Anell de Barnard
Anell de Barnard | |
---|---|
Tipus | nebulosa d'emissió i regió HII |
Descobert per | Edward Barnard |
Època | J2000.0 |
Característiques físiques i astromètriques | |
Ascensió recta (α) | 5h 27m 30s[1] |
Declinació (δ) | -4° 1' 58.8''[1] |
Part de | Complex d'Orió |
Catàlegs astronòmics | |
SH 2-276 (A catalogue of HII regions)
|
L'anell de Barnard (Sh 2-276) és una nebulosa d'emissió de la constel·lació d'Orió. Forma part d'un núvol molecular gegant que també conté les nebuloses Cap de cavall i la nebulosa d'Orió. L'anell pren la forma d'un gran arc centrat aproximadament en la nebulosa d'Orió. Es creu que els estels de la nebulosa d'Orió són els responsables de la ionització de l'anell.
L'anell ocupa uns 600 minuts d'arc vist des de la Terra, cobrint una gran part d'Orió. Es pot veure bé en fotografies de llarga exposició, encara que amb cels molt foscos podria arribar a veure's a ull nu.
S'estima que es troba a una distància de 1.600 anys llum, donades les seves dimensions d'un 300 anys llum de diàmetre. Es creu que s'originà en una explosió de supernova farà uns 2 milions d'anys. Altres estels podrien haver estat el resultat de la mateixa explosió. AE Aurigae, Mu Columbae i 53 Arietis, es creu que podrien formar part[2] d'un sistema múltiple d'estels que un component feu explotar en forma de supernova.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «HII regions of the Northern Milky Way: medium large field photographic atlas and catalogue». Astronomy and Astrophysics, 1976, pàg. 25–54.
- ↑ «The Internet Encyclopedia of Science: Barnard's Loop (Sh 2-276)». David Darling. [Consulta: 22 abril 2008].
- Gaylard M.J. (1984), Detection of the H 142-alpha line from the Barnard Loop, Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, v. 211, p. 149.
- Reynolds R.J., Ogden P.M. (1979), Optical evidence for a very large, expanding shell associated with the I Orion OB association, Barnard's loop, and the high galactic latitude H-alpha filaments in Eridanus, Astrophysical Journal, v. 229, p. 942.