Cia-Cia
Bahasa Ciacia i 바하사 찌아찌아  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | llengua natural, llengua viva i llengua |
| Ús | |
| Parlants nadius | 80.000 |
| Parlat a | North Buton (en)  |
| Autòcton de | Cèlebes Sud-orientals i Cèlebes |
| Estat | Indonèsia |
| Coordenades | 5° 28′ S, 122° 36′ E / 5.47°S,122.6°E |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües austrotai llengües austronèsiques llengües malaiopolinèsies llengües malaiopolinèsies occidentals llengües muna-buton | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí i hangul |
| Codis | |
| ISO 639-3 | cia |
| Glottolog | ciac1237 |
| Ethnologue | cia |
| IETF | cia |
La llengua cia-cia, també coneguda com a buton occidental o buton meridional, és una llengua austronèsia que es parla principalment als voltants de la ciutat de Bau-Bau, al sud de l'illa de Buton, prop de la costa de Cèlebes, a Indonèsia. Cap a l'any 2005 hi havia uns 80.000 parlants (SIL). La majoria dels parlants són musulmans i també es comuniquen en la llengua woli, que és molt propera al malai indonesi. El nom de l'idioma prové de la negació cia 'no'.
En el passat, la llengua cia-cia es va escriure mitjançant un alfabet similar al del jawi, anomenat gundula, que està basat en l'alfabet àrab, però s'afegeixen cinc consonants addicionals i no s'utilitza cap signe per a les vocals. El 2009 aquesta llengua va aparèixer en els mitjans de comunicació a causa de la decisió presa per la ciutat de Bau-Bau, d'adoptar el hangul coreà com a sistema d'escriptura modern per a la cia-cia.[1][2][3][4][5][6]
Un exemple de com la proposta de sistema d'escriptura hangul és el següent:[7]
- 아디 세링 빨리 노논또 뗄레ᄫᅵ시. 아마노 노뽀옴바에 이아 나누몬또 뗄레ᄫᅵ시 꼴리에 노몰렝오.
- adi sering pali nononto televisi. amano nopo'ombae ia nanumonto televisi kolie nomolengo.
Estructura
[modifica]Alfabet cia-cia[8] Consonants g k n d dh t r ~ gh l m b v ~ w bh p s ’ ng j c h IPA /ɡ/ /k/ /n/ /ɗ/ /d/ /t/ /r ~ ʁ/ /l/ /m/ /ɓ/ /β/ /b/ /p/ /s/ /ʔ/ /ŋ/ /dʒ/ /tʃ/ /h/ Vocals a e o u i IPA /a/ /e/ /o/ /u/ /i/
Vocabulari
[modifica]Els numerals de l'1 al 10 són:
| català | un | dos | tres | quatre | cinc | sis | set | vuit | nou | deu |
| cia-cia | dise | rua | tolu | pa'a | lima | no'o | picu | walu | siua | ompulu |
Verbs:
- buri (bughi) 'escriure'
- pogau 'conversa'
- baca'an 'llegir.'
Noms:
- ka'ana 'casa'
- sigola 'escola'
- sayor 'planta'
- boku 'llibre'
Frases habituals:
- Tarima kasi. 'Gràcies.'
- Indau miano Cia-Cia. 'Som un cia-cia.'
- Indau pe'elu iso'o. 'T'estim.'
- Moapu isau. 'Ho sent.'
- Umbe. 'Sí.'
- Cia. 'No.'
Referències
[modifica]- ↑ Lee Tae-hoon, "Hangeul didn’t become Cia Cia’s official writing", Korea Times, 2010-10-06.
- ↑ Agence France-Presse, "Southeast Sulawesi Tribe Using Korean Alphabet to Preserve Native Tongue Arxivat 2009-08-10 a Wayback Machine.", Jakarta Globe, 6 d'Agost de 2009
- ↑ "South Korea's Latest Export: Its Alphabet", New York Times, 11 de setembre 2009
- ↑ Korea Times, 06-08-2009 «Indonesian Tribe Picks Hangeul as Writing System».
- ↑ «Indonesian tribe to use Korean alphabet». Arxivat de l'original el 2009-08-12. [Consulta: 12 agost 2009].
- ↑ (LEAD) Indonesian tribe picks Korean alphabet as official writing system
- ↑ 印尼 소수민족, '한글' 공식 문자로 채택 Arxivat 2009-08-29 a Wayback Machine. (coreà)
- ↑ slideshow
Bibliografia
[modifica]- van den Berg, René. 1991. "Preliminary notes on the Cia-Cia language (South Buton)." In Harry A. Poeze and Pim Schoorl (eds.), Excursies in Celebes: Een bundel bijdragen bij het afscheid van J. Noorduyn als directeur-secretaris van het KITLV, 305-24. Leiden: KITLV.
- Mustafa Abdullah. 1985. Struktur bahasa Cia-Cia. Proyek Penelitian Bahasa dan Sastra Indonesia dan Daerah Sulawesi Selatan, Departemen Pendidikan dan Kebudayaan.
- Ho-Young Lee, Hyosung Hwang, Abidin. 2009. Bahasa Cia-Cia 1. Hunmin jeongeum Society of Korea.
- Konisi & Hidayat, 2001, Analisis kategori kata bahasa cia liwungau (indonesi)