Ignacio Bolívar y Urrutia

Ignacio Bolívar y Urrutia

(1935)
Biografia
Naixement	9 novembre 1850 Madrid
Mort	19 novembre 1944 (94 anys) Ciutat de Mèxic
President Junta per a l'Ampliació d'Estudis
1934 – 1939 ← Santiago Ramón y Cajal – Supressió del càrrec →
Director Reial Jardí Botànic de Madrid
1921 – 1930
President d'honor Reial Societat Espanyola d'Història Natural
1920 –
Vocal de la Junta per a l'Ampliació d'Estudis i Investigacions científiques
1907 –
Director Museu Nacional de Ciències Naturals
1901 – 1934
Dades personals
Formació	Universitat de Madrid
Activitat
Ocupació	Entomòleg i biòleg
Ocupador	Universitat Central Museu Nacional de Ciències Naturals Reial Jardí Botànic de Madrid
Membre de	Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals (1915–1944) Reial Societat Espanyola d'Història Natural (membre fundador) (1871–) Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona Reial Acadèmia Espanyola Asociación española para el progreso de las ciencias
Alumnes	Antonio Vila Nadal
Obra
Abrev. zoologia	Bolívar
Família
Fills	Ignacio Bolívar Pieltàin Càndido Bolívar Pieltàin
Premis
Medalla Echegaray (1928) Doctorat honoris causa per les universitats Autònoma de Mèxic i de Pittsburgh

Ignacio Bolívar y Urrutia (Madrid, 9 de novembre de 1850 — Ciutat de Mèxic, 19 de novembre de 1944) va ser un naturalista i entomòleg espanyol, investigador i impulsor del desenvolupament de la ciència biològica.

Biografia

Llicenciat en Dret i doctorat en Ciències Naturals, va ser alumne del catedràtic de zoologia Laureano Pérez Arcas, qui va influir molt en la seva vida científica. En 1875 va obtenir plaça de professor en la Universitat Central de Madrid, on va ser nomenat catedràtic d'Entomologia en 1877. Vinculat al Krausisme, va presidir la Junta per a Ampliació d'Estudis i Recerques Científiques de Madrid (1934-1939), succeint a Santiago Ramón y Cajal, i la Reial Societat Espanyola d'Història Natural i va ser membre de la Reial Acadèmia Espanyola (1930) i de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals (1898) i de diverses societats científiques d'Europa i Amèrica. També va ser director del Museu de Ciències Naturals (1901-1934) i del Reial Jardí Botànic de Madrid (1921-1930).

Als 89 anys, durant la Guerra Civil, es va exiliar al sud de França (El 1939). Posteriorment, en aquest mateix any, es va traslladar a Mèxic, juntament amb el seu fill, també entomòleg Cándido Luis Bolívar y Pieltáin. En aquest país va ser nomenat Doctor honoris causa per la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic després d'una extraordinària labor acadèmica i de col·laboració científica que va mantenir durant cinc anys, el temps que va transcórrer des de la seva arribada fins a la seva mort, a l'edat de 94 anys.

Va fundar a Mèxic, el 1940, amb altres exiliats espanyols, la revista Ciencia, publicació que és, a partir de 1980, l'òrgan oficial de l'Acadèmia Mexicana de Ciències. També va ser president de la Unió de Professors Universitaris Espanyols a l'Estranger. Entre les seves obres més importants figuren: Ortópteros de España nuevos o poco conocidos (1873) i Catálogo sinóptico de los ortópteros de la fauna ibérica (1900).

Ignacio Bolívar es va consagrar principalment a l'estudi de l'entomologia, en la qual va aconseguir un gran prestigi internacional. En aquest camp va escriure més de 300 llibres i monografies i va descobrir més de mil espècies noves i uns 200 gèneres nous. A més, va animar a dedicar-se a l'entomologia a grans científics com José María de la Fuente i Eugenio Morales Agacino.

Enllaços externs

• Web de la revista Ciencia, fundada per científics espanyols, de la que Bolívar en va ser el primer director.
• Ignacio Bolívar y Urrutia al CSIC Arxivat 2014-01-28 a Wayback Machine.
• Álbum da Ciencia Consello da Cultura Galega.

Premis i fites
Precedit per: Marcos Jiménez de la Espada	Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Medalla 2 1898-1944	Succeït per: Luis María Unamuno Irigoyen
Precedit per: Eduardo Gómez de Baquero	Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira F 1931-1944	Succeït per: Emilio Fernández Galiano