Ramon Berenguer III

Ramon Berenguer III
	; Escultura de Ramon Berenguer III
Biografia
Naixement	11 novembre 1082 ; Rodés (França)
Mort	19 juliol 1131 (48 anys); Barcelona
Sepultura	Santa Maria de Ripoll
Comte de Cerdanya
	1117 – ; ← Bernat I de Cerdanya – Supressió del càrrec →
Comte de Provença
	3 febrer 1112 – 19 juliol 1131 ; ← Gerberga de Provença – Berenguer Ramon I de Provença → ; Juntament amb: Dolça de Provença
Comte de Besalú
	1111 – ; ← Bernat III de Besalú – Supressió del càrrec →
Comte d'Osona
	1111 – ; ← Ximena de Barcelona i de Díaz – Supressió del càrrec →
Comte d'Osona
	20 juny 1097 – 1r octubre 1107 (donació) ; ← Berenguer Ramon II – Ximena de Barcelona i de Díaz →
Comte de Barcelona
	20 juny 1097 – 19 juliol 1131 ; ← Berenguer Ramon II – Ramon Berenguer IV →
Comte de Barcelona
	5 desembre 1082 – 20 juny 1097 ; ← Ramon Berenguer II – Ramon Berenguer III → ; Juntament amb: Berenguer Ramon II
Activitat
Ocupació	governant
Orde religiós	Orde del Temple
Altres
Títol	Comte de Berga (1117–1131); Comte de Cerdanya (1117–1131); Comte de Conflent (1117–1131); Vescomte de Millau (1112–1131); Comte de Provença (1112–1131); Comte de Gavaldà (1112–1131); Vescomte de Carlat (1112–1131); Comte de Ripoll (1111–1131); Comte de Besalú (1111–1131); Comte d'Osona (1111–1131); Comte de Girona (1082–1131); Comte d'Osona (1082–1107); Comte de Barcelona (1082–1131)
Família	Casal de Barcelona
Cònjuge	Dolça de Provença (1112 (Gregorià), 1112 (Gregorià)–1129), mort del cònjuge; Almodis de Mortain (1105–1109), mort del cònjuge; Maria Díaz de Vivar (1103–1105), mort del cònjuge
Fills	Mafalda de Barcelona; () Dolça de Provença; Bernat de Barcelona; () Dolça de Provença; Ximena de Barcelona i de Díaz; () Maria Díaz de Vivar; Ramon Berenguer IV; () Dolça de Provença; Berenguer Ramon I de Provença; () Dolça de Provença; Berenguera de Barcelona; () Dolça de Provença; Estefania de Barcelona; () Dolça de Provença; Almodis de Barcelona; () Dolça de Provença
Pares	Ramon Berenguer II i Mafalda de Pulla-Calàbria
Germans	Aimeric II de Narbona; Berengar de Narbona

Ramon Berenguer III (Rodés, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, 19 de juliol de 1131) dit el Gran, fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).^[1] En llatí, Raimundus, Dei gratia Barchinonensis et Hispaniarum marchio, Bisuldunensium et Provincie comes.

Ascendència

Era fill del comte de Barcelona Ramon Berenguer II, Cap d'Estopes, i la seva muller, Mafalda de Pulla-Calàbria, la qual succeí en el tron comtal de Barcelona.^[2]

16. Ramon Borrell I de Barcelona

8. Berenguer Ramon I de Barcelona
(el Corbat)

17. Ermessenda de Carcassona

4. Ramon Berenguer I de Barcelona
(el Vell)

18. Sanç I Garcia de Castella

9. Sança de Castella

19. Urraca Salvadórez

2. Ramon Berenguer II de Barcelona
(el Cap d'Estopes)

20. Albert I de la Marca

10. Bernat I de la Marca

21. ?

5. Almodis de la Marca

22. ?

11. Amelia de Rasès

23. ?

1. Ramon Berenguer III de Barcelona
(el Gran)

24. ?

12. Tankred de Hauteville

25. ?

6. Robert Guiskard

26. ?

13. Fressenda

27. ?

3. Mafalda de Pulla-Calàbria

28. ?

14. ?

29. ?

7. Sikelgaite de Salern

30. ?

15. ?

31. ?

Núpcies i descendents

L'any 1103 es va casar amb Maria Díaz de Vivar, filla d'El Cid. D'aquest matrimoni van néixer dues filles:

la infanta Maria de Barcelona
la infanta Ximena d'Osona (1105-?), comtessa d'Osona, casada el 1107 amb Bernat III de Besalú, comte de Besalú, i el 1117 amb Roger III de Foix, comte de Foix.^[2]

L'any 1105 es va casar amb Almodis de Mortain. No tingueren fills.^[2]

El 3 de febrer de 1112 es casà a Arle amb la comtessa Dolça de Provença,^[2] filla de Gerbert de Gavaldà, vescomte de Millau, Gavaldà i part de Carlat, i de Gerberga de Provença, comtessa de Provença. Tingueren set fills:

La infanta Berenguera de Barcelona (1108 - 1149), casada el 1125 amb Alfons VII de Lleó
L'infant Ramon Berenguer IV (1113 - 1162), comte de Barcelona i príncep d'Aragó pel seu matrimoni amb Peronella d'Aragó
L'infant Berenguer Ramon I de Provença (1115 - 1144), comte de Provença
L'infant Bernat de Barcelona (1117)
La infanta Estefania de Barcelona (1118-d1131), casada el 1128 amb Cèntul II de Bigorra i el 1130 amb Ramon II de Dax
La infanta Mafalda de Barcelona (v1120-d1157), casada amb Guillem Ramon II de Castellvell
La infanta Almodis de Barcelona (1126-d1164), casada amb Ponç II de Cervera, vescomte de Bas

Ascens al tron

L'assassinat del seu pare pocs dies després del seu naixement va causar una greu commoció, aprofitada a l'exterior pel vescomte de Besiers, Bernat Ató, per apoderar-se de Carcassona i Rasès, mentre que a l'interior es produïen divisions. El 1083 es formà el partit antifratricida encapçalat per Ramon Folc I de Cardona i Bernat Guillem de Queralt, als quals s'uní el bisbe de Vic Berenguer Sunifred de Lluçà, que encomanaren durant 10 anys la tutoria del petit fill del comte mort, Ramon Berenguer III, al comte Guillem I de Cerdanya, oncle del menut.

El 1086, però, aquest front antifratricida es trencà i un nou partit, encapçalat pels Montcada, Cabrera, Guerau Alemany II de Cervelló i Berenguer Sunifred de Lluçà acordà que Berenguer Ramon II el Fratricida, considerat instigador de l'assassinat, participés en la tutoria del menut d'onze anys,^[3] amb el compromís que aquell no es casaria i que, per tant, l'herència recauria directament en el petit fill del Cap d'Estopes.

Amb la marxa del seu oncle a Terra Santa vers el 1097 va començar a poder regnar en solitari amb quinze anys, amb l'ajuda dels que havien estat consellers del seu oncle.^[2]

Política amb al-Àndalus

Les seves relacions amb al-Àndalus van ser molt hostils. Com que volia estendre el seu domini per la costa oriental peninsular, va atacar Tortosa el 1095 i Amposta el 1097 sense èxit.

El seu matrimoni amb Maria Rodrigo de Vivar li hauria pogut donar el domini de tota la zona llevantina, si els almoràvits no haguessin interferit en els seus propòsits. Aquests van ocupar València i, amb les seves ràtzies, van arribar a saquejar els castells d'Olèrdola i Gelida el 1107^[2] i amenaçar Barcelona els anys 1114, en el qual foren rebutjats a Martorell, i 1115. Però Ramon Berenguer III no es feu enrere per això i va impulsar el repoblament d'Olèrdola vers l'any 1118 i el Tarragonès, des de l'any 1118. Així mateix, va col·laborar amb Pedro Ansúrez i Guerau Ponç, vescomte d'Àger, en la conquesta de Balaguer, l'any 1105. Va estimular el repoblament de les Garrigues vers el 1119 i pressionà sobre l'Emirat de Làrida, que també era cobejat per Alfons I d'Aragó i Pamplona, apoderant-se del Castell de Corbins en 1120 pel pacte amb el valí almoràvit Abu-Hilal a canvi d'evitar la caiguda de Làrida en mans aragoneses i bloquejar el seu l'avanç cap al Mediterrani després de la presa de Saraqusta el 1118, cosa que va provocar l'enuig del Bataller, que va posar infructuosament setge a la ciutat^[4] el maig de 1122, fins que la vinguda del comte de Barcelona el va obligar a aixecar el setge.^[5]

Per millorar la defensa de les fronteres va introduir els ordes militars de l'Hospital (1109) i del Temple (1123 - 1126), en el qual va ingressar el 1130.

Política mediterrània

Va ser el primer sobirà català que prengué en consideració la idea de realitzar expedicions militars a la Mediterrània i de conquerir les Illes Balears. Així doncs, el 1114 es va associar a la croada pisana que en pretenia la conquesta, tot i que l'amenaça dels almoràvits tant a les illes com a Catalunya va fer desistir de mantenir la possessió de Mallorca i Eivissa, que ja havien estat preses per una flota d'embarcacions pisanes, provençals, llenguadocianes i catalanes sota la seva direcció. En tot cas, aquest atac, finalment més piràtic que de conquesta, debilità profundament l'hegemonia marítima musulmana a la Mediterrània, en favor de les repúbliques comercials nord-italianes, fet que posà les bases de la futura expansió marítima catalana.

A fi d'enfortir les relacions entre els pobles cristians de la Mediterrània occidental i obtenir el suport del pontificat per a la seva política de lluita contra l'islam, va fer un viatge per mar cap a la Provença i Itàlia el 1116 i signà tractats amb genovesos i sicilians el 1127.

Política occitana

El primer objectiu que intentà fou recuperar Carcassona i Rasès, si bé s'hagué de conformar amb el reconeixement de vassallatge que li feu Bernat Ató el 1112. Molt més decisiu (després de la mort de Maria Rodrigo de Vivar, el 1105) fou el matrimoni amb Dolça de Provença el 1112. Aquest matrimoni permeté a Ramon Berenguer III incorporar al casal de Barcelona el domini sobre Millau, Gavaldà, Carlat i la Provença.

Amb aquestes incorporacions, el casal de Barcelona irrompia amb força a Occitània, on van començar tot seguit les disputes amb els comtes de Tolosa per l'hegemonia,. Però, tot i comptar amb les tropes de Guillem IX d'Aquitània, no va aconseguir derrotar els aliats Alfons el Bataller, que assetjava Larida, i Alfons Jordà, comte de Tolosa, que fou infructuosament assetjat a Aurenja en 1123.^[5] Els primers desacords foren resolts per un tractat de repartiment de la Provença el 1125.

La preeminència indiscutible de Ramon Berenguer III a Catalunya es feu ben perceptible el 1111, quan va recollir l'herència del seu gendre, el comte Bernat III de Besalú; el 1117 quan heretà del seu parent, el comte Bernat I de Cerdanya; i el 1128, quan va rebre l'encomanació del senyor de la vila i batllia de Peralada. Amb ell, el comtat de Besalú s'integra definitivament en el comtat de Barcelona. Convertit en el líder indiscutible dels catalans, va donar la ciutat de Tarragona i la seva comarca al bisbe de Barcelona, sant Oleguer, per a qui va obtenir la dignitat arquebisbal, amb la qual cosa aconseguí, finalment, la independència eclesiàstica de les diòcesis catalanes.

Segurament es deu a ell, als jutges de la seva cort i als seus consellers, entre els quals hi havia el mateix bisbe Oleguer, la definitiva compilació dels usatges, en què el comte de Barcelona és present com un líder supracomtal.

Enric de Pisa (Henricus Pisanus), que va narrar l'expedició a Mallorca en el poema Liber Maiolichinus, va veure i descriure Ramon Berenguer III com el monarca d'un poble, que anomena català (Catalanensis i Catalanicus), procedent d'una pàtria que denomina Catalunya (Catalania), mots que apareixen documentats per primera vegada.

Títols i successors

El 23 de gener del 1118: Raimundus, Dei gratia Barchinonensis et Hispaniarum marchio, Bisuldunensium et Provincie comes (…) + Raimundi comes^[6]

Títols
Ramon Berenguer III Mort: 1118
Precedit per: Ramon Berenguer II de Barcelona "el Cap d'Estopes" (pare)	Comte de Barcelona (Llista de comtes de Barcelona) - Principatus^[7] - Comtat de Barcelona, Comtat de Girona, Comtat d'Osona, Comtat de Manresa, Comtat de Cerdanya, Comtat de Conflent, Comtat de Berga, Comtat de Besalú, Comtat de Ripoll (1082–1131) amb el seu oncle Berenguer Ramon II de Barcelona "el Fratricida" (1082–1096)	Succeït per: Ramon Berenguer IV de Barcelona (fill)
Precedit per: Bernat I de Cerdanya (sense descendència)
Precedit per: Bernat III de Besalú (sense descendència)
Precedit per: Dolça de Provença (muller)	Comte de Provença (Llista de comtes de Provença) amb la seva muller Dolça de Provença (1113–1131)	Succeït per: Berenguer Ramon I de Provença (fill)

Mort

Ramon Berenguer III va morir a l'hospital de l'ordre del Temple, Sant Joan de Jerusalem, el 19 de juliol de 1131, essent enterrat posteriorment per compliment de la seva darrera voluntat a l'església de Santa Maria de Ripoll. En el seu testament llegava al seu primogènit Ramon Berenguer IV tots els seus territoris, excepte el comtat de Provença, Millau, Gavaldà i Carladès, que llegà al seu segon fill Berenguer Ramon.^[2]

Referències

↑ «Ramon Berenguer III». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 ^2,5 ^2,6 Sobrequés i Callicó, Jaume. Comtes, reis, comtesses i reines de Catalunya. 1. ed. Barcelona: Editorial Base, 2011, p. 62,63-65,69,70. ISBN 978-84-15267-24-9.
↑ Pagès i Paretas, Montserrat. Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat. L'Abadia de Montserrat, 1992, p.328. ISBN 8478263004.
↑ Soldevila i Zubiburu, 1962, p. 141.
↑ ^5,0 ^5,1 Soldevila i Zubiburu, 1962, p. 142.
↑ Arxiu Jaume I: Ramon Berenguer III dona la ciutat de Tarragona i el seu terme, a Oleguer, bisbe de Barcelona, i a la seu de Tarragona
↑ Fidel Fita i Colomer: Boletín de la Real Academia de la Historia, tomo 40 (1902): Principado de Cataluña - Razón de este nombre: Ya en las cortes del año 1064, que son las primeras de la colección académica, aparece en el Usaje 65 con el nombre de Principado la demarcación del territorio al que entonces se aplicaba, es decir al de la vieja Cataluña ó al de los tres condados de Barcelona, Ausona y Gerona, que regían como soberanos D. Ramon Berenguer I y su mujer Doña Almodis

Vegeu també

Llista de comtes de Provença

Bibliografia

Soldevila i Zubiburu, Ferran. Història de Catalunya. Alpha, 1962. ^{[Enllaç no actiu]}

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ramon Berenguer III

En guàrdia! 42 - Ramon Berenguer III i IV (català).

[1] «Ramon Berenguer III». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[:0-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 ^2,5 ^2,6 Sobrequés i Callicó, Jaume. Comtes, reis, comtesses i reines de Catalunya. 1. ed. Barcelona: Editorial Base, 2011, p. 62,63-65,69,70. ISBN 978-84-15267-24-9.

[3] Pagès i Paretas, Montserrat. Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat. L'Abadia de Montserrat, 1992, p.328. ISBN 8478263004.

[FOOTNOTESoldevila_i_Zubiburu1962141-4] Soldevila i Zubiburu, 1962, p. 141.

[FOOTNOTESoldevila_i_Zubiburu1962142-5] 5,0 ^5,1 Soldevila i Zubiburu, 1962, p. 142.

[6] Arxiu Jaume I: Ramon Berenguer III dona la ciutat de Tarragona i el seu terme, a Oleguer, bisbe de Barcelona, i a la seu de Tarragona

[7] Fidel Fita i Colomer: Boletín de la Real Academia de la Historia, tomo 40 (1902): Principado de Cataluña - Razón de este nombre: Ya en las cortes del año 1064, que son las primeras de la colección académica, aparece en el Usaje 65 con el nombre de Principado la demarcación del territorio al que entonces se aplicaba, es decir al de la vieja Cataluña ó al de los tres condados de Barcelona, Ausona y Gerona, que regían como soberanos D. Ramon Berenguer I y su mujer Doña Almodis

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

Comtes i reis d'Aragó
Comtes carolingis	Berà · Rampó · Bernat de Septimània · Berenguer de Tolosa · Sunifred I · Guillem de Septimània · Aleran i Isembard · Odalric · Humfrid · Bernat de Gòtia
Comtes de Barcelona	Guifré I el Pilós · Guifré II de Barcelona · Sunyer I de Barcelona · Miró I · Borrell II · Ramon Borrell I · Berenguer Ramon I · Ramon Berenguer I · Ramon Berenguer II · Berenguer Ramon II · Ramon Berenguer III · Ramon Berenguer IV
Casal de Pamplona	Ramir I d'Aragó · Sanç I d'Aragó i Pamplona · Pere I d'Aragó i Pamplona · Alfons I d'Aragó i Pamplona · Ramir II d'Aragó · Peronella I d'Aragó
Casal d'Aragó	Alfons el Cast · Pere el Catòlic · Jaume el Conqueridor · Pere el Gran · Alfons el Franc · Jaume el Just · Alfons el Benigne · Pere el Cerimoniós · Joan el Caçador · Martí l'Humà
Corona de Mallorca	Jaume el Conqueridor · Jaume de Prudent · Sanç el Pacífic · Jaume el Temerari · Jaume el Pretendent · Elisabet de Mallorca
Dinastia Trastàmara	Ferran d'Antequera · Alfons el Magnànim · Joan el Sense Fe · Ferran el Catòlic
Dinastia dels Habsburg	Carles I d'Aragó · Felip I d'Aragó · Felip II d'Aragó · Felip III d'Aragó · Carles II d'Aragó · Carles III d'Aragó

Registres d'autoritat	CANTIC (1) BNE (1) GND (1) VIAF (1) ISNI (1)
Bases d'informació	GEC (1)