Bovatge
El bovatge era un impost que cobraven els reis normalment a l'inici del regnat.
Sembla que gravava la possessió de bestiar (el nom ve dels caps de bou que es prenien com a referència de la riquesa) i els béns mobles i seents.
Existia ja en l'època de Ramon Berenguer III (1096-1131), qui el va demanar per primera vegada el 1118[1] i hom el pot relacionar amb la institució de la Pau i Treva de Déu. Posteriorment es cobraria a través d'un grup de servidors jueus de la corona, com proven els llibres de registre que barregen el català i l'hebreu.
El 1299, els senyors laics i les ciutats i les viles rescataren el seu pagament.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Fontana i Lázaro, Josep. La formació d'una identitat. Una història de Catalunya (paper). 4a ed.. Vic: Eumo (Universitat de Vic), 2014, p. 23. ISBN 978-84-9766-526-1 [Consulta: 15 gener 2015].
- ↑ Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 49.