Bridei IV
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle VII  |
| Mort | 706 |
| Llista de reis dels pictes | |
| 697 – 706 ← Taran mac Ainftech – Nechtan III → | |
| Activitat | |
| Ocupació | monarca |
| Família | |
| Pares | Dargart mac Finguine i Der-Ilei |
| Germans | Nechtan III |
Bridei IV, també conegut amb els noms de Bridei mac Derile o Bridei mac Der Ilei (o en la variant Brude del nom), va ser rei dels pictes del 697 al 706.[1]
Bridei mac Derile o Der-Ilei se l'identifica com el fill d'una princesa picta anomenada Der-Ilei[2] i d'un escot del Cinél Comgaill, Dargart mac Finguine, assassinat el 686.[3]
Bridei IV va esdevenir l'únic rei dels pictes després d'haver expulsat del tron al seu predecessor Taran mac Entefidich el 697.[4] La Crònica picta li atribueix un regnat d'onze anys, cosa que fa pensar que els dos primers anys va compartir govern amb Taran.
Sota el seu regne, Beda el Venerable diu que «els Pictes van matar el 698 Bertred fill de Beornheth i duc dels Northumbrians». Aquest conflicte i la mort de «Brectrid fill de Bernith» també es menciona als Annals d'Ulster, als Annals de Tigernach i a la Crònica anglosaxona.[5]
Al rei Bridei mac Deril també se'l coneix per haver subscrit l'estatut anomenat Cain Adamnain o Lex Innocentium sorgit del sínode de Birr del 697.[6] Aquesta llei, signada conjuntament amb els seus contemporanis Eochaid Riananhail, rei dels escots, Fiannamail ua Dúnchado de Dál Riata i la quasi totalitat dels abats i prínceps irlandesos estava destinada a protegir de la violència de la guerra a les dones, infants i als representants de l'Església.
Segons la Vita de Servanus, on es presenta Bridei IV al Book of de Leccan, al Book de Ballymote i al d'Ui Maine com el fill d'Obeth i d'una tal Alma filla d'un rei anònim picte, el rei va provar d'assassinar el sant i aquest el va fer caure malalt i després el va guarir. En reconeixement Bridei li dona terres a Culross, al Fife, perquè hi pogués edificar el seu monestir.[7]
Després de la seva mort, arribada el 706,[8] Bridei mac Derile va ser succeït pel seu germà Nechtan mac Der-Ilei.
Referències
[modifica]- ↑ Calise, 2002, p. 185.
- ↑ Fraser, 2009, p. 229, El fet que Der-Ilei fos una dona ha estat establert per T.O Clancyː "Philosopher-King: Nechtan mac Der-Ilei", Scottish Historical Review, núm. 83, 2004 (pp. 128-131).
- ↑ Annals d'Ulster : AU 686.3
- ↑ Annals d'Ulste ː AU 697.1
- ↑ Annals d'Ulsteː AU 698.2 i Crònica anglosaxonaː AD 699
- ↑ Annals de l'Ulsterː AU 697.3
- ↑ Calise, 2002, p. 185 i 252.
- ↑ Annals de l'Ulsterː AU 706.2
Bibliografia
[modifica]- Anderson, Marjorie Ogilvie. Kings and Kingship in Early Scotland (llibre) (en anglès). Edinburg: Birlinn ltd Edinburgh, 2011. ISBN 978-1906566302.
- Calise, J. M. P.. Pictish Sourcebook, Documents of Medieval Legend and Dark Age History (llibre). Londres: Greenwood Press, 2002. ISBN 0313322953.
- Cumming, W.A.. The Age of the Picts Sutton Publishing (llibre). Londres: Sutton Publishing, 1998. ISBN 0750916087.
- Forbes Skene, William. Chronicle of the Picts and the Scots (llibre). Edimburg: H.M General Register House, 1867.
- Fraser, James E. From Caledonia to Pictland. Scotland to 795 (llibre). Edimburg: The New Edinburgh History of Scotland, 2009. ISBN 978-0748612321.
- Skene, W. F.. Chronicles Of The Picts,Chronicles Of The Scots, And Other Early Memorials Of Scottish History (llibre). Edimburg: H.M General Register House, 1867. «Reimprès per Kessinger Publishings's (2007) ISBN 1432551051»
- Williams, Ann; Smyth, Alfred P.; Kirby, D. P.. A bibliographical dictionary of Dark Age Britain (llibre). Londres: Seaby London, 1997, p. 220. ISBN 1-8526-4047-2.
