Brendan McFarlane
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1951  (72/73 anys)Belfast (Irlanda del Nord) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | músic | ||
| Membre de | |||
.jpg)
Brendan McFarlane és un antic membre de l'IRA Provisional, condemnat per l'atemptat del Bar Bayardo del 1975,[1] i un dels protagoninstes de la Gran Fugida de la presó de Maze per part de diversos presos republicans el 1983.
McFarlane va néixer el 1951 en el si d'una família catòlica de Belfast.[2] Els seus pares eren de Falls Road, però el 1952 es van traslladar a Ardoyne, al nord de la ciutat.[2] Després de fer d'escolanet als passionistes de la parròquia de la Santa Creu d'Ardoyne,[2] als 17 anys va ingressar en un seminari del nord de Gal·les.[2] Mentre era de vacances a Belfast l'estiu del 1969, va viure l'esclat violent del conflicte nord-irlandès, que va afectar de ple barris com Ardoyne.[3] McFarlane es va unir a l'IRA Provisional aquell mateix any, quan tenia 18 anys.
Atemptat del Bar Bayardo
[modifica]L'any 1976, McFarlane va ser condemnat a cadena perpètua en relació amb l'atac al Bar Bayardo d'Aberdeen Street, al districte protestant de Shankill Road, Belfast, que va matar cinc persones (tres homes i dues dones) i va ferir-ne més de 60 el 13 d'agost de 1975.[1] El bar va ser atacat per la brigada de Belfast de l'IRA perquè suposadament era freqüentat per un membre de la Força Voluntària de l'Ulster (UVF), una organització paramilitar lleialista. Segons el periodista Peter Taylor, aquell atemptat de l'IRA va ser una represàlia pels assassinats de la Miami Showband,[4] el 31 de juliol de 1975, que va provocar la mort a trets de tres músics a mans d'un escamot lleialista.
Presó de Maze
[modifica]McFarlane va ser una destacat membre de l'IRA durant la seva estada i fugida de la presó de Maze. Va protagonitzar un primer intent de fugida vestit de sacerdot l'any 1978, però va fracassar. Aquell any es va unir a la dirty protest, una protesta per part de presos republicans irlandesos contra la retirada de l'estatus especial que tenien a la presó. McFarlane va ser Officer Commanding (OC) de l'IRA durant la vaga de fam de 1981, en que van morir 10 presos republicans irlandesos, fets que el van marcar fortament.[5] McFarlane va ser un dels líders de la Gran Fugida de 38 presos republicans el 1983, en què un oficial de la presó va morir d'un atac de cor. Quinze homes de l'IRA van ser capturats fora de la presó, quatre van ser capturats més tard aquell dia, 19 van fugir, i tres no van ser trobats. McFarlane va aconseguir creuar la frontra de la Republica d'Irlanda i fugir, després d'haver ocupat amb altres fugitius una granja prop de Dromore, al Comtat de Down, i prendre els residents com a ostatges.
Segrest de Don Tidey
[modifica]McFarlane va ser acusat d'haver segrestat prop de Dublín l'executiu d'una cadena de supermercats, Don Tidey, el desembre de 1983, en el marc d'una campanya de recaptació de fons de l'IRA.[6] El segrest de Tidey va durar 23 dies fins que va ser alliberat per la Garda Síochána, després d'un tiroteig al comtat de Leitrim en que van morir dos agents irlandesos i els membres de l'IRA van fugir.[6] El 16 de gener de 1986, McFarlane va ser detingut als Països Baixos juntament amb el seu company d'evasió Gerry Kelly, i posteriorment extradit a Irlanda del Nord.[7] Va obtenir la llibertat condicional el 1997. El 1998 va ser detingut i posteriorment acusat en relació al segrest de Don Tidey, pero va ser absolt el 2008.[8]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Rutherford, Adrian «IRA bomber McFarlane who killed five in bar blast given royal pardon as part of extradition deal» (en anglès). Belfast Telegraph, 25-08-2016 [Consulta: 12 febrer 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 McKee 2021
- ↑ Archer, Bimpe «Understand Ardoyne, you understand the Troubles» (en anglès). The Irish News, 30-11-2020 [Consulta: 12 febrer 2022].
- ↑ Taylor, Peter. Loyalists. Bloomsbury Publishing Plc, 1999, p. 149.
- ↑ English 2008, p.209
- ↑ 6,0 6,1 «Don Tidey: Gardaí honoured for bravery during kidnapping» (en anglès). BBC News, 24-09-2021 [Consulta: 12 febrer 2022].
- ↑ «Dutch Extradite Two I.R.A. Fugitives» (en anglès). The New York Times, 04-12-1986 [Consulta: 31 octubre 2020].
- ↑ «Maze escapee Bik McFarlane wins Irish government damages» (en anglès). BBC News, 10-09-2010 [Consulta: 12 febrer 2022].
Bibliografia
[modifica]- English, Richard. Armed Struggle: The History of the IRA. Pan Macmillan, 2008. ISBN 9780330475785.
- McKee, Brian. Ardoyne ‘69: Stories of Struggle and Hope. Red Stripe Press, 2021. ISBN 9781786051011.
