Vés al contingut

Sant Serni de Buseu

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Sant Serni de Buseu
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle xi
Característiques
Estat d'úsEn bon estat; sense ús de culte
Estil arquitectònicRomànic
Altitud1.345,7 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaBaix Pallars (Pallars Sobirà) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióBuseu
Map
 42° 18′ 22″ N, 1° 07′ 02″ E / 42.306181°N,1.117279°E / 42.306181; 1.117279
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC25392 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
CategoriaEsglésia parroquial, agrupada a Sant Feliu de Sort
DiòcesiUrgell, arxiprestat del Pallars Sobirà

Sant Serni de Buseu és una església parroquial romànica del poble de Buseu, pertanyent al terme de Baix Pallars, del Pallars Sobirà. Pertangué a l'antic terme de Baén.

Té categoria de parròquia, de la qual depenien les esglésies sufragànies de Sant Sebastià de Buseu i Useu, però actualment és portada des de la parròquia de Sort.

Notícia històrica

[modifica]

En les formes llatinitzades Boisice, Buiseze i Busece, l'església de Buseu apareix documentada ja des del 817, i encara amb la forma antiga de Buseç apareix el 1089. Tant el lloc com l'església són presents, doncs, en força documents medievals. Sant Serni, o Sadurní, de Buseu apareix lligat a Santa Maria de Gerri des del 1139.[1]

Descripció

[modifica]

És una església d'una sola nau amb absis a llevant, tot dins de les característiques línies del romànic del segle xi. L'absis, que s'obre a la nau a través d'un arc que forma simplement un plec, està decorat amb arcuacions llombardes, de les quals les dues darreres del costat nord han estat eliminades en alguna reforma. La coberta original, de la qual es conserva encara el ràfec, era de lloses, que van ser substituïdes més tardanament per teules. Tota la coberta, tant de la nau com de l'absis, és a dos vessants.[2]

Com en moltes esglésies, la porta original, a migdia, fou paredada i substituïda per una altra al mur de ponent. L'arc de l'original és de mig punt, de lloses en forma de plec de llibre. A la façana occidental, damunt de la porta actual, hi ha una obertura d'ull de bou; damunt seu, un campanar d'espadanya de dos ulls, de la mateixa època del trasllat de la porta.[2]

L'absis presenta una finestra central de doble biaix, cegada per la part de dintre, amb extradós fet per una doble filera de pedres planes petites. Les arcades llombardes són fetes de pedra tosca. L'interior del temple és del tot arrebossat, cosa que només permet apreciar la volta de canó i un arc toral a mitja nau. El conjunt és de la primera meitat del segle xii.[2]

L'aparell és de carreus senzills, característics de les obres romàniques rurals de la segona meitat del segle xi i primera meitat del xii. Conserva en alguns llocs restes de l'arrebossat original.

Referències

[modifica]
  1. Adell, J.A.; Cases, M.Ll.: «Sant Serni de Buseu», pàg. 220.
  2. 2,0 2,1 2,2 Roig, A.: «Sant Serni de Buseu», pàg. 220.

Bibliografia

[modifica]
  • Gavín, Josep Maria. Pallars Sobirà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 9). ISBN 84-85180-26-7. 
  • MADOZ, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, vol. IV, pág. 671. Madrid: Establecimiento literario-tipográfico de P. Madoz y L. Sagasti, 1846. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al «Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar» de Pascual Madoz. Vol. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
  • Pagès, Montserrat; Castilló, Arcadi. «Gerri de la Sal - Baén». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 
  • Roig i Deulofeu, Albert; Adell i Gispert, Joan-Albert; Cases i Loscos, Maria-Lluïsa. «Sant Serni de Buseu». A: El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, p. 219-220 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7. 

Enllaços externs

[modifica]