Buton
| ||||
| Tipus | illa  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Indonèsia | |||
| Província | Cèlebes Sud-orientals | |||
| Kabupaten | Buton (en)  | |||
| Capital | Bau-Bau | |||
| Població humana | ||||
| Població | 500.000 (113,43 hab./km²) | |||
| Geografia | ||||
| Part de | ||||
| Superfície | 4.408 km² | |||
| Mesura | 60 ( ) × 150 ( ) km | |||
| Banyat per | mar de Banda | |||
| Altitud | 1.100 m-78 m | |||
Buton (també Butung, Boeton o Button), és una illa d'Indonèsia situada al sud-est de la península de Cèlebes. Cobreix aproximadament 4.408 quilòmetres quadrats d'àrea, o aproximadament la mida de Madura; és la 129a illa més gran del món i la 19a més gran d'Indonèsia.
Història
[modifica]
A l'època precolonial, l'illa, llavors coneguda habitualment com Butung, estava dins de l'esfera d'influència del Sultanat de Ternate. Sobretot al segle xvi, Buton va servir com a important centre regional secundari dins de l'imperi Ternaten, controlant el comerç regional i cobrant tributs per ser enviats a Ternate.
El sultanat de Buton va governar l'illa del segle xiv al XX.[1]
El sultà Murhum, el primer monarca islàmic de l'illa, és recordat amb el nom del port principal de l'illa, el port de Murhum, a Baubau.
Geografia
[modifica]La seva ciutat més gran és Baubau, on es parlen les llengües wolio i cia-cia. Les principals illes properes inclouen Wawonii (al nord), Muna i Kabaena (a l'oest) i Siumpu (al sud-oest). Les illes Tukangbesi es troben just a l'est on es parla Tukang Besi, i estan separades pel golf de Kolowana Watabo (Teluk Kolowana Watabo).
L' illa de Batuatas es troba al sud. També el Bouton Passage (com es coneixia a l'època anterior a la independència) va ser un important lloc de navegació entre illes del nord del mar de Flores.[2]
Ecologia
[modifica]L'illa està coberta en gran part per la selva tropical i és coneguda per la seva vida salvatge. És un dels dos únics hàbitats de l'anoa, un tipus de búfal.
Llengües
[modifica]
Les llengües que es parlen a Buton inclouen wolio, cia-cia, diversos dialectes de Muna, Tukang Besi, Kumbewaha, Lasalimu, Kamaru, Pancana, Busoa, Taloki, Kulisusu i Kioko.[3][4] L'indonesi, la llengua nacional d'Indonèsia, és també molt utilitzada i ensenyada a les escoles.
L'any 2009, la tribu Cia-Cia de la ciutat de Baubau va començar a utilitzar l'alfabet coreà hangul per a la seva llengua, basat en llibres de text creats per la Societat Hunminjeongeum, una societat lingüística de Seül.,[5] però el 2012 es va informar que l'adopció finalment va fracassar i s'ha abandonat.[6]
Economia
[modifica]L'illa té una enorme reserva d'asfalt natural i molts altres minerals. L'asfalt de Buton es pot utilitzar com a modificador de betum,[7] així com un substitut de l'asfalt de petroli. Com a resultat, l'asfalt natural es pot utilitzar per reduir la dependència dels recursos convencionals basats en fòssils.
Administració
[modifica]L'illa de Buton està dividida administrativament en cinc divisions administratives de segon nivell (Daerah Tingkat II): Ciutat de Baubau, Regència de Buton, Regència de Buton Sud (que inclou diverses illes més petites a l'oest i al sud de Buton), Regència de Buton Nord i (part de) Regència de Muna. Tanmateix, l'arxipèlag homònim s'administra sota quatre regències addicionals: la resta de la Regència de Muna, juntament amb la Regència Occidental de Muna, la Regència Wakatobi, la Regència Central de Buton (que no inclou cap part de l'illa Buton) i (part de) la Regència de Bombana.
Referències
[modifica]- ↑ Purwanto, Muhammad Roy. «SISTEM PEMERINTAHAN ISLAM DAN UNDANG-UNDANG KESULTANAN BUTON DI SULAWESI TENGGARA» (en anglès). Universitas Islam Indonesia, 01-10-2017.
- ↑ Goodall, George (Editor)(1943) Philips' International Atlas London, George Philip and Son map 'East Indies' pp.91-92
- ↑ van den Berg, Rene. «Preliminary Notes on the Cia-Cia language (South Buton)». A: Excursies in Celebes, p. 305. ISBN 90-6718-032-7.
- ↑ «Ethnologue». [Consulta: 11 octubre 2009].
- ↑ «Cia-Cia adopts Hangul to preserve spoken language», 07-08-2009.
- ↑ "Adoption of Hangeul by Indonesian Tribe Hits Snag", The chosunibo
- ↑ «Buton Asphalt Indonesia».