Cándido Cartón

Cándido Cartón
Biografia
Naixement	?; Madrid
Mort	1970 ; Buenos Aires (Argentina)
Botxí titular de l'Audiència de Sevilla
	1936 – 1939
	← - Bartolomé Casanueva Ramírez →
Botxí titular de l'Audiència de Madrid
	1939 – 1949
	← Casimiro Municio Aldea Antonio López Sierra →
Activitat
Ocupació	botxí

Cándido Cartón (Madrid ? - † Madrid, 1949) fou un funcionari espanyol. Va ser botxí de les Audiències de Sevilla (1936-1939) i Madrid (1940-1949).^[1] Junt amb Florencio Fuentes Estébanez va ser l'últim botxí que va estar actiu durant la República espanyola i principis del franquisme.

Va actuar com a botxí amb els presos de la Presó de Sevilla i Còrdova durant la Guerra Civil espanyola, i per tant fou un instrument de la repressió política del franquisme.

Alguns dels reus executats per Cándido Cartón

Manuel Gallego Fernández (Sevilla, 8 de març de 1937)^[2]
Manuel González Rubio (Sevilla, 10 de març de 1937)^[2]
Agapito García Atadell (Sevilla, 15 de juliol de 1937)
Pedro Penabad Rodríguez (Sevilla, 15 de juliol de 1937)
José Galán Bernal (Sevilla, 11 d'octubre de 1937)^[2]
José Muñoz Mesa (Sevilla, 5 de febrer de 1938)^[2]
Ana París García (Sevilla, 5 de febrer de 1938)^[2]
Miguel Sánchez Torres (Sevilla, 5 de febrer de 1938)^[2]
Miguel Ortega Fernández (Sevilla, 5 de febrer de 1938)^[2]
Mateo Guerrero Muñoz (Còrdova, 10 de febrer de 1938)
José Herencia Romero (Còrdova, 10 de febrer de 1938)
Antonio Carrillo Latorre (Còrdova, 10 de febrer de 1938)
Fernando Rodríguez Liñán (Còrdova, 10 de febrer de 1938)
Miguel Rodríguez Liñán (Còrdova, 10 de febrer de 1938)
Antonio Pérez Cabeza (Sevilla, 7 de març de 1938)^[2]
Francisco Bravo Expósito, (a) Sultán (Còrdova, 10 de març de 1938)
José María Arquillo Medel (Còrdova, 10 de març de 1938)
Antonio Pino Fernández (Còrdova, 21 de maig de 1938)
Rafael García Torrico (Còrdova, 27 de juny de 1938)
Carmelo Iglesias Muñoz (Madrid, 9 de desembre de 1941)^[3]

Referències

↑ Martínez, Rubén «Una aproximación a la pena de muerte durante el franquismo». La pena de muerte y su abolición en España, 1995.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 ^2,5 ^2,6 ^2,7 Ortiz Villalba, Juan. Del golpe militar a la guerra civil. Sevilla 1936. RD Editores, 2006. ISBN 978-84-934741-8-8.
↑ «Ejecución de una sentencia» ( PDF). Nueva España, 1548, 10-12-1941, pàg. 1. Arxivat de l'original el 2018-01-02 [Consulta: 2 febrer 2011].

[1] Martínez, Rubén «Una aproximación a la pena de muerte durante el franquismo». La pena de muerte y su abolición en España, 1995.

[ortiz-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 ^2,5 ^2,6 ^2,7 Ortiz Villalba, Juan. Del golpe militar a la guerra civil. Sevilla 1936. RD Editores, 2006. ISBN 978-84-934741-8-8.

[iglesias-3] «Ejecución de una sentencia» ( PDF). Nueva España, 1548, 10-12-1941, pàg. 1. Arxivat de l'original el 2018-01-02 [Consulta: 2 febrer 2011].

[1]

[2]

[3]