Vés al contingut

Bruna Castagna

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaBruna Castagna
Biografia
Naixement15 octubre 1896 Modifica el valor a Wikidata
Bari (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 juliol 1983 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Pinamar (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant Modifica el valor a Wikidata
VeuMezzosoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: dab49ca9-7653-46c1-83aa-a0fe3b981bae Discogs: 1545409 Allmusic: mn0002341222 Modifica el valor a Wikidata


Bruna Castagna (Bari, 15 d'octubre de 1896 - Pinamar, 10 de juliol de 1983) va ser una mezzosoprano italiana.

Biografia

[modifica]

Va debutar al Teatre Social de Màntua el 1925 en el paper de Marina Mniscek de Boris Godunov de Modest Mússorgski.

El mateix any va actuar al Teatre Colón de Buenos Aires en papers secundaris (Zita a Gianni Schicchi, Bersi a Andrea Chénier, un pastor a Tosca, una vella a L'amore dei tre re, Amelfa a Il gallo d'oro). També el 1925 va representar el seu primer paper al Teatro alla Scala de Milà, on va actuar durant diverses temporades, tant en papers principals (Isabella a L'italiana in Algeri el 1933) com en papers menors.

Al Gran Teatre del Liceu de Barcelona va actuar en una única òpera, amb quatre representacions, fent el paper d'Amneris d'Aida la temporada 1929-1930.[1] Va ser el desembre de 1929 i el gener de 1930, tenint com a companys de repartiment a Michele Fiore (el Rei), Josep Fernández (el Rei, el 5 de gener de 1930), Fidela Campiña (Aida), Aroldo Lindi (Radamès), Aníbal Vela (Ramfis) i Edmondo Grandini (Amonasro), entre altres, sota la direcció d'Alfredo Padovani.

El punt d'inflexió de la seva carrera va arribar el 1934 quan es va traslladar als Estats Units d'Amèrica, consolidant-se ràpidament com una de les mezzosopranos més importants de l'època en el repertori italià i francès. Els papers més importants van ser Amneris a Aida, Adalgisa a Norma, Laura a La Gioconda, Ulrica a Un ballo in maschera, Leonora a La Favorita, Carmen, Dalida a Samson et Dalila. Va actuar al Metropolitan Opera (MET) de Nova York,[2] a San Francisco i a diferents països de l'Amèrica Llatina.

Es va retirar anticipadament de l'activitat artística l'any 1945, establint-se definitivament a l'Argentina. D'ella es poden sentir diversos enregistraments en directe del MET, reeditats en CD.

La seva germana Maria Castagna va ser també cantant d'òpera, amb el seu nom com a nom artístic o amb els de Marù Falliani, Marou Fallini o Maria Falliani. Aquesta contralt també va cantar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.[3][4]

Repertori

[modifica]
Repertori parcial
Rol Títol Autor
Adalgisa Norma Bellini
Carmen Carmen Bizet
Leonora La favorita Donizetti
Nonna La vida breve Manuel de Falla
Bersi

Madelon
Andrea Chénier Giordano
La Strega di Marzapane Hänsel e Gretel Humperdinck
Lola

Santuzza
Cavalleria rusticana Mascagni
Carlotta Werther Massenet
Anciana L'amore dei tre re Montemezzi
Marcellina Le nozze di Figaro Mozart
Fëdor

Marina
Boris Godunov Musorgskij
La Cieca

Laura Adorno
La Gioconda Ponchielli
Un pastorello Tosca Puccini
Suzuki Madama Butterfly Puccini
Zita Gianni Schicchi Puccini
Amelfa Il gallo d'oro Rimskij-Korsakov
Isabella L'italiana in Algeri Rossini
Dalila Sansone e Dalila Saint-Saëns
Mignon Mignon Thomas
Maddalena Rigoletto Verdi
Azucena Il trovatore Verdi
Ulrica Un ballo in maschera Verdi
Preziosilla La forza del destino Verdi
Amneris Aida Verdi
Ortruda Lohengrin Wagner
Erda L'oro del Reno Wagner
Erda Sigfrido Wagner

Discografia

[modifica]
  • Aida - Cigna, Martinelli, Castagna, Morelli, Moscona - Dir. Panizza - Metropolitan, en directe 1937 ed. Mite
  • Norma - Cigna, Martinelli, Castagna, Pinza - Dir. Panizza - Metropolitan, en directe 1937 ed. GOP
  • Missa de Rèquiem de Verdi - Milanov, Kullman, Castagna, Moscona - Dir. Toscanini - Nova York, en directe 1938 ed. Arxipel
  • La Gioconda - Milanov, Martinelli, Morelli, Castagna, Moscona - Dir. Panizza - Metropolitan, en directe 1939 ed. Mite
  • Petite Messe Solennelle de Rossini - Ginster, Kullman, Castagna, Warren - Dir. Barbirolli - Carnegie Hall, en directe 1939 ed. Gremi
  • Aida (selecció) - Milanov, Gigli, Castagna, Tagliabue - Dir. Panizza - Metropolitan, en directe 1939 ed. EJS/Distribució Lírica
  • Missa de Rèquiem - Milanov, Castagna, Bjorling, Moscona - Dir. Toscanini - Carnegie Hall, en directe 1940 ed. Melodram
  • Un ballo in maschera - Bjorling, Milanov, Svèd, Castagna, Andreva - Dir. Panizza - Metropolitan, en directe 1940 ed. Arkadia/Myto/GOP
  • Aida - Martinelli, Roman, Castagna, Warren, Pinza - Dir. Panizza - Metropolitan, en directe 1941 ed. Cantis Classics
  • Il trovatore - Bjorling, Greco, Castagna, Valentino, Moscona - Dir. Calusio - Metropolitan, en directe 1941 ed. Cítara/Arcàdia
  • Un ballo in maschera - Martinelli, Roman, Bonelli, Castagna - Dir. Panizza - Metropolitan, en directe 1942 ed. EJS/Eklipse
  • Rigoletto - Weede, Reggiani, Landi, Moscona - Dir. Panizza - Metropolitan en directe 1942 ed. Bongiovanni
  • Aida - Milanov, Castagna, Martinelli, Bonelli, Cordon - Dir. Pelletier - Metropolitan, en directe 1943 ed. Cítara/GOP/Cantus Classics
  • La Gioconda - Roman, Jagel, Warren, Castagna, Moscona - Dir. Cooper - Metropolitan, en directe 1945 ed. Gala
  • Il trovatore - Baum, Milanov, Warren, Castagna, Moscona - Dir. Sodero - Metropolitan, en directe 1945 ed. Walhall

Referències

[modifica]
  1. «Bruna Castagna». Liceu de Barcelona. [Consulta: 10 agost 2024].
  2. «Bruna Castagna» (en anglès). Metropolitan Opera Archives. [Consulta: 10 agost 2024].
  3. «Anunci» (en anglès). Musical Courier, 15-09-1937. [Consulta: 10 agost 2024].
  4. «Marù Falliani». Liceu de Barcelona. [Consulta: 10 agost 2024].

Bibliografia

[modifica]
  • AA. VV. - Gran Enciclopèdia de la Música d'Òpera - Vallecchi & C. Periodici
  • Roberto Staccioli, CASTAGNA, Bruna, en Diccionari biogràfic dels italians, vol. 34, Roma, Istituto dell'Enciclopedia Italiana, 1988. Consulta: 21 de novembre de 2015