Werther (Massenet)
 | |
| Forma musical | òpera  |
|---|---|
| Compositor | Jules Massenet |
| Llibretista | Édouard Blau, Paul Milliet i Georges Hartmann |
| Llengua original | francès |
| Basat en | novel·la Els sofriments del jove Werther de Goethe (Johann Wolfgang von Goethe ) |
| Creació | 1885-1887[1] |
| Data de publicació | segle XIX |
| Gènere | Drame lyrique |
| Parts | quatre |
| Personatges |
|
| Estrena | |
| Estrena | 16 de febrer de 1892 |
| Escenari | Hofoper de Viena, |
| Estrena als Països Catalans | |
| Estrena al Liceu | 29 d'abril de 1899 (estrena a Espanya) |
 
| |
Werther és una òpera en quatre actes de Jules Massenet sobre un llibret en francès d'Édouard Blau, Paul Milliet i Georges Hartmann -l'editor-,[2] basat en la novel·la Els sofriments del jove Werther de Johann Wolfgang von Goethe. Va ser estrenada a la Hofoper de Viena el 16 de febrer de 1892.[1] A Catalunya, s'estrenà al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el 29 d'abril de 1899.[3]
Werther, considerada per molts com l'obra mestra de Massenet,[4] és una de les òperes clau del repertori francès, encara que va néixer en alemany.[5] Narra la història d'un amor impossible, el del poeta Werther per Charlotte, promesa a un altre home. Després del matrimoni, Charlotte l'aparta del seu costat. La desesperació per aquest amor impossible porta Werther a suïcidar-se i acaba morint a les mans de la seva estimada.[6] La música, carregada de bellesa lírica, passió i fervor emocional, contribueix a fer que aquest sigui considerat el treball més complet del seu compositor.[7] El mateix Massenet va dir que «en la composició de la partitura havia posat la seva ànima i la seva consciència d'artista».[8]
Conté dues de les més grans àries del repertori: Va! Laisse couler mes larmes (mezzosoprano) i Pourquoi me rèveiller (tenor).[4]
Argument
[modifica]
Acte I
[modifica]L'agutzil vidu, ensenyant als seus fills una nadala, sorprèn dos veïns, Schmidt i Johann, perquè encara és juliol. Charlotte es vesteix per a un ball. Atès que el seu pretendent, Albert, és fora, serà acompanyada per Werther, a qui tots consideren un melancòlic. Werther arriba i es queda observant com Charlotte prepara el sopar dels seus germans, feina que fa des que sa mare, fa poc, va morir. Werther saluda Charlotte amb un petó; després se'n van al ball. Albert torna inesperadament després d'estar sis mesos de viatge. Es mostra insegur sobre les intencions de Charlotte i disgustat per no trobar-la, però Sophie li dona esperances i el consola. Finalment se'n va amb la promesa de tornar l'endemà al matí. Werther i Charlotte tornen molt tard, i ell ja es mostra enamorat d'ella. La seua declaració d'amor és interrompuda per l'anunci del retorn d'Albert. Charlotte evoca que va prometre a sa mare moribunda que es casaria amb Albert. Werther manifesta la seua desesperació.
Acte II
[modifica]Han passat tres mesos, i Charlotte i Albert s'han casat. Es dirigeixen feliços a l'església, perseguits pel melancòlic Werther. Sophie intenta animar-lo invitant-lo a un ball. Quan Charlotte ix de l'església, ell li parla del seu primer encontre. Charlotte li suplica que no intente veure-la fins al dia de Nadal, així els dos podran reflexionar sobre la seua situació. Werther pensa a suïcidar-se, però surt immediatament quan Sophie el saluda. Charlotte consola la plorosa Sophie, que no pot comprendre un capteniment tan cruel. Ara Albert s'adona que Werther estima Charlotte.
Acte III
[modifica]Charlotte es troba sola a casa la vespra de Nadal. Passa el temps rellegint les cartes de Werther, pensant en ell i imaginant la manera en què podrà demanar-li que s'allunye d'ella per sempre. De sobte apareix Werther, i mentre ell li llegeix els seus poemes Charlotte s'adona que n'està enamorada. S'abracen durant un moment, però ràpidament ella l'acomiada. Werther se'n va amb pensaments de suïcidi. Albert retorna a casa i troba la seua muller trastornada. Werther ha enviat un missatge a Albert manllevant-li les seues pistoles, amb l'excusa de necessitar-les per a un llarg viatge. Albert envia un criat amb les pistoles. Charlotte té una terrible premonició i s'afanya a trobar a Werther.
Acte IV
[modifica]A l'apartament de Werther, Charlotte ha arribat massa tard. Werther és moribund. Ella el consola declarant-li el seu amor. Li demana perdó. Fora, se senten els infants cantant una nadala.[3]
- Acte I - Werther: O Nature, pleine de grace
- Acte II - Sophie: Du gai soleil, plein de flame
- Acte III - Charlotte: Va, laisse couler mes larmes
- Acte III - Charlotte: Werther! Qui m'aurait dit /Je vous écris de ma petite chambre. (Escena de la carta)
- Acte III - Werther: Pourquoi me réveiller?[9]
Enregistraments
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Milnes, Rodney. Werther (
De subscripció o mur de pagament) (en anglès). 1. Oxford University Press, 2002. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.o005411.
- ↑ García Pérez, 1989, p. 9.
- ↑ 3,0 3,1 Alier, 2001, p. 422.
- ↑ 4,0 4,1 Timson, David. «Opera Explained – Werther» (en anglès). Naxos. [Consulta: 3 maig 2016].
- ↑ Alier, Roger. «La gran ópera romántica: Werther» (en castellà). Ópera Actual. Arxivat de l'original el 4 de juny 2016. [Consulta: 2 maig 2016].
- ↑ «Resum de l'òpera». Gran Teatre del Liceu. Arxivat de l'original el 31 de maig 2016. [Consulta: 1r maig 2016].
- ↑ «Resum de l'òpera». Teatre Principal d'Arenys de MAr. Arxivat de l'original el 4 d’abril 2016. [Consulta: 1r maig 2016].
- ↑ Gascon, Miguel. «Anàlisi de l'òpera». Volta i voltar. [Consulta: 1r maig 2016].
- ↑ Alier, 2001, p. 423.
- ↑ Capon, Brian. «Discografia de l'òpera» (en anglès). Operadis. [Consulta: 4 maig 2015].
Bibliografia
[modifica]- Alier, Roger. Guía Universal de la ópera (en castellà). Barcelona: Edidiones Robinbook, 2001. ISBN 84-95601-19-2.
- García Pérez, Jesús. «Massenet». A: La Gran Ópera (en castellà). cinc. Barcelona: Planeta-De Agostini, 1989. ISBN 84-395-1307-0.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
Òperes de Jules Massenet | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| ||||||
