Bufaforats
Macroglossum stellatarum  | |
|---|---|
♂ | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Hoste | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Subordre | Glossata |
| Infraordre | Heteroneura |
| Família | Sphingidae |
| Gènere | Macroglossum |
| Espècie | Macroglossum stellatarum Linnaeus, 1758 |
| Distribució | |
 Distribució geogràfica: distribució estival (blau), distribució tot l'any (verd) i distribució hivernal (groc). | |
.svg){kind=icon}
El bufaforats, papallona colibrí, borinot ros, borinot moro o mosca boja (Macroglossum stellatarum),[1] és una espècie de lepidòpter ditrisi de la família dels esfíngids (Sphingidae). Té costums diürns i vola de flor en flor de manera anàloga a un colibrí. És freqüent als Països Catalans.
Distribució i hàbitat
[modifica]Aquest lepidòpter és molt comú als Països Catalans. Té una distribució molt àmplia a Euràsia, el podem trobar des de Portugal fins al Japó.
El bufaforats viu arreu i pot volar molt lluny. Es pot trobar dins les zones urbanes a jardins, parcs i fins i tot xuclant les flors dels balcons. Així i tot, prefereix els prats florits i les zones de matoll durant la floració.
Descripció
[modifica]
El bufaforats és relativament petit; fa només 3,5 cm de llarg. El cos i les ales anteriors són de color marronós. Les ales posteriors tenen un color taronja viu que contrasta amb els altres tons del cos. L'abdomen és pelut amb taques blanques i negres. Aquests colors vius no es veuen, però, quan el borinot està en repòs.
Té una espiritrompa molt llarga i com tots els esfíngids (llevat del borinot de la mort) passa el seu últim estat de la metamorfosi libant el nèctar de les flors. Contràriament a molts esfíngids, que són nocturns o vespertins, el bufaforats vola durant el dia.
La papallona colibrí és un gran pol·linitzador. És molt actiu i vola infatigablement d'una flor a l'altra. Es pot confondre amb altres espècies de macroglossins, com Hemaris fuciformis i Hemaris tityus, esfíngids diürns de la mateixa mida. La diferencia, però, rau en el fet que les ales del bufaforats són opaques, marronoses les anteriors i taronges les posteriors, mentre que les ales dels altres borinots són transparents.
Reproducció i metamorfosi
[modifica]La femella pon els ous damunt les fulles de les plantes del gènere Galium (espunyidelles o espunyideres) i també mostra preferència per la rogeta (Rubia peregrina). Els ous són de color verd pàl·lid, camuflant-se bé amb la planta. Les erugues són de coloració groc pàl·lid amb dues franges grises i es tornen verdes a mesura que creixen. Són relativament grosses, igual que les erugues d'altres esfíngids, i es mouen molt lentament.
La crisàlide és marró i es troba enganxada a les fulles de la planta hoste o a terra entre les fulles seques d'aquesta mateixa planta.
Superstició
[modifica]Aquest insecte també es coneix amb el nom de «borinot carter» o simplement «carter» a alguns llocs. Les supersticions locals afirmen que quan hom veu un d'aquests borinots, hom rebrà notícies importants molt aviat.
Referències
[modifica]- ↑ «papallona | enciclopedia.cat». [Consulta: 26 maig 2024].
Enllaços externs
[modifica]
- Mazzei, Paolo; Morel, Daniel; Panfili, Raniero. «Macroglossum stellatarum (Linnaeus, 1758)» (en anglès). Moths and Butterflies of Europe and North Africa.
- «Macroglossum Scopoli 1777» (en anglès). Article amb una sèrie de fotos.
- «Foto dels esfíngids dels Països Catalans». Fototeca.cat. Enciclopèdia Catalana.