Burdurlu Derviş Mehmed Paixà
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1765  Província de Burdur (Turquia) |
| Mort | 1837 (71/72 anys) Yanbo (Aràbia Saudita) |
 Gran visir de l'Imperi otomà | |
| 6 gener 1818 – 5 gener 1820 ← Mehmed Emin Rauf Pasha (en)  – Seyyid Ali Pasha (en) → | |
| Beylerbeyi de l'Eyalat d'Anatòlia | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
Burdurlu Derviş Mehmed Paşa (1765-1837) fou un gran visir otomà (1818-1820) fill de Rüstem Agha de Nàuplia. Va ser guardià del segell (mühürdar) del gran visir Ahmed Paixà Hezarpare i amb la protecció d'aquest va arribar a mir-i miran (paixà de segona classe) i sandjak-beyi. Després fou muhassil (perceptor d'impostos) del liwa de Hamid i mutasarrif amb rang de visir o de paixà de Khudawendigar, Eskişehir i Kodja-ili (1817). Per consell del poderós Halet Efendi, que volia un govern dèbil, fou nomenat gran visir (6 de febrer de 1818); no va aconseguir imposar la seva autoritat i la seguretat a Istanbul se li va escapar de les mans. Tot i el suport de Halet, fou finalment destituït pel sultà el 5 de gener de 1820 i enviat en exili a Gal·lípoli. El 16 de gener de 1821 fou nomenat governador de Damasc amb jurisdicció sobre el liwa de Nablús i la funció d'amir al-Hadjdj (encarregat dels peregrins); en aquest darrer càrrec es va enfrontar al wali de Sidó Abd Allah Pasha, al que va assetjar a Acre seguint ordes de la Porta. Abd Allah fou finalment perdonat i Derwish Mehmed Pasha traslladat a l'eyalat d'Anadolu; la conducte tirànica del seu gendre Hamid Bey, va provocar la revolta de Kutahya i la destitució de Derwish, que va perdre el rang de visir i al que es van confiscar les propietats; fou enviat en exili a Afyun Kara Hisar i més tard a Brusa. El juny de 1837 fou nomenat Shaykh al-Haram (governador de Medina) però va morir el desembre d'aquell any abans de fer-se càrrec del govern, quan era a Yanbo.
Bibliografia
[modifica]- Baysun, M. Cavid, “Derwīs̲h̲ Meḥmed Pas̲h̲a”, a: Encyclopaedia of Islam, segona edició. Editada per: P. Bearman, Th. Bianquis, C.E. Bosworth, E. van Donzel, W.P. Heinrichs. Consultat en línia el 13 de juny del 2016
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}