvec». Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera. Eivissa: Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera.
Bibliografia
[modifica]- Alomar Canyelles, Guillem; et alii. «Eines: càvec». A: Michele di Rosa (ed.). La pedra en sec. Materials, eines i tècniques tradicionals a les illes mediterrànies (pdf) (en català, anglès ref=alomar canyelles et alii). Palma-Palerm: Consell Insular de Mallorca Fodesma- Officine Grafiche Riunite, 2002, p. 70-71.
- Vilà, Núria. «Fitxa 1: Aixada, càvec, magalla». A: Estudi del vocabulari de les eines agrícoles a la comarca del Baix Camp. 1. ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1991, p. 48-50. ISBN 84-7283-184-1.
Enllaços externs
[modifica]- «Eines de construcció». Eines mallorquines.
Eines agrícoles | |
|---|---|
Eines de construcció | |
|---|---|
Eines manuals | Alena • Archipendulum • Cisell • Cisell de tall corbat • Escoda • Grípia • Mandrí • Pala • Paleta d'obrar • Pic • Picassa • Plana • Plomada • Puntal • Tallant • Llana d'acer • Maça • Martell • Paper de vidre • Pinta copiadora de perfils • Serra • Serra de marqueteria • Tallantó • Tornavís • Xerrac |
Eines amb motor | |
| Instruments de mesura | |