Vés al contingut

Buseu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaBuseu
Tipusentitat singular de població Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 42° 18′ 27″ N, 1° 07′ 06″ E / 42.30743°N,1.11833°E / 42.30743; 1.11833
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
ComarcaPallars Sobirà
MunicipiBaix Pallars Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població2 (2023) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud1.345,7 m Modifica el valor a Wikidata
Codi INE25039000600 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT2503900006900 Modifica el valor a Wikidata

Buseu és un poble petit del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic terme, suprimit el 1969, de Baén. Està gairebé despoblat (1 hab. el 2013),[1] amb la major part de cases en ruïnes.

Buseu tenia església parroquial, dedicada a sant Sadurní, de la qual depenien les de Sant Sebastià de Buseu i la d'Useu.

Etimologia

[modifica]

Segons Joan Coromines, Buseu és un dels molts topònims pirinencs d'origen basc. Està format per dos ètims: ibos (aigua, estany de muntanya...) i itze (sufix col·lectivitzador).[2]

Història

[modifica]

Edat moderna

[modifica]

En el fogatge del 1553, Buseu declara 1 sol foc.[nota 1]

Edat contemporània

[modifica]

Amb la promulgació de la constitució espanyola del 1812, l'anomenada Constitució de Cadis, Buseu organitzà el seu propi ajuntament, que incloïa Sant Sebastià de Buseu, com a continuïtat de l'antiga Universitat, reconeguda des de feia segles. En no assolir un mínim de 30 veïns (caps de família), el febrer del 1847 fou unit al de Baén. Pertanyia, com els altres pobles veïns, a l'abadia de Gerri.

Pascual Madoz dedica un breu article del seu Diccionario geográfico... a Buseu. S'hi pot llegir que el poble està situat en el vessant de muntanyes molt elevades, on és combatut pels vents del nord i de llevant. El clima hi és fred, i propens a inflamacions i apoplexia. Tenia en aquell moment 9 cases, amb una església, dedicada a Sant Bernat (error, ja que el patró és sant Sadurní, sant Serni), sufragània de la de Baén. Descriu el territori de Baén com a aspre, pedregós i muntanyós, amb importants boscos, molt densos.[3]

S'hi collia sègol, ordi i patates, i hi havia vaques i ovelles. Hi havia caça de llebres, conills i perdius. La població, que comptabilitza juntament amb Sant Sebastià de Buseu, era de 9 veïns (caps de casa) i 45 ànimes (habitants).[3]

A partir de l'any 2003 es va vendre part del poble a una societat, amb el fi de poder fer un mirador d'animals, donada la casuística que fa que conflueixin en aquest indret les 4 espècies de voltors següents voltor negre, voltor comú, aufrany i trencalòs.

S'ha rehabilitat casa Felip, que funciona 100% amb energia sostenible. Es tracta de un projecte d'ecoturisme dedicat a la conservació de la biodiversitat i fotografia de fauna salvatge.

Demografia

[modifica]
Evolució demogràfica
17171970198120002002200420062008201020112013
673200000011

El 1553 consten 4 focs, entre Buseu i Sant Sebastià de Buseu. Cal comptar unes cinc persones per foc. Les dades del 1717 agrupen també aquestes dues poblacions.

Les cases del poble[4]

[modifica]
  • Casa Cabó
  • Casa Carboner
  • Casa Felip
  • La Rectoria
  • Casa Recallers
  • Casa Toni
  • Casa Teresoi
  • Casa Txotxo

Comunicacions

[modifica]

Mena a Buseu la pista de Baén, que arrenca del punt quilomètric 295,2 de la carretera N-260, des d'on travessa la Noguera Pallaresa pel pont de Baén. Per aquesta carretera, de forta pujada i nombrosos revolts, s'arriba al poble de Baén en quasi 8 quilòmetres. Des d'aquest poble cal emprendre cap al sud per una altra pista, que en uns 6 quilòmetres més duu fins a les restes del poble de Buseu.

Notes

[modifica]
  1. ↑ "Joanot Ramoneda" Iglésias 1981.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Datos de población en www.municat.gencat.cat.
  2. ↑ Coromines 1997.
  3. ↑ 3,0 3,1 Madoz 1846.
  4. ↑ Montaña 2004.

Bibliografia

[modifica]
  • Coromines, Joan. «Buseu». A: Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. III. Bi - C. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona "La Caixa", 1995. ISBN 84-7256-902-0. 
  • Gavín, Josep Maria. Pallars Sobirà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 9). ISBN 84-85180-26-7. 
  • Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981, p. 90. ISBN 84-232-0189-9. 
  • MADOZ, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, pàg. 671. Madrid: Establecimiento literario-tipográfico de P. Madoz y L. Sagasti, 1846. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al «Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar» de Pascual Madoz. Vol. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
  • Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8. 
  • Pagès, Montserrat; Castilló, Arcadi. «Gerri de la Sal - Baén». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Buseu&oldid=32822597»