Vés al contingut

Bràfim

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaBràfim
Escut d'armes
Escut d'armes
Imatge
Tipusmunicipi de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 16′ 14″ N, 1° 20′ 30″ E / 41.270555555556°N,1.3416666666667°E / 41.270555555556; 1.3416666666667
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Tarragona
Àmbit funcional territorialCamp de Tarragona
ComarcaAlt Camp Modifica el valor a Wikidata
CapitalBràfim Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població693 (2023) Modifica el valor a Wikidata (108,28 hab./km²)
Llars35 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciBrafimenc, brafimenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície6,4 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perriu Gaià Modifica el valor a Wikidata
Altitud236 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJoan Josep Raventós Coral (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal43812 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE43034 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT430347 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webbrafim.cat Modifica el valor a Wikidata

Bràfim és una vila i municipi de la comarca de l'Alt Camp.

Geografia

[modifica]

Està situat a uns 10 km. de Valls i a uns 20 de Tarragona, a la banda dreta del riu Gaià. Limita amb els municipis de Montferri a l'est, Vila-Rodona i Alió al nord, Puigpelat a l'oest i Vilabella al sud.

Història

[modifica]

El nom "Bràfim" prové del nom personal àrab Brāhim[1] (el poble figura en documents del segle x com "Abrahim"). És, doncs, un patronímic. En època romana el terme estava ja poblat com ho testimonien les restes trobades al vilar de Povill.

L'any 1159 el bisbe de Barcelona, Guillem de Torroja, va atorgar carta de població, és a dir, una vegada conquerida als musulmans fou repoblada i regulada.

Va formar part de la Vegueria de Tarragona fins al 1716. Després va passar a formar part del Corregiment de Tarragona des del 1716 fins al 1833.[2]

Economia

[modifica]

El 1970 la seva renda anual mitjana per capita era de 37.928 pessetes (227,95 euros).[2]

El 1983 el terme municipal de Bràfim comptava amb unes 71 explotacions agràries d'entre 0 i 5 hectàrees, unes 95 d'entre 5 i 50 hectàrees i 1 explotació d'entre 50 i 200 hectàrees.[2]

L'economia és principalment agrícola, de secà (vinyes i oliveres) amb poca extensió del regadiu format per arbres fruiters (cirerers). Hi ha granges ovines i porcines.

El sector industrial es troba centrat en la transformació i comercialització dels productes de la vinya (vins Padró, Cooperativa Agrícola).

Entre el seu terme municipal i el d'Alió s'ha creat recentment un polígon industrial.

Demografia

[modifica]
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
21 21 35 272 928 1.101 1.064 1.096 1.132 1.086

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.009 940 834 797 683 677 592 574 577 577

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
569 567 573 580 610 650 652 680 670
 660

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
668
 673
 695
 687 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)  Modifica el valor a Wikidata

Política

[modifica]

Eleccions municipals del 2011

[modifica]
Resultats electorals - Bràfim, 2007
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
Convergència i Unió Joan Josep Raventós i Coral 224 4 57.34%
Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal Lluís Ribé i Pié 162 3 40.49%
En blanc 8 2.17%
Total 402 7

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012

[modifica]
Resultats electorals - Bràfim, 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
CiU Artur Mas 171 46,21
ERC Oriol Junqueras 94 25,4
PPC Alicia Sánchez-Camacho 35 9,45
PSC Pere Navarro 24 6,48
ICV-EUiA Joan Herrera 15 4,05
C's Albert Rivera 13 3,51
CUP David Fernández 7 1,89
Vots en blanc 3 0,8
Altres 8 4,05
Total 377 78,71

Llocs d'interès

[modifica]

El lloc més emblemàtic del poble és l'ermita de Loreto, dedicada, com el seu nom indica, a la Mare de Déu de Loreto. Situada al capdamunt d'un turonet, anomenat Puig Rodó, permet gaudir d'unes vistes excepcionals del poble.

Hom té notícia de l'existència del santuari des del segle xii, encara que l'edifici actual és del segle xx. Hi destaquen les pintures murals del cambril (1923), de Joan Llimona i Bruguera. Als anys seixanta es condicionà l'entorn del santuari, de manera que ara disposa d'una pineda, una zona de barbacoa i una esplanada d'esbarjo.

La Torre de Bràfim, o Torre del Garriga, està declarada com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

Les Barraques de Bràfim són un conjunt de barraques de pedra que formen part, de manera individualitzada, de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Persones il·lustres

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Diccionari català-valencià-balear». [Consulta: 17 març 2021].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 M. Calbet, Josep; Teresa M. Jové. Alt Camp: marc físic marc humà. Valls: Generalitat de Catalunya, maig de 1983. ISBN 84-300-8291-3. 

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bràfim
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bràfim&oldid=33769290»