La Riba

Per a altres significats, vegeu «la Riba (les Llosses)».

La Riba

Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
41° 19′ 07″ N, 1° 10′ 41″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Tarragona
Àmbit funcional territorial	Camp de Tarragona
Comarca	Alt Camp
Capital	la Riba
Població humana
Població	572 (2023) (71,5 hab./km²)
Llars	9 (1553)
Gentilici	Ribetà, ribetana
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	8 km²
Banyat per	Francolí i el Brugent
Altitud	263 m
Limita amb	Montblanc Alcover Valls Vilaverd Mont-ral
Organització política
• Alcalde	Josep Fort Romeu (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	43450
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	43124
Codi IDESCAT	431248
Lloc web	riba.cat

La Riba és un municipi de la comarca de l'Alt Camp. És situat als límits nord-occidentals de l'Alt Camp; termeneja amb Vilaverd i Montblanc al N, ja a la Conca de Barberà, amb Valls a l'E, amb Alcover al S i amb Mont-ral (i l'antic terme de Rojals, avui incorporat a Montblanc) a l'W. El municipi de la Riba és en el límit de tres contrades diferents: el Camp de Tarragona, les Muntanyes de Prades i la Conca de Barberà. La Riba és l'únic nucli de població del municipi.

Geografia

• Llista de topònims de la Riba (Muntanyes, serres, collades, indrets, rius, fonts, cases, masies, esglésies, etc).

Història

Històricament va pertànyer a la vegueria de Montblanc i formà part de les terres del comtat de Prades. L'església fou sufragània de la parròquia de Vilaverd, situació que es mantingué fins al segle xviii, en què li fou concedida parròquia pròpia. La Ponència de la Divisió Territorial de Catalunya va incorporar la Riba a la comarca de l'Alt Camp sobre la base de criteris geogràfics i econòmics. D'una banda, les Muntanyes de Prades no obtingueren la consideració de comarca pròpia i, de l'altra, l'estudi de les àrees de mercat assenyalaren l'assistència de la Riba al mercat de Valls. Cal afegir també un tret geogràfic que fou tingut en compte: el clima de la Riba no té cap de les característiques continentals de la Conca de Barberà i, fins i tot, les boires de l'Urgell que planen per la Conca queden aturades per l'estret de la Riba, que els barra el pas vers el Camp de Tarragona.

Passa pel terme la C-14 de Reus a Montblanc. D'aquesta, en surt una carretera local que puja serpentejant, salvant els desnivells del poble fins a Farena (Mont-ral). En aquest punt la carretera es prolonga per una pista de terra que al petit nucli de la Cadireta (Mont-ral) embranca amb la carretera que va de Mont-ral a Capafonts. Aquesta carretera s'inaugurà el 1930 i representà un gran avanç, ja que abans tots els transports a les fàbriques s'havien de fer a bast. El pont, que salvava el pas del riu prop de l'entroncament d'ambdues carreteres, fou arrabassat per l'aiguat de Sant Lluc d'aquell any, poc després de la fi l'obra, i calgué refer-lo de nou.

L'estació de tren de la Riba fou començada el 22 de març de 1858, i el dia 16 d'agost de 1862 l'avançada de les obres del ferrocarril de Reus a Montblanc ja permeté l'arribada de la primera màquina. Pel setembre d'aquell any es transitava ja pel pont de l'Estret, o de Ferro, i la línia quedà inaugurada el 13 de maig de l'any següent. La manca d'espai planer a l'estret obligà a la coincidència dels traçats de la carretera i de la via, que s'entrecreuaren en tres passos a nivell successius i molt propers.

En part dins el terme de la Riba hi ha també l'estació de la Plana-Picamoixons. Durant un temps, les línies del ferrocarril de Valls i de Reus no enllaçaven, ja que entre totes dues s'interposava una enorme roca. A la línia de Reus hi havia l'Estació Vella de la Plana i a la línia de Valls l'Estació Vella de Picamoixons, unides mitjançant un servei de tartana que traslladava els viatgers d'un costat a l'altre del Francolí.

Demografia

Entitat de població	Habitants
La Riba	540
Les Hortasses	32

Segons el fogatjament del 1553 hi havia solament nou focs. La població passà al segle xviii dels 84 habitants que tenia el 1718 als 552 habitants el 1787. Aquesta espectacular crescuda demogràfica s'ha d'atribuir a l'expansió general de l'agricultura, però sobretot a les implantacions industrials. La composició dels habitants, en aquest darrer any, és distribuïda de la manera següent: un capellà, 18 pagesos, 2 comerciants, 23 fabricants, 118 jornalers i 8 menestrals. L'impuls demogràfic es mantindrà al llarg del segle xix, en què assolí la xifra màxima de població el 1857, que arribà als 1.697 h. (aquesta xifra és incrementada pels residents vinguts amb motiu de la construcció del ferrocarril). La població (ribencs o ribetans) davallà des de l'últim terç del segle xix fins al 1900, en què assolí els 767 habitants, i la mateixa tendència decreixent es mantingué al llarg de tota la primera meitat del segle xx: 798 h. el 1930 i 706 habitants el 1950. De llavors ençà inicià una lleugera represa fins a principi dels anys vuitanta (936 h. el 1970 i 981 h. el 1981) i tornà a disminuir durant els noranta (911 h. el 1991 i 676 h. el 2001). Amb el canvi de segle la població s'estabilitzà i, el 2005, hi havia 679 h.

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 5 6 9 84 552 1.697 1.567 1.183 767 861

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 841 798 784 706 822 966 981 942 893 893

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 820 785 732 694 676 682 720 705 659 601

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 594 576 585 552 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Riuades històriques

La Riba és un poble afectat Les riuades a La Riba han estat un fenòmen recurrent al llarg de la seva història a causa de la seva situació geogràfica. La Riba es troba situada al aiguabarreig del riu Brugent i el Francolí, un riu que tot l'any porta un cabal d'un m3/s pot experimentar grans crescudes quan hi ha pluges torrencials.

Aquestes crescudes han estat especialment devastadores en diverses ocasions, ja que la combinació de fortes precipitacions i la morfologia abrupta de la conca del riu Brugent i el Francolí afavoreixen desbordaments.

Riuades destacades a La Riba

Riuada de l’11 de juliol de l’any 1792

Després d’un any extremadament sec sense pluges significatives, una breu pluja de només dues hores provocà una riuada devastadora al riu Francolí. L’aigua arribà a 14 pams per sobre de la carretera, inundà cases i l’Hostal del Victo. Causà greus danys a La Riba i la seva rodalia. Entre Vilaverd i Picamoixons es destruïren 11 edificis, incloent molins i cases, i es malmeteren molts altres, a més de recs, acèquies i conductes d’aigua. Tres ponts foren arrossegats pel riu. La tragèdia causà 19 morts, incloent set persones de la Casa de l’Estret, tres del Molí dels Capellans d’Alcover, i nou del molí entre Picamoixons i la Plana. Les pèrdues materials es valoraren en més de 90.000 lliures. Uns dies després, el 17 de juliol, una roca es desprengué sobre treballadors que reparaven danys, matant-ne dos més.

Riuada de 1850 (1842) (Sant Bartomeu, 24 d'agost)

Baixà una gran riuada que destruí el pont, el molí del Farré i causà estralls.

Riuada del 23 de setembre de 1874 (Santa Tecla)

El 23 de setembre de 1874, una forta riuada sense precedents afectà greument La Riba, causant grans destrosses materials i pèrdues humanes. Es van destruir nombrosos edificis, entre ells diversos molins: el molí paperer de l’Estret de Vilaverd, el molí del Manchas, el mas de Viló, el molí del Farré i el seu gran taller de ferreria, a més de danys en el molí del Català, el molí de la Roca i altres. Les cases properes al riu, especialment a la carretera, la Costeta del Teixidó i el carrer del Tigre, van patir danys importants, i algunes van caure totalment.

La tragèdia causà tres morts: un noi en el molí de Pasqual, un jove casat al molí del Manchas i un fadrí al molí dels Tresos, aquests dos últims germans. A més, es van arrasar marges, parets, arbres i altres propietats.

En resposta, el rector, l’alcalde i dos ciutadans organitzaren una recollida solidària, aconseguint més de 50 duros, 47 roves de pa i peces de roba per ajudar les famílies afectades.

Vegeu també

• Sant Nicolau de la Riba
• Josep Iglésies i Fort
• Robert de la Riba
• Ramon Roig i Ferré, autor teatral nascut a la vila

Enllaços externs

• La Riba - Lloc web oficial
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• https://riuades.blogspot.com/
• https://www.idescat.cat/codis/?id=50&n=9&c=431248