Rigel
.svg){kind=small}
Rigel (Beta d'Orió / ß Orionis) és un estel de la constel·lació d'Orió, i el setè més brillant del cel nocturn, amb magnitud 0,18. Encara que sigui la beta d'Orió, en realitat és més brillant que l'alfa, Betelgeuse.
La distància a Rigel es calcula entre 700 i 900 anys llum;[12] l'estimació de l'Hipparcos és 773 anys llum (237 parsecs), però en aquest rang l'error és bastant gran. Rigel és una B8 Ia, supergegant,[13] i brilla aproximadament amb una potència 40,000 vegades superior a la del Sol.[14] És per molt l'estel més lluminós en aquesta regió local de la Via Làctia; cal viatjar uns 3.300 anys llum (1.000 parsecs) fins a Deneb per a trobar un estel més potent.
En ser tan brillant, i al moure's en una regió de nebulositat, no és una sorpresa que Rigel il·lumini alguns núvols de pols en el seu veïnatge. Rigel està relacionada amb la Nebulosa d'Orió, que està aproximadament al doble de distància de la Terra (encara que té la mateixa alineació que l'estel respecte al Sol). A pesar de la diferència en la distància, observant el camí seguit per Rigel a través del temps, el porta molt a prop de la nebulosa. Així, Rigel es classifica de vegades com un membre perifèric de l'Associació Orió OB1, de la mateixa manera que moltes altres estrelles brillants en aquella regió del cel; també es pot considerar un membre de l'Associació Taurus-Orió R1 (llavors es reserva l'associació OB1 per a estels més propers a la nebulosa i formats més recentment).
Es creu que Rigel és un estel triple. L'estel principal és orbitat per dues altres companyes menors, Rigel B i Rigel C, que orbiten una al voltant de l'altra a una distància de 28 ua i a la vegada orbiten Rigel conjuntament, a una distància d'aproximadament 2.000 ua.
És també variable, a la manera lleu i irregular habitual de les supergegants. El rang de variabilitat va de 0,03 a 0,3 magnituds, de tres al trenta per cent, en uns 25 dies de mitjana. De vegades s'ha proposat un quart estel al sistema, però normalment es considera que això és degut a una mala interpretació de la variabilitat de l'estel principal, que pot ser causada per una pulsació física de la seva superfície.
El nom de l'estrella prové de la seva posició en el "peu esquerre" d'Orió.[15] És una contracció de rijl jauza al-yusra, que en àrab significa "peu esquerre de qui és al centre". Un altre nom àrab és الرجل الجبار ar-rijl al-jabbār, "el peu del gegant", que també és l'origen d'un altre nom de l'estrella: Algebar.[16]
Nomenclatura
[modifica]El 2016, la Unió Astronòmica Internacional (UAI) va incloure el nom de «Rigel» al seu Catàleg de noms d'estrelles.[17][18] Segons la UAI, aquest nom propi només s'aplica al component principal A del sistema Rigel. En catàlegs astronòmics històrics, el sistema s'enumera de forma diferent, com ara H II 33, Σ 668, β 555 o ADS 3823. Per simplicitat, les companyes de Rigel es coneixen com a Rigel B,[18] C i D;[19][20] la UAI descriu aquests noms com a «sobrenoms no oficials útils».[18] En els catàlegs complets moderns, tot el sistema múltiple d’estrelles es coneix com a WDS 05145-0812 o CCDM 05145-0812.[21][22]
La designació de Rigel com a β Orionis (llatinitzada a Beta Orionis) la va formular Johann Bayer el 1603.[23][24] La designació «beta» es dona normalment a la segona estrella més brillant de cada constel·lació, però Rigel és gairebé sempre més brillant que α Orionis (Betelgeuse).[25] L'astrònom James B. Kaler ha especulat que Bayer va anomenar Rigel d'aquesta manera durant un període rar en què va ser superada per l'estrella variable Betelgeuse, cosa que va provocar que aquesta última fos designada «alfa» i Rigel «beta».[19] Bayer no va ordenar estrictament les estrelles per brillantor, sinó que les va agrupar per magnitud.[26] Rigel i Betelgeuse eren considerades totes dues de primera magnitud, i a Orió es creu que les estrelles de cada classe es van ordenar de nord a sud.[27] Rigel s'inclou al Catàleg General d'Estels Variables, però com que ja té una designació Bayer no té cap designació d'estrella variable separada.[28]
Rigel té moltes altres designacions estel·lars extretes de diversos catàlegs, inclosa la designació Flamsteed 19 Orionis (19 Ori),[29] l'entrada HR 1713 del Catàleg d'Estrelles Brillants i el número al catàleg Henry Draper és HD 34085. Aquestes designacions freqüentment apareixen als escrits científics,[30][31][32] més que no pas en escrits de divulgació.[33][20]
Distància
[modifica]La distància entre Rigel i el Sol és incerta, i s'ha obtingut amb diferents estimacions mitjançant mètodes varis. La nova reducció d'Hipparcos de 2007 de la paral·laxi de Rigel és de 3,78 ± 0,34 més, donant una distància de 863 anys llum (265 parsecs) amb un marge d'error d’aproximadament un 9%.[34] Rigel B, generalment considerat físicament associat a Rigel i a la mateixa distància, té una paral·laxi de Gaia Data Release 2 de 2,9186 ± 0,0761 més, cosa que suggereix una distància al voltant de 1.100 anys llum (340 parsecs). Tot i això, les mesures d'aquest objecte poden no ser fiables.[35]
També s'han emprat mètodes d’estimació de distància indirecta. Per exemple, es creu que Rigel es troba en una regió de nebulositat, la seva radiació il·lumina diversos núvols propers. La més notable és la IC 2118 de 5 ° de llargada (Nebulosa del cap de bruixa),[36] situada a una separació angular de 2,5 ° de l'estrella,[37] o a una distància projectada de 39 anys llum (12 parsecs).[19] A partir de mesures d'altres estrelles incrustades en nebuloses, s'estima que la distància d'IC 2118 és de 949 ± 7 anys llum (291 ± 2 parsecs).
Rigel és un membre perifèric de l'Associació OB1 d'Orió, que es troba a una distància de fins a 1.600 anys llum (500 parsecs) de la Terra. És membre de l'Associació R1 Taure-Orió poc definida, que es troba una mica més a prop, a 1.200 anys llum (360 parsecs).[32][38] Es creu que Rigel és considerablement més proper que la majoria dels membres d'Orió OB1 i la nebulosa d'Orió. Betelgeuse i Saiph es troben a una distància similar a la de Rigel, tot i que Betelgeuse és una estrella fugitiva amb una història complexa i que es podria haver format originalment al cos principal de l'associació.[39]
Literatura
[modifica]Rigel és un dels quatre cavalls de la quadriga de Ben Hur, a l’obra de Wallace.[40]
Noms de vaixell
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Rotational velocities and spectral types for a sample of binary systems». Astronomy and Astrophysics, 1975, pàg. 91–99.
- ↑ Henrique Schmitt «Fundamental Parameters of 87 Stars from the Navy Precision Optical Interferometer» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 20-12-2017, pàg. 30-45. DOI: 10.3847/1538-3881/AA9D8B.
- ↑ URL de la referència: http://arxiv.org/abs/astro-ph/0509669.
- ↑ Afirmat a: The HYG Database.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ Andrea Fabiana Torres «Fundamental parameters of B supergiants from the BCD system. I. Calibration of the (λ_1, D) parameters into Teff» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, 27-03-2009, pàg. 297–320. DOI: 10.1051/0004-6361/200811147.
- ↑ URL de la referència: http://arxiv.org/pdf/0804.2553v1.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ Norberto Castro «The IACOB project. III. New observational clues to understand macroturbulent broadening in massive O- and B-type stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 19-12-2016. DOI: 10.1051/0004-6361/201628541.
- ↑ «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
- ↑ «Quantitative spectroscopy of galactic BA-type supergiants. I. Atmospheric parameters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2012, pàg. 80–80. DOI: 10.1051/0004-6361/201219034.
- ↑ Universe: The Definitive Visual Guide. Dorling Kindersley Limited, 2012, p. 281. ISBN 978-1-4093-2825-4.
- ↑ Rigel (Stars, Jim Kaler)
- ↑ Universe: The Definitive Visual Guide. Dorling Kindersley Limited, 2012, p. 281. ISBN 978-1-4093-2825-4.
- ↑ Polión, M.V.; Cano, F.M.. Arquitectura II: Libros VI-X (en castellà). Gredos, 2022, p. 450 (Biblioteca Clásica Gredos). ISBN 978-84-249-9980-3.
- ↑ «Etoiles ayant un nom d'origine arabeHistosc.com (Site Scientifique) HISTOire des SCiences = HISTOry of SCience. TRADITION SCIENTIFIQUE ARABE = تاريخ العلوم العربيّةالتراث العلميّ العربي» (en àrab). -, 22-03-2018. [Consulta: 18 agost 2023].
- ↑ «IAU Catalog of Star Names (IAU-CSN)» (en anglès). Unió Astronòmica Internacional. Arxivat de l'original el 31/7/2021. [Consulta: 31 juliol 2021].
- ↑ 18,0 18,1 18,2 VVAA, 2018.
- ↑ 19,0 19,1 19,2 «Rigel» (en anglès). stars.astro.illinois.edu. [Consulta: 31 juliol 2021].
- ↑ 20,0 20,1 Garfinkle, 1997, p. 70-71.
- ↑ Dommanget i Nys, 1994.
- ↑ VVAA, 2001, p. 3466–3471.
- ↑ Birney, D.S.; Gonzalez, G.; Oesper, D. Observational Astronomy. Cambridge University Press, 2006, p. 36. ISBN 978-0-521-85370-5.
- ↑ Bayer, J.; Mangus, C.; Mair, A. Uranometria: Omnivm Asterismorvm Continens Schemata, Nova Methodo Delineata, Aereis Laminis Expressa (en portuguès), 1603 (Uranometria: Omnivm Asterismorvm Continens Schemata, Nova Methodo Delineata, Aereis Laminis Expressa).
- ↑ Schaaf, 2008, p. 159-162, 257.
- ↑ Ridpath, 1989.
- ↑ Moore, 1996.
- ↑ «Nomenclature of Variable Stars» (en anglès). British Astronomical Association. Arxivat de l'original el 31/7/2021. [Consulta: 31 juliol 2021].
- ↑ Kynes, S. Star Magic: The Wisdom of the Constellations for Pagans & Wiccans. Llewellyn Worldwide, Limited, 2015, p. 35. ISBN 978-0-7387-4439-1.
- ↑ Tokovinin, 1997, p. 75-84.
- ↑ VVAA, 2014, p. 1114.
- ↑ 32,0 32,1 VVAA, 2008, p. 211.
- ↑ Burnham, 1978, p. 1299-1301.
- ↑ van Leeuwen, 2007, p. 653-664.
- ↑ VVAA, agost 2018.
- ↑ VVAA, 2010, p. 46-63.
- ↑ VVAA, 2010, p. 46–63.
- ↑ Racine, 1968, p. 233.
- ↑ Bally, 2008.
- ↑ Wallace, L. Ben-Hur: A Tale of the Christ. Harper & Brothers, 1880, p. 369 (Players edition). ISBN 978-1-4047-9866-3.
- ↑ Spain. Depósito Hidrográfico. Revista general de marina (en romanès). Ministerio de Marina, 1895, p. 57.
- ↑ Hunt, V. Fire and Ice: The Nazis' Scorched Earth Campaign in Norway. History Press, 2014, p. 257. ISBN 978-0-7509-5807-3.
- ↑ American Society of Marine Engineers. The Log. Miller Freeman Publications, 1954, p. 1-PA12.
- ↑ «USS Rigel (AF 58) Class». Shipscribe, 13-08-1953. [Consulta: 18 agost 2023].
Bibliografia
[modifica]- Bally, J. «Overview of the Orion Complex» (en anglès). Handbook of Star Forming Regions, 459, 2008. arXiv: 0812.0046. Bibcode: 2008hsf1.book..459B.
- Burnham, Robert. Burnham's Celestial Handbook, Volume Two: An Observer's Guide to the Universe Beyond the Solar System (en anglès). Nova York: Dover Publications, 1978. ISBN 978-0-486-23568-4.
- Dommanget, J.; Nys, O. «Catalogue des composantes d'etoiles doubles et multiples (CCDM) premiere edition – Catalogue of the components of double and multiple stars (CCDM) first edition» (en francès). Communications de l'Observatoire Royal de Belgique, 115, 1, 1994. Bibcode: 1994CoORB.115....1D.
- Garfinkle, Robert A. Star-hopping: your Visa to Viewing the Universe (en anglès). Cambridge: Cambridge University Press, 1997. ISBN 978-0-521-59889-7.
- Moore, Patrick. Brilliant Stars (en anglès). Londres: Cassell, 1996. ISBN 978-0-304-34903-6.
- Racine, R, «Stars in reflection nebulae» (en anglès). The Astronomical Journal, 73, 1968. Bibcode: 1968AJ.....73..233R. DOI: 10.1086/11062.
- Ridpath, Ian. Bayer's Uranometria and Bayer letters. Star Tales (en anglès). Cambridge: Lutterworth Press., 1989. ISBN 978-0-7188-2695-6.
- Schaaf, Fred. The Brightest Stars: Discovering the Universe through the Sky's Most Brilliant Stars (en anglès). Hoboken, New Jersey: Wiley, 2008. ISBN 978-0-470-24917-8.
- Tokovinin, A. A. «MSC – a catalogue of physical multiple stars» (en anglès). Astronomy & Astrophysics Supplement Series, 124, 1997. Bibcode: 1997A&AS..124...75T.
- van Leeuwen, F. «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 474, 2, 2007, pàg. 653–664. arXiv: 0708.1752. Bibcode: 2007A&A...474..653V. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- VVAA «The 2001 US Naval Observatory Double Star CD-ROM. I. The Washington Double Star Catalog» (en anglès). The Astronomical Journal, 122, 6, 2001, pàg. 3466–3471. Bibcode: 2001AJ....122.3466M. DOI: 10.1086/323920.
- VVAA «Wind structure of late B supergiants. I. Multi-line analyses of near-surface and wind structure in HD 199 478 (B8 Iae)» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 487, 1, 2008. arXiv: 0806.0929.
- VVAA «Spitzer Observations of IC 2118» (en anglès). The Astrophysical Journal, 720, 1, 2010, pàg. 46–63. arXiv: 1007.0241. Bibcode: 2010ApJ...720...46G. DOI: 10.1088/0004-637X/720/1/46.
- VVAA «An observational evaluation of magnetic confinement in the winds of BA supergiants» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 438, 2, 2014. arXiv: 1311.5116. Bibcode: 2014MNRAS.438.1114S.
- VVAA. «Division C: Working Group on Star Names». A: Transactions IAU:Volume XXXA: Reports on Astronomy 2015–2018 (en anglès). Cambridge: Cambridge University Press, 2018.
- VVAA «Gaia Data Release 2: Summary of the contents and survey properties» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 616, A1, 8-2018. arXiv: 1804.09365. Bibcode: 2018A&A...616A...1G. DOI: 10.1051/0004-6361/201833051.
