Cándido Bolívar Pieltáin
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 15 abril 1897  Madrid | ||
| Mort | 22 novembre 1976 (79 anys) Ciutat de Mèxic | ||
| Residència |  Mèxic | ||
| Ciutadania | Espanyola | ||
| Formació | Universitat Central de Madrid | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Entomologia | ||
| Ocupació | Entomologia i espeleologia | ||
| Ocupador | Instituto Politécnico Nacional | ||
| Família | |||
| Pare | Ignacio Bolívar y Urrutia | ||
| Germans | Pilar Bolívar Pieltain | ||
| Parents | Daniel Tapia Bolívar, nebot Alma Tapia, neboda Luis de Tapia, cunyat | ||
| Premis | |||
Doctor honoris causa per la UNAM | |||
Cándido Luis Bolívar y Pieltáin (Madrid, 15 d'abril de 1897 - Mèxic D.F., 22 de novembre de 1976) va ser un docent, entomòleg, espeleòleg i polític espanyol.
Durant la Segona República Espanyola va exercir diversos càrrecs relacionats amb l'educació i la sanitat sota els governs de Manuel Azaña, i fou el seu secretari quan aquest va passar a ocupar la presidència de la República al maig de 1936, càrrec que va mantenir durant tota la Guerra Civil espanyola.
Se'l considera l'iniciador de l'espeleologia mexicana, i igual que el seu pare, Ignacio Bolívar y Urrutia, va dedicar també gran part de la seva vida a l'entomologia, ciència que va desenvolupar tant a Espanya com a Mèxic, país d'adopció de tots dos.[1][2] El seu article Observaciones sobre algunas cuevas del Norte de España y descripción de una nueva especie de Speocharis fou publicat al Boletín de la Real Sociedad Española de Historia Natural quan només tenia 14 anys.
Biografia
[modifica]Després de la proclamació de la Segona República Espanyola es va dedicar a la vida pública. Proper a Acció Republicana, va ocupar diversos càrrecs relacionats amb l'educació i la sanitat durant el primer bienni sota els governs de Manuel Azaña. Després del triomf electoral del Front Popular va ser sotssecretari de Sanitat i Beneficència i quan Manuel Azaña va passar a ocupar la presidència de la República el va nomenar Secretari General de la Casa del President, càrrec que exerciria durant tota la Guerra Civil espanyola i que va mantenir fins a la renúncia d'Azaña al febrer de 1939 després de consumar-se la derrota republicana.
Cándido Bolívar i el seu pare Ignacio Bolívar es van refugiar a Mèxic i a partir de 1939 es van incorporar a El Colegio de México (abans Casa de España) que havia estat creat per Daniel Cosío Villegas com a institució refugi per als talents emigrats a Mèxic durant la guerra.
Abans d'arribar a Mèxic, Càndid Bolívar havia estat al Marroc, Itàlia i als Estats Units, països on havia explorat amb caràcter científic una sèrie de cavernes buscant descobrir noves espècies d'insectes. A Espanya havia publicat descobriments importants al Boletín de la Real Sociedad Española de Historia Natural. També havia estat professor de zoologia, des dels 25 anys, a la Facultat de Ciències de la Universitat Central de Madrid i havia coadjuvat amb el seu pare en la creació de la revista científica Eos.[1]
A Mèxic, també pare i fill, van ser fundadors el 1940 de la revista Ciencia, que des de 1980 és l'òrgan oficial de l'Acadèmia Mexicana de Ciències.[1]Bolívar Pieltáin fou professor a l'Escuela de Ciencias Biológicas de l'Instituto Politécnico Nacional i més tard, director del laboratori d'entomologia de la mateixa institució educativa.
Els primers estudis d'espeleologia a Mèxic van ser impulsats per Cándido Bolívar i Federico Bonet, qui després d'estudiar a l'estat de Nuevo León les grutes de Villa García, Palmito i Cueva del Carrizal i a l'estat de Guerrero la zona de grutes denominada Boca del Diablo, fundaren primer el Grupo Espeleológico Mexicano i després l'Asociación Mexicana de Espeleología.[1]
Fou autor, entre altres obres, de La Vida de los Crustáceos i de nombrosos articles publicats en revistes especialitzades. Va ser nomenat professor honorari i, igual que al seu pare, Doctor honoris causa per la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Instituo Nacional de Migración/ Centro de estudios migratorios. 200 Mexicanos que nos Heredó el Mundo. Paralelo 21, 2010, p. 259. ISBN 978 607 7891 02 4. «"Las 200 personalidades incluidas aquí destacaron por sus notables contribuciones a México. Todas ellas nacieron en el exterior y se arraigaron en el país por diversos motivos y razones...."»
- ↑ Homenaje a Cándido Bolívar (1897-1976) con motivo del centenario de su natalicio